No hi ha conhort possible pel dolor que provoca el cop sec de la dalla, l'aparició sobtada de la mort.

Si aquesta esdevé a cel obert, lluny de casa, una reacció ben freqüent és la d'intentar lluitar contra l'oblit marcant el lloc de la tragèdia. D'aquí l'abundància de làpides i de creus per muntanyes i serralades, per voreres de camins i carreteres. Cadascuna d'aquestes marques porta gravada la història d'una desgràcia. Successos anònims en la seva major part, excepte uns pocs que han passat a formar part de les cròniques i dels noms de lloc.

Com s'alzina de ses Tres Creus, al bosc d'Escorca, en record  dels tres homes abatuts per un llamp a la matinada del dia de Sant Llorenç de 1825.

Com la creu del Virrei, situada originalment al costat exterior del fossat de les murades de Ciutat, entre la porta Pintada i la porta de Sant Antoni. Reubicada diverses vegades, avui una reproducció es manté a les Avingudes mentre l'original es conserva al museu de Bellver. Aixecada en homenatge de José Pérez de Pomar y Torres de Mendoza, màxima autoritat de l'illa que morí poc després de caure amb el cavall, el dia 29 de juliol de 1645.

O com la creu de s'Ermità que fa reviure els darrers moments de l'ermità Josep de Sant Antoni, natural de Sant Joan, qui el dia 2 d'abril de 1740, de bon matí, va sortir de s'ermita de Sant Onofre en direcció a Puigpunyent per oïr missa. L'imaginam alegrant el seu esguard amb la visió matinenca de l'imponent Galatzó, arribant a les cases de sa Muntanya, i saludant als fills de l'amo, als qui coneixia bé perquè rebien les primeres lletres a l'ermita. El veim deixant enrera sa teulera Vella i començant decidit la baixada cap la vila, on mai no arribà. Encara avui podem evocar els fets en el punt exacte on varen ocórrer perquè algun artesà laborà una esvelta creu de ferro amb els braços trebolats, la clavà a una base de marès motllurat i la situà sobre una penya al costat del camí reial d'Estellencs, mig perduda en el bosc de Son Fortesa.

Mantenir el record dels absents. Poca cosa més podem oferir a aquells a qui estimàvem.

 

Creu de s'Ermità