Sa Bretxa Vella està al camí Nou i sa Bretxa Nova està al camí Vell. Està clar que parlam del camí de Lluc, l'unic camí mallorquí prou important per haver merescut la dedicació d'un llibre (*).

Hi havia diverses alternatives per pujar a Lluc , per exemple les properes rutes per Binibona o per Maçanella, però acabà imposant-se la que travessava el poble de Caimari. I això que havia de superar les respectables murades de roca que formen els costers sud-orientals del puig des Grau i  del puig Caragoler des Guix i que es despengen fins al torrent de Comafreda.

El camí medieval sempre tengué un punt feble a l'anomenat Grau de la Bella Dona, lloc sotmés a contínues reparacions i escenari en el qual es produïren nombrosos accidents. L'augment del nombre de peregrins que acudien al santuari de Lluc i la necessitat de facilitar l'exportació dels recursos obtinguts a la muntanya tals com la llenya, el carbó o l'oli, determinà que al 1705 s'iniciàs la construcció d'un camí que evitàs el perillós Grau, tasques que no serien acabades fins al 1714.

El traçat fou projectat per l'enginyer militar Martín Gil de Gaínza i es decidí anar guanyant altura des del coll des Barracar per tal d'evitar el pas des Grau. Arribats a la cresta de roca que separa la comuna de Caimari i la possessió des Guix s'obrí una bretxa a base de barrobins, fet que derminà el naixement d'un nou topònim: sa Bretxa.

A finals del segle XIX el camí Nou ja havia envellit i no satisfeia les necessitats de l'economia local. Llavors s'imposà una altra millora de les comunicacions mitjançant la construcció d'una carretera de tercer ordre. El projecte anà a càrrec de l'enginyer Eusebi Estada el qual recuperà el traçat que recorria el camí Vell i que anava des Barracar al Coll de sa Batalla pel pas des Grau. El desmont a efectuar era imponent però la dinamita, inventada vint anys abans per Alfred Nobel, permeté tallar la muntanya com si fos un ganivet i donà pas a un altre topònim: sa Bretxa Nova o simplement sa Bretxa. Per evitar confusions la situada al camí Nou passà a denominar-se sa Bretxa Vella.

El camí Vell de Lluc donà servei durant segles, el camí Nou serví durant 170 anys i la carretera d'Eusebi Estada ja en duu 126 des de que fou inaugurada l'any 1891, sense que hagi hagut de menester més que algunes millores puntuals com l'eixamplament del pont del comellar de sa coveta Negra.

Esperem que la carretera de Lluc duri un grapat d'anys més sense haver de ser "modernitzada".

 

(*) ORDINAS GARAU, Antoni; ORDINAS MARCÉ, Gabriel; REYNÉS TRIAS, Antoni (1998): El Camí Vell de Lluc.

 

sa Bretxa Nova (carretera de Lluc)

sa Bretxa Vella (camí Nou de Lluc)

sa Bretxa Vella (camí Nou de Lluc)

 

 

Establiments turístics i topònims genuïns sovint no formen una bona combinació, al manco al parer dels gestors i propietaris dels primers. Abunden els exemples de cases i possessions que han vist el seu nom tramudat quan s'hi ha començat a desenvolupar en ells el negoci turístic.

Així a Binibona (Selva) ha sorgit una pietosa dièresi sobre la lletra i del nom Can Beneit transformant-se en un Can Beneït menys ofensiu per a les orellles. O en el mateix terme municipal l'antic es Celler de sa Bisbal s'ha convertit en l'hotel Son Ametler.

Si anam al municipi de Manacor trobam casos com el del Rafal Pudent on s'ha potenciat el canvi a un Rafal Podent, en el sentit de poderós. O el cas de l'agroturisme que ara anomenen Son Verd, a la carretera de Conilles. El nom vertader és certament contundent: Son Porc.

Aquí el tema de fons és que al contrari que els béns immobles els topònims no pertanyen als propietaris presents ni futurs de les finques, sinó que com la llengua són un patrimoni col·lectiu que pertany al poble.

I el poble continuarà dient per molts d'anys Can Beneit, Rafal Pudent, Son Porc...


NOTA: els noms van mudant en el temps i així antigament Can Beneit era conegut com a Son Catxo. Podem comprovar la relació entre un i l'altre en un document de 1631 referenciat a la Guia de Binibona d'Antoni Ordinas Garau:

"Comparaguent lo honor Miquel Amer "Beneyt" fill de Guillem y de Cattª Costa Coniuges, del lloch de Binibona, successor fideicomysari de Pere Amer als Catxo de dit lloch de Binibona te y posseyex unes cases y pessa de terra a ellas contigua ditas Son Catxo, tingudas sots alou y directe domini del dit.. Sr. Dn Jordi Abri Dezcallar y Fuster, S. de la Bossa del Or a merce de lluisme..."

 

Can Beneit (Binibona, Selva)

 

 

Són quatre les basíliques paleocristianes de Mallorca que actualment es coneixen i cadascuna d'elles ha arribat fins a nosaltres en un estat de conservació diferent.

La basílica de Cas Frares (a Santa Maria) fou vandàlicament destruïda per la propietat a l'entorn de l'any 1835. La basílica de sa Carroja (Manacor) fou destruïda per les obres d'urbanització de l'avinguda Joan Amer de Porto Cristo a la primera mitat del segle XX. Només es conservà la piscina baptismal que es pot contemplar actualment sota la voravia.

