Mallorca ha esdevingut una terra massificada on la pressió humana arriba pràcticament a tots els racons. Sort que encara es conserven alguns àmbits on podem experimentar la sensació d'una natura menys domesticada. Per aconseguir-ho ens hem d'allunyar de les rutes habituals i cercar les zones més recòndites de les muntanyes  i els barrancs.

Podem anar per exemple el barranc de Son Sifre, un profund tall orogràfic que xapa la plataforma calcarenítica del nord-oest del terme de Manacor. El tram més encaixat discorre entre el camí des Saluet (carretera Ma-3322) i el torrent de na Borges. Té una longitud de 1.850 m i es caracteritza per l'abundància de coves que baden la boca a les seves parets. En aquest tram el barranc presenta un caràcter semi-salvatge al qual contribueix la densa vegetació que el cobreix i que en dificulta el seu trànsit. Particularment inexpugnables són les zones cobertes pels abatzers.

Abatzers que fa temps que cobreixen bona part del llit ja que conten els veïns de la zona que  durant  l'infaust any 1936 un home corria desesperat fugint dels trets dels seus persecutors. Arribat al caire del barranc es va llançar penyes avall anant a parar dins un romaguer.

Es va salvar però quedà en un estat tan llastimós que diuen que afirmà: "si hagués sabut com havia d'acabar hagués deixat que me pegassin un tir ! "


NOTA: per l'historiador Antoni Gili sabem que a l'edat mitja el determinant del nom del barranc feia referència al llinatge d'una altre família propietària. Li deien el barranc Picany.

 

 

Barranc de Son Sifre (Manacor)

 

 

 

Són quatre les basíliques paleocristianes de Mallorca que actualment es coneixen i cadascuna d'elles ha arribat fins a nosaltres en un estat de conservació diferent.

La basílica de Cas Frares (a Santa Maria) fou vandàlicament destruïda per la propietat a l'entorn de l'any 1835. La basílica de sa Carroja (Manacor) fou destruïda per les obres d'urbanització de l'avinguda Joan Amer de Porto Cristo a la primera mitat del segle XX. Només es conservà la piscina baptismal que es pot contemplar actualment sota la voravia.

Per la seva banda la basílica de Son Fadrinet (Campos) fou descoberta l'any 1988, excavada entre 1997 i 2001 per l'Institut Arqueològic Alemany de Madrid i posteriorment tornada a recobrir amb terra, en un episodi d'enfrontaments entre distints actors mai ben explicat.

Finalment tenim la basílica de Son Peretó (Manacor) que és la que ha estat més preservada i estudiada, gràcies a la titularitat pública dels terrenys i a les distintes campanyes arqueològiques que s'han succeït des de que fou descoberta i excavada per mossèn Joan Aguiló i Pinya l'any 1912. Bona part de les troballes realitzades en aquesta basílica es poden contemplar a les sales d'antiguitat tardana del Museu d'Història de Manacor, destacant els espectaculars mosaics que cobrien el terra de l'edifici principal.


NOTA: els interessats en l'arqueologia paleocristiana (segles IV-VIII) tenen ara l'oportunitat d'assistir a algun dels tres cursos d'una setmana de duració que seran impartits a Mallorca durant el proper més d'agost. Focalitzats en la basílica de Son Peretó seran a càrrec de Mateu Riera Rullán, codirector de les darrers campanyes d'excavacions. Trobareu més informació sobre el Curs Pràctic d'Arqueologia Cristiana: la Basílica de Son Peretó de Manacor  aquí.

