La paraula cambra és sinònim d'habitació, referint-se especialment a les situades a la planta pis i destinades a dormir. Derivada del llatí camera ("volta") té una altra accepció que és la de cova.

Coves litorals és el que trobam a ses Cambres, el lloc triat pel corsari otomà Uluj Ali per iniciar el seu atac a la vila de Sóller, el dia 11 de maig de 1561.

I la cambra de la Senyora no és una cova però aquest recer costaner està tan tancat que bé es pot assimilar metafòricament a una habitació. La cambra és escenari de llegendes pollencines que imaginen connexions secretes entre aquest racó d'especial encant i el castell del Rei, que guaita des de les altures.

Els pollencins més vells encara recorden rutes de contraban que s'inciaven al sector litoral de la cambra de la Senyora i es dirigien cap a Campanet a través de Can Llobera, sa Torreta i Fartàritx. No fou casualitat que el major contrabandista mallorquí del segle XX adquirís la gran finca de Ternelles.

 

 

ses Cambres (Sóller)

Cambra de la Senyora (Pollença)

 

 

 

Recentment ha esta inaugurat un nou tram de l'anomenat camí d'Artà a Lluc, el segon sender de gran recorregut de Mallorca (GR 222). En concret es tracta del tram que discorre entre els pobles de Selva i Caimari, de 1,37 km de longitud.

Enhorabona a les institucions implicades. Ara cal continuar adequant i senyalitzant la resta de trams pendents els quals totalitzen 88,83 quilómetres (el 66 % del total) i obrir els extensos trams on el pas es manté prohibit.

Així a prop de les cases de Montblanc (Ariany) hi ha una barrera metàl·lica que impedeix el trànsit per la possessió. Pitjor és encara la situació més al nord, a les anomenades Rotes Noves de Montblanc. Aquí fa temps que el camí fou tallat per una paret de cantons amb filferro i en els darrers anys s'ha vist afectat per la construcció d'unes edificacions just sobre el mateix camí. Sort que comptam amb la fotografia aèria de 1958 que immortalitzà per a les futures generacions la traça de l'antic camí públic, el camí vell de Maria.

Encara més al nord, entre Binicalvell i sa Cabaneta podem gaudir d'un tram de camí sense problemes de pas i de gran interès paisatgístic i patrimonial. Fins i tot per uns instants, travessant el torrent de Son Real gràcies al pont de Can Collet podem intentar recrear les sensacions de la Mallorca preturística.

Dissortadament l'arribada d'un esbart de bicicletes de muntanya ens retorna ràpidament a la Mallorca del 2017.

 

NOTA: el Consell de Mallorca ha anunciat el disseny d'un nou sender de gran recorregut que enllaçarà el GR 222 amb distins fars del sud de l'illa, l'anomenada ruta dels Fars. Consideram que seria més necessari acabar les tasques d'obertura, adequació i senyalització dels trams que encara es troben pendents de la ruta de la Pedra en Sec GR 221 i del camí d'Artà a Lluc GR 222, que no són poques. Però ja sabem que part de la tasca dels polítics consisteix en fer anuncis i fer-se fotografies.

 

Camí d'Artà a Lluc (tram Selva-Caimari)

 

Barrera al camí d'Artà a Lluc (Montblanc)

Tancament al camí d'Arta a Lluc (ses Rotes Noves de Montblanc)

Pont de Can Collet sobre el torrent de Son Real o de sa Cabaneta

 

 

Són molts els elements domèstics que han servit d'inspiració per a les metàfores toponímiques. És el cas de les cadires que trobam arreu de Mallorca sobretot en la seva forma diminutiva (sa Cadireta). I especialment en el litoral on trobam quatre exemples, una d'elles coneguda com sa Cadireta de sa Senyora.

A l'interior de l'illa es localitzen algunes cadires relacionades amb personatges importants que realcen la importància del lloc. Així al puig Dreçà (Andratx) tenim la cadira del Bisbe. Al puig de Maria trobam la cadireta del Bon Jesús, de la qual l'Arxiduc Lluís Salvador recollí la tradició pollencina que assegurava que la pedra ajudaria a tenir un bon part a les dones que s'hi asseguessin. El mateix Arxiduc ens situa una cadira Vermella al cim del puig de na Bauçana.

