Alguns topònims duen com a determinant la paraula reial. Trobam així la síquia Reial, la camada Reial o el camí Reial.

Llegim al llibre En defensa dels camins públics que els camins reials eren els de competència del rei. La procuració reial era l'institució encarregada de gestionar el patrimoni del rei i per tant també dirimia els conflictes que succeïen en aquests camins, ja fos algun delicte que s'hi hagués comés o els pleits sorgits entre veïns dels camins.

Amb el temps aquests camins donaren lloc a la xarxa de camins veïnals i alguns es convertiren en carreteres. És rar que hagin mantengut la denominació i només coneixem casos a Algaida, Felanitx i Capdepera.

En aquest darrer municipi el nom designa un camí que fins i tot podria esser anterior a la fundació del poble, ocorreguda l'any 1300, i que comunicava les possessions -antigues alqueries- del nord del terme. El camí es bifurca de la carretera que vé d'Artà a l'altura de Sos Sastres (actual Golf de Capdepera) i continua per ses Set Cases i Son Guiscafrè. En aquest punt travessa un torrentó i segueix per Cutrí, Lloveta, Son Terrassa, Son Barbassa i sa Mesquida. Al mapa del cardenal Despuig podem observar com el camí finalitzava a la talaia de Son Jaumell, i potser ja ho feia abans de la conquesta cristiana.

Malgrat el seu innegable caràcter públic aquest camí ha estat privatitzat en una part important del seu traçat. Així dels sis quilómetres que hi ha entre la carretera Ma-15 i la carretera de Cala Mesquida tan sols tres quilómetres mantenen el seu ús públic. Es tracta de trams que connecten amb els camins que provenen del poble de Capdepera havent perdut la seva continuitat original.

Però alguns dels trams abandonats mantenen el seu traçat i fins i tot les parets mitgeres fent d'aquest camí un bon candidat per a la recuperació del seu ús públic. Només cal que l'Ajuntament de Capdepera s'animi a iniciar el procés per recuperar el seu antic camí Reial.

Casi res.

 

Camí Reial (tram públic)

Camí Reial (tram privat)

 

Collidores, gallufes, muntanyeres, porxeres. Eren diversos els noms que rebien les dones que es dirigien a treballar a les possessions de la muntanya quan arribava el temps de collir olives.

Provenien de pobles propers a les possessions però també de pobles llunyans del Pla.  En aquest darrer cas durant els mesos de feina, d'octubre a gener, residien a edificacions específiques separades del cos principal de les cases de la possessió.

Així trobam per exemple la caseta de ses Collidores a Morell, la caseta de ses Muntanyeres a Son Fortesa (Artà), la caseta de ses Dones a Moncaira, el porxo de ses Porxeres a Son Cotoner d'Avall, la casa de ses Porxeres a Son Antic (Esporles) o la casa de ses Dones a Pastoritx, Planícia, es Verger d'Esporles.

Les collidores eren dones joves, normalment fadrines, entre les quals n'hi devia haver de tota condició, encara que santes, el que se diu santes només n'hi hagué una.

Perquè conta la tradició que santa Catalina Thomàs era una més de les collidores valldemossines que es desplaçaven a la recerca de feina i que una de les seves destinacions fou la possessió santamariera des Cabàs. Es diu que la santa s'aturava a resar sempre en el mateix indret, situat al costat del camí que des de les cases es dirigeix cap els comellars del nord.

El lloc es coneix com la cova de la Beata o cova de Sor Tomassa encara que dir-li cova en aquesta simple barbacana de poc més d'un metre d'altura és certament una llicència del llenguatge. Desconeixem si la tradició respon a un fet real però la brillantor de les roques del sòl de la cova indica la devoció que va atreure.

En tot cas és més creïble que Catalina Thomàs collís oliva a es Cabàs que no que des de sa Muntanyeta de Valldemossa oís la missa que es deia a la catedral de Palma.

 

NOTA: altres noms de la possessió recorden el pas de la santa, com per exemple el pinar de Sor Tomassa, situat a l'est de la cova.

 

Cova de la Beata o cova de Sor Tomassa (es Cabàs)

 

Sabem que hi ha la font des Diumenges a Artà i dues finques que es coneixen com es Diumenges, a Mancor i a Selva. A Selva el camí que dona accés a la finca també rep el nom de camí des Diumenges.

Malgrat el que pugui parèixer aquests noms no fan referència al dia de la setmana dedicat tradicionalment al descans. Al manco en el cas de les finques ens trobam davant d'un derivat de la forma antiga que era domenge. Ho corroboren els estims de 1685 en els quals rebien el nom de los Domenges, que es trobaven respectivament "eixint de la vila per la font de Camarata" i "camí de Mancor, a l'esquerra".