 

 

Basílica de Son Fadrinet (Campos)

Basílica de Cas Frares (Santa Maria)

Basílica de sa Carroja (Manacor)

Basílica de Son Peretó (Manacor)

 

 

L'albufera d'Alcúdia és un espai singular i aquest fet es manifesta en les particularitats que presenten els genèrics de la seva toponímia entre els qual trobams alguns exemples únics arreu de l'illa:

Barreres (barrera de s'Alfals), basses (bassa de s'Encant), camins (camí de ses Jonqueres Veres, camí de ses Puntes, camí que no Passa), canals (canal des Sol, canal Loco, canalet d'en Ramions), carreres i carreteres (carrera d'en Revell, carretera d'en Maroto), casetes (caseta d'en Neca, casetes des Capellans), comportes (comporta de sa síquia de Son Senyor), corrals (corral des bous de Son Serra), fonts (font de Son Santjoan), gorgs (gorg des torrent de Muro), horts (hort d'en Ceba), llisers (lliser de ses Pardes), malecons (malecó de na Ventall, malecó d'en Quequet), màquines (sa màquina Vella), molins (molí des Cero), motes (mota d'en Neca), motors (motor de Can Quequet), passos (pas d'en Nana, pas d'en Polseres), plans (pla d'Amarador), ponts i ponterrons (pont de Can Blau, pont des Anglesos, ponterró d'en Figuera), pous (pouet d'en Rua), prats (prat Tancat), sifons (sifó de Can Cirer), síquies (síquia de ses Tortugues, síquia d'en Pol.los), torrents (torrent de Sant Miquel), turons (turó de ses Eres), ullals (ullal d'en Garrut, ullal d'en Matxet).

Coneixem la toponímia de s'Albufera perquè en el seu moment fou recollida -i difosa- per Francesc Lillo Colomar el qual acaba de donar una passa més en la seva lloable tasca de difondre el patrimoni cultural del parc natural que tant estima.

Perquè ve d'obrir la plana web cronicadesalbufera en la qual ens ofereix un interessant aplec de notícies històriques, referències bibliogràfiques, cartografia i fotografies antigues, fonts orals (glossari i lèxic albuferer) i tota casta d'informacions relatives a la gent que ha viscut a s'Albufera, als buferers.

Una plana que és una autèntica delícia i gràcies a la qual hem sabut de la pervivència encara d'antigues construccions convertides avui en una pura ruïna. Com per exemple les cases de Ca na Beatriu, que trobam al costat de les que un temps foren les cases de s'Albufera -avui mesón Los Patos.

Aquesta casa, de la qual destacaríem les porxades que recorrien tres de les seves quatre façanes, fou construÏda per Lee La Trobe-Bateman (1859-1937), fill menor de John Frederick La Trobe-Bateman fundador de la New Majorca Land Company -coneguda pels poblers com s'Empresa-  i engegà el gegantí projecte de dessecar s'Albufera i transformar-la en la finca de reguiu més gran d'Europa.

La residència habitual del senyor Lee es trobava a Palma, concretament en el Terreno, i Ca na Beatriu feia les funcions de casa d'estiueig. En el topònim -antigament Ca donya Beatriu- ha quedat fixat el nom de la seva dona, Beatrice Alexandra Flanagan que segons pareix deixà un record imborrable en els que la conegueren.

Una d'aquestes persones fou l'escriptor Charles W. Wood qui el juny de 1887 gaudí de l'hospitalitat de la senyora Bateman i deixà escrit en les seves Letters from Majorca que "no m'estranya que els pagesos i pobres de Mallorca l'anomenin la seva reina".

 

Ca na Beatriu (façana occidental)

Ca na Beatriu (menjador)

 

Des del passat 25 d'abril els aficionats a la toponímia de Mallorca disposam d'una eina ben potent al nostre abast. Es tracta del Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears (NOTIB) que ofereix online els llistats de topònims dels diferents municipis així com la possibilitat de fer consultes a la seva base de dades.

Volem fer notar que la gran tasca realitzada té un punt feble que es deriva de la manera en què s'ha dissenyat tot el procés. Aquest punt feble és que els topònims no han estat geolocalitzats, és a dir els noms de lloc no han estat situats damunt un mapa.

Aquesta decisió té repercusions importants que afecten la qualitat final del treball. El primer efecte que hem detectat és que tots els topònims que es situen a prop dels límits dels termes municipals es troben duplicats i fins i tot triplicats.

