Durant el temps de Pasqua era costum a Mallorca que el rector, el vicari o altre capellà de cada parròquia visitàs les cases dels seus feligresos, interessant-se per ells i beneint-la casa i també les panades, si n'era el cas. Era l'anomenada ceremònia del solpàs.

Obtenia a canvi un present que podia ser en diners, destinats sovint a sufragar obres, o en espècie, essent en aquest cas els ous el producte més recaptat. En les visites dels pobles acompanyaven al capellà alguns escolanets que portaven els estris necessaris per a la ceremònia: un poalet d'aigua beneïda, el solpasser per espargir l'aigua i una panera per a posar-hi els ous o altres queviures rebuts com ara formatge, sobrassada, taronges o panades.

Aquesta visita servia també per a que l'esglèsia registràs el grau de compliment dels habitants de la casa amb els sagraments de la confessió i l'eucaristia, fet que es demostrava entregant el bitllet prèviament rebut del confessor. Nom, edat, ofici i grau de compliment quedaven registrats anualment en els anomenats Llibres de compliment pasqual de les parròquies. El poder sempre ha volgut tenir controlat els seus súbdits i les desviacions de la norma tenen conseqüències: si no hi havia compliment les panades quedaven sense beneir.

Com no podia ser d'altre manera a Lluc també es practicava aquest costum, desplaçant-se el capellà a les distintes possessions mitjançant un carretó, fent el conductor del mateix les funcions d'escolanet. Així i anualment eren visitades totes les cases del terme inclosa la que tenia una accés més dificultós, el rafal d'Ariant, donat que el llarg tram entre Mortitx i el rafal havia de fer-se obligatòriament a peu o a lloms d'una bístia.

Podem assegurar que al manco aquesta visitia es produí efectivament durant Pasqua de l'any 1946 perquè disposam d'una interessant fotografia en el centre de la qual apareix la madona del rafal, situant-se a la seva dreta la seva filla i el capellà encarregat del solpàs d'aquell any. Als brancals de marès del portal criden l'atenció sengles gàbies per a perdius.

Qualsevol que conegui el lloc podrà intuir la duresa de les condicions de vida d'aquesta gent. Tan dures que l'habitament de la casa no va arribar als cent anys. Per la inscripció antigament gravada sobre el portal sabem que les cases foren construïdes al 1887 i essent en Guillem Sales el fuster i n'Antoni Perelló el picapedrer. Per tant podem dir que tres generacions de pagesos hi varen subsisitir gràcies als dos sementers (sementer dels Ametlers, sementer de la Caleta), als ramats, als productes de la caça i de la pesca (pesquera del Gat, la Caleta), i segurament també gràcies al complement gens menyspreable del contraban.

Amb la compra efectuada al 1972 de la finca mare d'Ariant per part d'Enrique A. Gildemeister s'inicià una nova etapa i l'amo Pep Bennassar (a) Pellisser, natural de sa Pobla, abandonà les terres, difícils d'explotar donada la seva llunyania. El rafal d'Ariant quedava a mercè de les inclemències del temps i dels actes vandàlics que l'han portat a la seva situació actual.

Malgrat aquesta cal dir que els recents canvis de propietat i de gestió operats a la finca d'Ariant fan que no sigui descabellada la idea de veure renéixer algun dia la isolada construcció, dedicada potser a un turisme selecte de caire ambiental i naturalístic.

Segur que serien molts els potencials clients.


NOTA: Agraïm al senyor Pep Barceló, responsable de l'Arxiu de Lluc, el permís per a la reproducció de la fotografia que il.lustra el present article.

 

Rafal d'Ariant

Rafal d'Ariant,  solpàs de 1946

Font: Arxiu de Lluc