Sa Bretxa Vella està al camí Nou i sa Bretxa Nova està al camí Vell. Està clar que parlam del camí de Lluc, l'unic camí mallorquí prou important per haver merescut la dedicació d'un llibre (*).

Hi havia diverses alternatives per pujar a Lluc , per exemple les properes rutes per Binibona o per Maçanella, però acabà imposant-se la que travessava el poble de Caimari. I això que havia de superar les respectables murades de roca que formen els costers sud-orientals del puig des Grau i  del puig Caragoler des Guix i que es despengen fins al torrent de Comafreda.

El camí medieval sempre tengué un punt feble a l'anomenat Grau de la Bella Dona, lloc sotmés a contínues reparacions i escenari en el qual es produïren nombrosos accidents. L'augment del nombre de peregrins que acudien al santuari de Lluc i la necessitat de facilitar l'exportació dels recursos obtinguts a la muntanya tals com la llenya, el carbó o l'oli, determinà que al 1705 s'iniciàs la construcció d'un camí que evitàs el perillós Grau, tasques que no serien acabades fins al 1714.

El traçat fou projectat per l'enginyer militar Martín Gil de Gaínza i es decidí anar guanyant altura des del coll des Barracar per tal d'evitar el pas des Grau. Arribats a la cresta de roca que separa la comuna de Caimari i la possessió des Guix s'obrí una bretxa a base de barrobins, fet que derminà el naixement d'un nou topònim: sa Bretxa.

A finals del segle XIX el camí Nou ja havia envellit i no satisfeia les necessitats de l'economia local. Llavors s'imposà una altra millora de les comunicacions mitjançant la construcció d'una carretera de tercer ordre. El projecte anà a càrrec de l'enginyer Eusebi Estada el qual recuperà el traçat que recorria el camí Vell i que anava des Barracar al Coll de sa Batalla pel pas des Grau. El desmont a efectuar era imponent però la dinamita, inventada vint anys abans per Alfred Nobel, permeté tallar la muntanya com si fos un ganivet i donà pas a un altre topònim: sa Bretxa Nova o simplement sa Bretxa. Per evitar confusions la situada al camí Nou passà a denominar-se sa Bretxa Vella.

El camí Vell de Lluc donà servei durant segles, el camí Nou serví durant 170 anys i la carretera d'Eusebi Estada ja en duu 126 des de que fou inaugurada l'any 1891, sense que hagi hagut de menester més que algunes millores puntuals com l'eixamplament del pont del comellar de sa coveta Negra.

Esperem que la carretera de Lluc duri un grapat d'anys més sense haver de ser "modernitzada".

 

(*) ORDINAS GARAU, Antoni; ORDINAS MARCÉ, Gabriel; REYNÉS TRIAS, Antoni (1998): El Camí Vell de Lluc.

 

sa Bretxa Nova (carretera de Lluc)

sa Bretxa Vella (camí Nou de Lluc)

sa Bretxa Vella (camí Nou de Lluc)