És un fet lògic ja que per exemple el coll de sa Creu (entre Palma i Calvià) o el coll d'Artà (entre Artà i Sant Llorenç) és sentit com a propi per a cadascun dels informants dels diferents termes municipals. I en realitat podríem acceptar que aquest tipus de topònims relatius a elements del relleu "pertanyen" simultàniament a diferents municipis.

Menys acceptable és quan la duplicació afecta a altres elements que estrictament es localitzen a un municipi i no a un altre. Per exemple les possessions de Bellver Ric i Bellver Pobre es localitzen a Manacor encara que els informants de Sant Llorenç les incorporin també al seu terme municipal. La font des Quer es localitza a Estellencs, no a Calvià.

Les duplicitats poden estar amagades sota variants formals diferents. Així el cocó Pequer es localitza a Santa Maria però els informants de Bunyola l'incorporen al seu terme sota la variant cocó Peguer. Ja tractàrem aquest nom aquí.

I què passa a les zones on hi conflueixen tres termes municipals? Idò que els topònims apareixen tres vegades. En són exemples s'Esclop o el puig de ses Fites.

El NOTIB, una potent eina que requereix una bona depuració.

 

 

La font des Quer (Estellencs) apareix duplicada al NOTIB

El cocó Pequer/cocó Peguer (Santa Maria) apareix duplicat al NOTIB

s'Esclop (Andratx, Calvià, Estellencs) apareix triplicat al NOTIB

El puig de ses Fites (Artà, Son Servera, Sant Llorenç) apareix triplicat al NOTIB

La possessió de Bellver Ric (Manacor) apareix duplicada al NOTIB

 

Mallorca sencera s’ha transformat en un gegantesc apartament i tothom qui pot lloga habitacions o cases a les cada vegada més nombroses hordes de turistes. La darrera incorporació ha estat la de la multinacional airbnb que segons la premsa l’any 2015 va allotjar 83.000 turistes a l’illa repartits en 13.000 unitats d’allotjament.

La novetat rau en la dimensió del fenòmen perquè els mallorquins no són nous en aquest negoci i han allotjat turistes a ca seva des dels inicis del turisme. Ho podem comprovar amb una de les primeres guies turístiques, la Chamberlin’s guide to Majorca, elaborada pel vicecònsol dels Estats Units a Mallorca Frederick Chamberlin i publicitada com a guia oficial del Foment del Turisme l’any 1925.

Una de les excursions recollides a la guia era la que connectava Sóller amb Lluc incloent una visita al torrent de Pareis, al qual ja es podia accedir aleshores gràcies a les recentment inaugurades escales del carrer Nou i també pel camí de s'Hort. Completar la ruta requeria dos dies i discorria per Fornalutx, Monnàber, Bini, es Colls, es Bosc, Cals Reis i Escorca. L’allotjament del vespre es feia a les cases des Bosc i la madona s’encarregava també d’oferir una senzilla manutenció: una truita i una camamil.la autòctona com a substitut del té.

Com fan avui els usuaris d’airbnb l’autor de la guia destaca el que més li agrada de l’allotjament: l’ambient familiar i el disposar de llençols net. Podem assegurar que als anys vint Chamberlin va gaudir al lloc més remot i isolat de l’illa d’una tranquilitat avui en dia inimaginable. Encara no s’havia construït la carretera de sa Calobra per la qual avui circula una marabunta de bicicletes, cotxes i autobusos.

 

NOTA 1: La denominació es Bosc per designar aquesta segregació de sa Calobra apareix al segle XVII i és ben rar com a nom de possessió ja que només la trobam en una altra propietat sollerica de la zona de sa Figuera. Es bosc era el terme usual amb que els pagesos es referien als alzinars.

NOTA 2: fa uns mesos a la plana web insideairbnb es podien consultar les localitzacions i característiques dels allotjaments de Mallorca però ara aquestes dades tan cobdiciades pels inspectors fiscals ja no són accessibles. Tal vegada sigui perquè a diferència del que passa a Madrid i Barcelona aquí ens coneixem tots.

 

 

es Bosc (sa Calobra)

Carretera de sa Calobra