Per la seva banda la basílica de Son Fadrinet (Campos) fou descoberta l'any 1988, excavada entre 1997 i 2001 per l'Institut Arqueològic Alemany de Madrid i posteriorment tornada a recobrir amb terra, en un episodi d'enfrontaments entre distints actors mai ben explicat.

Finalment tenim la basílica de Son Peretó (Manacor) que és la que ha estat més preservada i estudiada, gràcies a la titularitat pública dels terrenys i a les distintes campanyes arqueològiques que s'han succeït des de que fou descoberta i excavada per mossèn Joan Aguiló i Pinya l'any 1912. Bona part de les troballes realitzades en aquesta basílica es poden contemplar a les sales d'antiguitat tardana del Museu d'Història de Manacor, destacant els espectaculars mosaics que cobrien el terra de l'edifici principal.


NOTA: els interessats en l'arqueologia paleocristiana (segles IV-VIII) tenen ara l'oportunitat d'assistir a algun dels tres cursos d'una setmana de duració que seran impartits a Mallorca durant el proper més d'agost. Focalitzats en la basílica de Son Peretó seran a càrrec de Mateu Riera Rullán, codirector de les darrers campanyes d'excavacions. Trobareu més informació sobre el Curs Pràctic d'Arqueologia Cristiana: la Basílica de Son Peretó de Manacor  aquí.

 

 

Basílica de Son Fadrinet (Campos)

Basílica de Cas Frares (Santa Maria)

Basílica de sa Carroja (Manacor)

Basílica de Son Peretó (Manacor)

 

 

Mallorca ha esdevingut una terra massificada on la pressió humana arriba pràcticament a tots els racons. Sort que encara es conserven alguns àmbits on podem experimentar la sensació d'una natura menys domesticada. Per aconseguir-ho ens hem d'allunyar de les rutes habituals i cercar les zones més recòndites de les muntanyes  i els barrancs.

Podem anar per exemple el barranc de Son Sifre, un profund tall orogràfic que xapa la plataforma calcarenítica del nord-oest del terme de Manacor. El tram més encaixat discorre entre el camí des Saluet (carretera Ma-3322) i el torrent de na Borges. Té una longitud de 1.850 m i es caracteritza per l'abundància de coves que baden la boca a les seves parets. En aquest tram el barranc presenta un caràcter semi-salvatge al qual contribueix la densa vegetació que el cobreix i que en dificulta el seu trànsit. Particularment inexpugnables són les zones cobertes pels abatzers.

Abatzers que fa temps que cobreixen bona part del llit ja que conten els veïns de la zona que  durant  l'infaust any 1936 un home corria desesperat fugint dels trets dels seus persecutors. Arribat al caire del barranc es va llançar penyes avall anant a parar dins un romaguer.

Es va salvar però quedà en un estat tan llastimós que diuen que afirmà: "si hagués sabut com havia d'acabar hagués deixat que me pegassin un tir ! "


NOTA: per l'historiador Antoni Gili sabem que a l'edat mitja el determinant del nom del barranc feia referència al llinatge d'una altre família propietària. Li deien el barranc Picany.

 

 

Barranc de Son Sifre (Manacor)

 

 

 

Des del passat 25 d'abril els aficionats a la toponímia de Mallorca disposam d'una eina ben potent al nostre abast. Es tracta del Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears (NOTIB) que ofereix online els llistats de topònims dels diferents municipis així com la possibilitat de fer consultes a la seva base de dades.

Volem fer notar que la gran tasca realitzada té un punt feble que es deriva de la manera en què s'ha dissenyat tot el procés. Aquest punt feble és que els topònims no han estat geolocalitzats, és a dir els noms de lloc no han estat situats damunt un mapa.

Aquesta decisió té repercusions importants que afecten la qualitat final del treball. El primer efecte que hem detectat és que tots els topònims que es situen a prop dels límits dels termes municipals es troben duplicats i fins i tot triplicats.

És un fet lògic ja que per exemple el coll de sa Creu (entre Palma i Calvià) o el coll d'Artà (entre Artà i Sant Llorenç) és sentit com a propi per a cadascun dels informants dels diferents termes municipals. I en realitat podríem acceptar que aquest tipus de topònims relatius a elements del relleu "pertanyen" simultàniament a diferents municipis.

Menys acceptable és quan la duplicació afecta a altres elements que estrictament es localitzen a un municipi i no a un altre. Per exemple les possessions de Bellver Ric i Bellver Pobre es localitzen a Manacor encara que els informants de Sant Llorenç les incorporin també al seu terme municipal. La font des Quer es localitza a Estellencs, no a Calvià.

Les duplicitats poden estar amagades sota variants formals diferents. Així el cocó Pequer es localitza a Santa Maria però els informants de Bunyola l'incorporen al seu terme sota la variant cocó Peguer. Ja tractàrem aquest nom aquí.

I què passa a les zones on hi conflueixen tres termes municipals? Idò que els topònims apareixen tres vegades. En són exemples s'Esclop o el puig de ses Fites.

El NOTIB, una potent eina que requereix una bona depuració.

 

 

La font des Quer (Estellencs) apareix duplicada al NOTIB

El cocó Pequer/cocó Peguer (Santa Maria) apareix duplicat al NOTIB

s'Esclop (Andratx, Calvià, Estellencs) apareix triplicat al NOTIB

El puig de ses Fites (Artà, Son Servera, Sant Llorenç) apareix triplicat al NOTIB

La possessió de Bellver Ric (Manacor) apareix duplicada al NOTIB