No es complicava gaire la gent del camp i de la mar a l'hora de batiar els llocs que habitava i també solia mostrar predilecció per l'ús de les metàfores.

Què a les penyes hi havia dues cavitats bessones i negres com "els ulls d'un carboner en balma secreta" ?. El nom estava cantat: es Dos Ulls.

El trobam als penya-segats marins del port de Manacor, al costat de sa Ferradura, península escollida fa tres mil anys per a establir-hi un assentament costaner fortificat, i també a la marina de Llucmajor, al sector de Vallgonera Nou. Diu Cosme Aguiló que les dues covetes llucmajoreres són emprades per part dels mariners com a senya per a localització de pesqueres de raors. La poesia està bé però sense oblidar mai l'estómac.

Per la seva banda la cova des Dos Ulls es troba als penya-segats meridionals del puig de Cura, dintre de la possessió de Son Garau. L'erosió dels materials calcarenítics buidà les metafòriques òrbites d'igual manera que va construir el gegantí rellotge de sol de la propera cova des Migdia.

 

es Dos Ulls

es Dos Ulls (Vallgornera Nou)

Cova des Dos Ulls 1

Cova des Dos Ulls (Puig de Cura)

Cova des Dos Ulls 2

Cova des Migdia

Cova des Migdia (puig de Cura)

 

Segurament la gent que entrava a les coves o s'acostava als gorgs dels torrents no va veure mai reials d'or o de plata. Les monedes que manejava i que tenia més a l'abast el poble eren els diners, la moneda menuda feta amb aleacions de coure sobre la qual es basà el sistema monetari fins al segle XIX. Dos diners equivalien a un dobler, dotze diners equivalien a un sou. Vint sous feien una lliura. Al 1685 Galatzó es valorà en 29.000 lliures.

Potser aquest fet pugui explicar la major freqüència dels diners a la toponímia. Els trobam en el nom del gorg des Diners (cala Tuent) i tenim una cova des Diners a Pollença (Son Vila) i dues més a Manacor (Son Toell i Son Macià).

Troballes casuals de monedes explicarien el nom ? No ho sabem. Sí es conta que la cova macianera deu el nom a la ubicació clandestina d'un premsa d'encunyació de moneda. Mascaró Pasarius (GEM) apunta l'interval de funcionament (1860-1870), el tipus de moneda falsificada (cinc i deu cèntims) i el nom del falsificador: Antoni Balley (a) Boter. Els més vells de Son Macià conten que la màquina finalment fou llançada al pou d'Argent, el qual encara es pot veure al costat del camí que va de Llodrà a So na Moixa.

A part dels diners trobam altres referències monetàries en els noms de lloc: dos talaiots coneguts amb el nom de Claper des Doblers situats al puig de sa Talaia (es Cabàs, Santa Maria) i a ses Fonts Ufanes (Gabellí, Campanet) i una cova de les terres altes de s'Alqueria d'Avall (Bunyola) que rep el nom de cova de sa Moneda.  Finalment tenim el modern pas des Duro que deu el seu nom a la troballa d'una moneda per part d'una de les primeres expedicions que va recórrer el torrent de sa Fosca durant els dies 25 i 26 de juny de1967.

 

Cova dels Diners (Son Vila)

 

La paraula devesa té la seva etimologia en el llatí defensa en el sentit de defensada o prohibida, perquè les deveses eren antigament trossos de terra closos i vedats (DCVB). En la documentació medieval són abundants les referències a les deveses, dedicades a les pastures i a la caça, encara que com a topònims només s'hagin conservat vius els relatius a dos indrets, coneguts amb el nom de sa Devesa. Un d'ells designa els terrenys situats entre el poble de Mancor i Biniatzent, donant també nom a un puig (puig de sa Devesa).

L'altra devesa es localitza en terres d'Artà i és molt més famosa perquè fou un important vedat de caça de l'efímera dinastia dels reis de Mallorca (1276-1349). Situada a les terres de la que havia estat l'antiga alqueria islàmica de Ferrutx fou fundada al 1302 per part del rei Jaume II (regnà entre 1276 i 1311) el qual procedí a repoblar la finca de cèrvols, porcs senglars, faisans, perdius i llebres, i a regular tot el relatiu al seu manteniment i administració.

Han quedat registrades caceres reials a sa Devesa tant per part de Jaume II com del seu fill el rei Sanç I (qui regnà entre 1311 i1324), els quals en els seus desplaçaments cap a la llunyana devesa de Ferrutx solien aprofitar per allotjar-se a la seva residència del Palau de Manacor, que veurà properament la seva torre restaurada. Per la seva part el darrer monarca de la dinastia mallorquina, Jaume III (1324-1349) procedí al 1334 a parcel.lar i cedir a cens els terrenys als propietaris confrontants, encara que es reservà les cases i els drets de caça (Damià -Ferrà- Pons i Pons, GEM). Finalment  cap el 1350 el rei d'Aragó, Pere IV, procedí a vendre les terres i el vedat desaparegué.

Veim que hi ha coses que no canvien encara que passin a prop de mil anys, ja que continuam tenint a Mallorca un rei molt aficionat a la caça.  A diferència de l'edat mitjana a l'actualitat el monarca no necessita tenir terrenys en propietat per a practicar la seva afició. Una bona agenda de contactes li garanteix l'accés als millors vedats de l'illa.