Segons Enric Moreu-Rey (Els nostres noms de lloc, 1982) rebien aquest nom de Domenges aquelles terres que eren explotades directament pel senyor, és a dir llocs on domini útil i domini directe coincidien. Desconeixem si aquesta explicació pot aplicar-se als nostre exemples o si ens trobaríem davant referències als noms dels propietaris o explotadors dels terrenys (es Domenges > es Diumenges).

No hi ha molts domenges a la toponímia mallorquina encara que Can Domenge (Palma) es féu famós per donar nom a un sonat cas de corrupció política. És més abundant i popular la forma Domingo que també apareix en la seva forma plural com a nom de possessió (es Domingos, Manacor). Forma aquesta la de Domingo ben antiga a Mallorca com mostra la fundació a Palma del convent de Sant Domingo l'any 1231.

 

Camí des Diumenges (Selva)

 

Són diversos els sinònims emprats a Mallorca per designar els camins com per exemple carreró, camada, carrerany, camí sender o drecer.

Santa Margalida és l'unic poble on als camins en diuen carrerasses i en tenen fins a vint-i-set per a designar els camins que reticularen bona part del terme durant els processos d'establiment de les grans possessions que tengueren lloc especialment durant el primer terç del segle XX.

Els determinants dels noms d'aquests camins es divideixen entre els que fan referència als llocs o possessions als quals es dirigeixen (es Barranc, Binicalvell, Can Brijo, Can Maties, Montblanc, s'Estret, sa Talaia, sa Teulada, Son Alegre, Son Forat, Son Fullós, Son Morro, Vernissa, Turó d'en Mas) i els que fan referència  a malnoms (en Fus, en Foc, en Mesquida, en Palanquet, en Pastora, en Prim, en Randet, en Tomeu de s'Estret, na Pastora, na Pelada).

Entre totes elles avui volem destacar la carrerassa d'en Femenia la qual s'inicia al camí des Sementer, recorre 1.700 m i finalitza en un cul de sac sobre la part superior del barranc format pel torrent de Son Real. El final del camí es constitueix en un improvisat mirador sobre el torrent i sobre la marina de les Rotes Noves de Montblanc. És un lloc solitari i poc freqüentat fet que és aprofitat pels desaprensius de torn per abocar-hi runes d'obra incloent les contaminants cobertes de fibrociment o uralites.

Des d'aquí aprofitam per demanar a l'Ajuntament de Santa Margalida la neteja d'aquestes deixalles.

 

Carrerassa d'en Femenia (Santa Margalida)

 

Esmentar places i carrerons ens porta immediatament a entorns urbans. Però també és possible trobar places i carrerons pels camps i muntanyes de Mallorca.

De fet les referències als carrerons són molt abundants emprant-se aquesta paraula com a sinònim de camí. Així trobam entre d'altres: carreró de s'Albufera (Alcúdia), carreró d'en Mendivi (Algaida), carreró de sa Comuna (Bunyola), es Carreró (Escorca), carreró de sa Batalla (Inca) o carreró de Son Moix (Manacor).

Les referències a places i placetes són manco i fan referència sobretot a eixamplaments de camins de forma més o manco circular que permeten el gir d'un carro. Tenim la placeta d'en Cion al camí de sa Casa Nova (Solleric) i la plaça des Joc al camí de sa Jonqueta (Can Bajoca). Entre sa Calobra i el torrent de Pareis tenim el racó d'en Lluc també dit la plaça d'en Vidal.

La comuna de Caimari té la seva placeta i el seu carreró.  A l'esquena de s'Ermita, allà on es junten els camins provinents de la coma d'en Mairata i del comellar des Fornassos trobam sa Placeta.

I no molt lluny del coll des Barracar hi ha el carreró d'en Jeroni el qual permet la comunicació de la zona amb el torrent de Comafreda. Amb aquest nom es coneix el caminoi que fent revolts davalla per un empinat coster penjat sobre el torrent.

Aquest camí antigament s'emprava per accedir a un remot ranxo de carboner i avui dona accés a una amagada zona d'escalada esportiva. A aquesta zona els escaladors li diuen es Grau des Ruc tot i que aquest nom correspon al pas del camí vell de Lluc que fou substituït per la Bretxa Nova.

Tot i ser incorrecte el batiament del lloc podria haver estat pitjor. A la cova Primera del comellar des Horts els escaladors esportius li diuen las Perchas !

 

Carreró d'en Jeroni (comuna de Caimari)

sa Placeta des Fornassos (comuna de Caimari)