Sortir a la carrera de les cases i encarar-se amb la majestuosa coma Fosca del puig Major era una sensació quotidiana pels estadants des Colls, possessió de la qual avui només en resten quatre parets esbucades i una era que es poden contemplar des del camí des Cingles, abans d'arribar a s'Alzina Fumadora. Originada a principis del segle XIV a partir d'una segregació de Bini la possessió perdurà durant segles fins que les cases foren abandonades i les terres foren reintegrades a la finca mare de Bini i a la veïna Cals Reis.
Al llarg del temps les partions des Colls amb la finca mare foren objecte de freqüents controvèrsies, tal com posen de manifest els nombrosos documents estudiats i transcrits per l'infatigable arxiver de Lluc, el pare Rafel Juan. Les actes que recullen aquests litigis solen descriure amb minuciositat els indrets per on discórren les partions i sovint constitueixen autèntics tresors toponímics per les relacions de noms que contenen. Serveixi d'exemple la següent sentència arbitral de l'onze d'octubre de 1522, estudiada pel pare Rafel a l'arxiu de la casa Torrella.
"En primer lloc, pronunciam, sentenciam i declaram la possessió o muntanya dels germans Aixelons, dita Bini, afrontar d'una part amb una paret que davalla de dalt a baix, això és, que parteix del peu de la muntanya dita el puig de Sant Salvador, que passa, llinyola batuda, a prop de la font dita la font Subauma, i va, dreta llinyola, a afrontar, juxta nostres consciències, a un gran tudossal de muntanya que està damunt la coma de Bini, i després d'aquí se acala baix el peu de la dita muntanya en una creu feta de nou per nosaltres; i d'aquí després va, llinyola dreta costa avall, a una creu feta per nosaltres sobre una gran roca plana; i després va, llinyola dreta, a una creu feta per nosaltres sobre roca, enllà del torrent, feta a mode de cresta; de dita roca o creu, llinyola batuda, costa amunt, a un gran tudossal de roca, on hi ha una creu i una monjoia de còdols i d'aquí després amunt, a una altra creu, sobre una roca plana, que està davant un ullastre gros; i després va, dreta llinyola batuda, a afrontar a un gran tudossal de penya molt alt, al costat dels Clots Carbons, on hi va una altra creu; i de dita creu, llinyola batuda, a una creu sobre una gran roca plana, davant el pla del Puriol; i de dita creu o roca va, dreta llinyola batuda, costa amunt, a una creu sobre una roca gran, a prop d'un pi, i de dita creu o roca, costa avall, cresta, cresta, a un coll mirant de sal buquor on hi ha una creu sobre una roca; i de dita creu, després, llinyola batuda, al cap de la paret dita el Canal, a prop d'un pi."
Segons consta a la sentència foren tres les persones que s'encarregaren de recórrer la partió i de marcar les fites esmentades i cadascuna d'elles cobrà per la seva feina un parell de perdius. És difícil imaginar-se les condicions de vida dels pagesos de Mallorca en plena Germania però així i tot ens sembla una magra recompensa per una dura jornada trescant amunt i avall per un terreny tan esquerp, marcant les alineacions i gravant les roques escollides.
Ara que pensant-ho bé, tal vegada només ho varen dir, que havien marcat les partions. Qui ho aniria a comprovar ? Però i si fos cert que les haguessin marcades, hi hauria alguna possibilitat de retrobar les creus fetes per Miquel Gabaró, Antoni Arbona des Raig i Pere Serra enmig de l'immens roquissar que s'estèn entre el peu del puig Major i la canal d'en Termes damunt el coll de Sant Llorenç, cinc cents anys després ?
Un cop de sort, i la resposta és afirmativa.
a una altra creu, sobre una roca plana, que està davant un ullastre gros