Però la cadira de pedra més famosa es trobava en el Teix i era anomenada la cadira del Rei. El cartoixà F. Albert Puig (1588-1644) recollí un tradició segons la qual el rei Sanç gaudia d'asseure's en aquella roca ja que "desde allí casi veia tota esta isla sua de Mallorca essentat en una cadira de pedra, fora de la casa gozaua de ayres purissims y la vista corporal esplayant-se gozaua de mar y terra, pla i muntañas."

I què és el que normalment trobam associat a les cadires ? Idò homes asseguts. D'aquests també en trobam a la toponímia.

Al caire de les penyes conegudes com ses Penyes Blanques  situades al sud del camí de sa Mola (Son Macià) hi ha unes roques que reben aquest curiós nom: s’Home Assegut. Avui en dia es troben ocultes per la vegetació però un temps, quan el camp estava net com una patena, es retallaven contra el cel i devien recordar un perfil humà als ulls de la gent que habitava al fons de la vall.

 

Cadireta del Bon Jesús (puig de Maria)

s'Home Assegut (Son Macià)

 

 

Sovint els Ajuntaments solen destacar alguns elments patrimonials del seu municipi a manera de senyes d'identitat. Fins i tot alguns d'ells proposen rutes concretes per tal de visitar-los i aquesta és una iniciativa lloable.

El problema és que en moltes ocasions l'estat de conservació d'aquests elements és lamentable.

Podem agafar com exemple la ruta que ens proposa l'ajuntament de Puigpunyent pel llogaret de Galilea. Partint de la plaça de l'Església o ses Timbes ens condueix fins a l'anomenat clot de sa Neu. Es tracta d'una casa de neu destacable pel fet ser la que es troba situada a menor altitud de tota l'illa (475 m) i també per haver estat reaprofitada construint-se al seu interior una barraca i un pou. Llàstima que la casa de neu en sí és difícil de visualitzar degut a que els paraments laterals presenten grans esboldrecs i a que al seu interior s'acumulen alguns pins abatuts per les ventades.

El panorama que ens trobam en el següent element de la ruta és també dessolador. És l'anomenat molí d'en Pere o molí de Can Soler, un molí de vent fariner que entrà en funcionament dia 5 de març de 1880 com ens indica la inscripció de la llinda del portal de la torre. L'esmentada torre encara s'aguanta dempeus però el que era la casa del moliner es troba totalment enrunada amb les distintes dependències i amb l'envelador esbucats.

Creim que hauria de ser prioritària la rehabilitació d'aquells elements patrimonials pels quals es promociona la seva visita com és el cas de la casa de Neu de Galilea i el molí de Can Soler.

Mentre aquesta rehabilitació no sigui duita a terme proposam un canvi de lema per als cartells anunciadors de la ruta: en comptes de "Viu la natura" podrien dir "Viu la ruïna".

 

Casa de neu de Galilea

Molí d'en Pere o de Can Soler (Galilea)

 

La urbanització de la costa de Capdepera ha estat de gran intensitat. Basta dir que ha estat artificialitzada més d'una tercera part de la franja de cinc-cents metres més propera a la mar, concretament el 36 %.

Malgrat això encara trobam al litoral gabellí alguns llocs preservats de gran bellesa i interès com per exemple el que s'estén entre Canyamel i la font de sa Cala. En aquest sector trobam l'anomenat caló des Vellmarí, singular per la gran cova que s'obre al seu costat el nom de la qual ha acabat per donar nom al caló. Sembla que també és conegut com a caló des Contraban, i aquesta activitat queda acreditada per la presència d'un secret al costat del caminoi que hi accedeix.

Feia anys que coneixíem aquest secret però sempre l'havíem vist ple de brutor.  Com nosaltres molta gent degué pasar al seu costat i degué renegar de la manca d'urbanitat dels cafres capaços de llançar les seves brutícies en plena naturalesa.

Però darrerament ha passat per aquí algú que no s'ha limitat a renegar sinó que s'ha decidit a netejar-ho. Dit i fet gràcies a la seva acció l'antre torna a ser practicable i podem conèixer les autèntiques dimensions d'aquest gran secret excavat al subsòl, al qual donen accés alguns escalons.

I qui ha estat aquest personatge inconformista ?

Idò no podia ser altre que en Tomàs Mut, que ha dedicat part dels seus esforços a rescatar de l'oblit moltes d'aquestes recòndites estructures.

Gràcies Tomàs !

 

Caló des Vellmarí (Capdepera)

Secret del caló