Malgrat que el reconeixement sigui magre sempre hi ha investigadors disposats a aprofundir en el coneixement del nostre passat. És el cas d'Antoni Ginard, Andreu Ramis, Joan Vanrell i José Villalonga, que venen de presentar el seu treball sobre les terres i la cavalleria de Guatners (*), al terme municipal de Llorito. La troballa a l'Arxiu Capitular de la Seu de Mallorca d'un mapa de mitjans del segle XV en el qual es representaven unes propietats rurals situades al terme de Llorito fou el detonant per a la realització d'una obra en la qual també són aprofitades moltes de les investigacions que els autors han anat fent en els darrers anys.

En el mapa, un dels primers exemples d'aquest tipus que es coneixen, apareixen representats els camins d'Algaida a Sineu i de Montuïri a Sineu, entre d'altres. Es grafien també tres cases, un estable, un forn, una era, una sínia, un safareig, un tram de síquia...a més dels límits entre les distintes propietats. També es registren alguns topònims, la major part d'ells ja desapareguts (la Vela, el Mitjà, Rafal d'en Sabater, Sort d'en Pedró, Sort del Pou, Sort de les Fites...).

A més dels camins i de la síquia són destacables algunes pervivències d'aquella època. Així, una de les cases representades, el Rafal d'en Joan Reial, es correspon amb Son Real Dalt encara que les edificacions actuals siguin molt posteriors. I el pou que es situa entre Son Real i les cases de Guatners es correspon amb l'anomenat pou de Son Estela. Aquest podria ser un pou d'origen islàmic ja que es troba documentat a l'any 1280. En un document del 6 de febrer el pou apareix citat entre les confrontes de Guatners:  "i per altra en el pou que es troba entre l'honor de Jaume Bages i aquesta alqueria [Guatners]" (...et ex alia in puteo quod est inter honorem Ja [cobi] Bages (Burges?) et hanc alqueriam,..) ha transcrit Plàcid Pérez.

El pou manté el seu caràcter públic i podríem suposar que donada la seva antigor i el seu accés per un camí públic es troba ben mantingut i ben condicionat per a poder ser visitat. I un bè negre. A dia d'avui el camí és impracticable i el pou està a punt de ser engolit per una selva d'abatzers. I encara podem donar gràcies que no ha desaparegut com va succeir amb el pou de s'Obac, destruït a causa de la construcció d'unes instal·lacions de paint ball.

Veure per contar !

 

NOTA: el topònim Guatners (o Guarner, Guatner, Guatners, Gotnes, Gotens, Gornés, etc.) va desaparèixer en el segle XVII, substituït per Son Busquets i Son Estela. Té el seu origen en dos rafals que es citen al llibre del Repartiment (1232): el rahal Uaner Abenjuluz Alguazaria de quatre jovades i és d'en Pere Martel i el rahal Huacner Almagzen de cinc jovades i és d'en Ponç d'Olzet. L'historiador Miquel Barceló Perelló proposà per al nom un origen berber i assenyalà la tribu dels Banu Wagmar. Que les comunitats andalusines s'establiren a les terres de Guatners ho documenta la ceràmica que s'hi troba en superficíe.



(*) GINARD, Antoni; RAMIS, Andreu; VANRELL, Joan; VILLALONGA; José (2017): Un plànol d'una àrea rural de mitjan segle XV. Publicacions Catedral de Mallorca.

 

Pou de Son Estela

Ceràmica medieval islàmica a les terres dels antics rafals de Guatners