 

sa Devesa

sa Devesa (Ferrutx)

sa Devesa

 

Els sufixos augmentatius formats amb la partícula -às, -assa es troben àmpliament estesos entre els topònims de Mallorca. Els trobam adjuntats a diversos tipus de noms essent especialment productius els referits a les construccions humanes: alqueriassa, barracasses, bassarassa, cabanasses, carrerassa, claperàs, celleràs, corralassa/corralasses/corralassos, erassa, fornàs/fornassos, molinassos, portalàs, pouàs/pouassos, rotassa/rotasses, sortassa, tancasses, torrassa, vilassos.

També els trobam intensificant el significat d'elements naturals o constitutius del relleu, a vegades de manera metafòrica: bancassos, campàs/campassos, capellassa, castellàs, clotassa/clotassos, comassa, covassa/covasses, ermàs/ermassa, fontassa, morràs, morralàs, penyalassos, pesquerassa, pontàs, puntassa, raconàs, ribàs, rocassestalaiassa, vencasses.

Finalment trobam un darrer grup de topònims que fa referència als cultius o vegetals: figuerassa/figuerasses, favassos, fenassos, fonollasses, llinassa, pinassa, vinyassa/vinyasses.

Aquests sufixos afegeixen en primer terme la idea de grandesa però entre els topònims referits a construccions són emprats també habitualment per transmetre la idea d'antigüetat. No és rar per tant que alguns d'ells facin referència a jaciments arqueològics, com per exemple es Castellassos (Lloret), es Corralassos (Mancor, Sant Llorenç), s'Esgleiassa (Alcúdia), sa Talaiassa (Santanyí), ses Tancasses (Santanyí) o sa Torrassa (Sant Joan).

La mateix idea d'antigor és la que ens transmeten dos noms que trobam per les ermes terres pollencines de la Mola: les Erasses i les Derrocasses. Respecte d'aquest darrer lloc l'antigor està ben contrastada ja que designen un conjunt de naviformes i un talaiot que ja foren inventariats pel precursor de l'arqueologia mallorquina i vicari de sa Pobla, mossèn Joan Parera i Sansó (1865-1927).  El nom del lloc no pot ser més adient ja que sobre el terreny un profà en la matèria no hi destria més que un caramull d'enderrocs.

 

les Derrocasses (la Mola, Pollença)

 

Els dracs són essers fantàstics que reuneixen i amplifiquen els trets més ferests d'animals com els cocodrils, les àguiles, els lleons o les serps. Representen a les forces destructores de la vida i per això la seva mort a mans de l'heroi equival a aconseguir la lliberació. Són personatges asidus de les narracions populars com les Rondalles, on se'n localitzen alguns com sa cuca de sa Mola (a Sóller)  o es drac de sa Murtera Blanca (a Campanet).

A jutjar per la toponímia el llevant de Mallorca els era una terra propícia, ja que hi trobam fins a quatre coves que constituïen el seu cau. Deixant de banda les arxifamoses coves del Drac, on els rius de visitants foragitaren l'animalot ja fa molt de temps, ens queden tres indrets que comparteixen el mateix topònim: sa cova des Drac.

El primer només podia servir de refugi a un drac de dimensions modestes, ja que es tracta d'una petita cova enpenyalada al castell de Santueri. Les altres dues coves, ambdues al litoral santanyiner, sí que són antres adients per a bèsties fabuloses. Una la trobam a cala Santanyí i destaca per la seva sala d'entrada, per la seva hermosa platgeta d'arena i pel seu recorregut subaquàtic, que trobareu descrit aquí . L'altra, situada a l'extensa finca des Rafal des Porcs, és definitivament la que s'adapta millor als relats fantàstics, amb la seva gran sala il.luminada tènuement per un òcul zenital.

Un home rastreja la marina a la recerca de menjar. De sobte topa amb un foradot a ran de terra, li ha faltat poc per caure-hi. Guaita per l'obertura i una vegada els ulls s'han acostumat veu que s'obri un fondal del qual és difícil veure'n el fons. Hi torna amb altres membres del seu poblat i entren amb l'ajuda de cordes. Molt avall, al fons d'un pendent llenegadís, troben un autèntic tresor: un gran llac d'aigua dolça a la zona més seca de Mallorca. L'alegria és immensa en el poblat.

Un fet més o manco similar degué succeir fa més de tres mil anys ja que la cova des Drac era ben coneguda pels habitants dels poblats talaiòtics propers: ses talaies des Bauç i sa talaia Grossa. Qui sap quans d'enfrontaments es produiren al llarg del temps per assolir el control del preciat recurs de la cova.

Tenim encara un altre topònim relacionat amb un drac, que pel que conten devia ser el més malvat de tots. Aquest no campava pel Llevant, sinó per les terres de Muro i la seva dolentia era tal que arribà a engolir-se un infantó de pocs mesos. El poble en venjança omplí de pedres fins a fer-lo desaparèixer el pou on s'amagava, conegut com el pou d'en Drac o pou del Drac. Trobareu la història completa aquí .

Per acabar aquesta sèrie podem referir-nos al Rafalet Drac, possessió manacorina. En aquest cas sembla que el nom no té res a veure amb monstres sinó amb el nom d'un antic propietari de les terres, de llinatge Dach.

 

Cova des Drac (cala Santanyí)

Cova des Drac (cala Santanyí)

Cova des Drac (Rafal des Porcs)

Cova des Drac (Rafal des Porcs)