Aprofundir en el coneixement del patrimoni de Mallorca és assabentar-se de les grans pèrdues que ha sofert durant les darreres dècades. Aquestes han afectat a totes les categories fins i a tot a les teòricament més protegides com per exemple l'arquitectura militar.

De poc serví que la protecció oferida pel decret de 22 d'abril de 1949 als castells s'estengués a tots els elements defensius de caràcter històric tals com murades, bateries, torres de defensa costaneres i torres integrades a les possessions.

Al manco no serví per salvaguardar les cases alcudienques conegudes amb el nom de s'Hort des Moro. Situades al costat del camí homònim que connecta Alcúdia amb la punta de Manresa i el Mal Pas la seva volumetria i el seu aspecte cridaren l'atenció de viatgers i fotògrafs dels segles XIX i XX.

Però en algun moment les cases foren rehabilitades (?) augmentant-ne el volum i cobrint els paraments amb un infame folre de pedra que emmascara completament l'antiga casa fortificada.

Pot esser que ningú no hi tengués res a dir des de l'Ajuntament o des de les comissions de Patrimoni ?

NOTA: per acabar d'arrodonir la malifeta la propietat ha substituït l'antic nom per un topònim de nou encuny: Torre Dorada.  Algú dóna més ?

 

Hort des Moros (Alcúdia)

FOTO: Jaume Escalas Real

 

 

 

Com es pot observar a les antigues fotografies aèries de la zona a l'hort de ses Ànimes hi havia un conjunt etnològic ben notable, afirmaríem que únic en el terme de Palma. El composaven dues sínies adjacents, una amb la mota redona i l'altra amb la mota quadrada, un molí de vent aiguader i un gran safareig rectangular que s'alçava entre el molí i les sínies. Aquest gran safareig es trobava subdividit i presentava als seus costats menors (nord i sud) sengles arcades ben característiques. Una rampa permetia l'accés al portal d'entrada al molí. No es destrien a la foto però completaven el conjunt algunes síquies i abeuradors.

Fa temps que un nou polígon de serveis construït entre la carretera de Manacor i el camí Fondo va transformar intensament la zona, integrada en el que abans es denominava l'horta Baixa, però el conjunt etnològic resistia. L'associació ARCA havia demanat la seva protecció i valoració i Roberto Fernández Legido va incloure un extens reportatge a la seva web.

Però la integritat del monument estava sentenciada des del moment en què la ciutat de Palma protegeix el seu patrimoni mitjançant un Catàleg que es troba completament obsolet i desfassat. En el cas que ens ocupa l'instrument de planejament donava cobertura al molí i a les sínies però no al gran i destacable safareig que completava el conjunt.

Així ha estat i gràcies a la inestimable passivitat de l'Ajuntament de Palma la rehabilitació ha resultat en mutilació.

NOTA: Són diversos els indrets on trobam ànimes campant sobre el territori. Recordam ara Ca les Ànimes (Alcúdia, Pollença, Sóller), cova de ses Ànimes i pas de ses Ànimes (Andratx), ses Ànimes i camp de ses Ànimes (Llucmajor), Ca ses Ànimes (Montuïri, Puigpunyent, Valldemossa), Hort de ses Ànimes (Porreres), camí de ses Ànimes (Sencelles). Tal vegada podríem afegir Can Pillànimes (Puigpunyent).

 

Hort de ses Ànimes (Palma)

Font: Fotografias Antiguas de Mallorca

 

Hort de ses Ànimes (2008)

Hort de ses Ànimes (2016)

 

 

Mallorca és una illa petita i intensament humanitzada, en la qual no hi ha cap pam de terra que no hagi estat trescat a la recerca d'un possible aprofitament. D'altra banda, des del segle XIX fins al dia d'avui nombrosos científics i aficionats de totes les disciplines l'han recorreguda a la recerca dels seus respectius objectes d'estudi, ja fossin minerals, plantes, animals, jaciments arqueològics, monuments o construccions de tot tipus.

En aquest context, és possible que a menys d'un quilómetre de la plaça de s'Ajuntament d'Inca, just al creuer que formen el camí vell d'Alcúdia i el camí vell de Llubí, indret marcat per la creu d'en Roca, en un lloc rodejat d'instal.lacions esportives i assistencials hagi aparegut un talaiot monumental, de nou metres de diàmetre i tres metres i mig d'altura, del qual, suposadament, ningú no en tenía notícia ?

És evident que no i tot anunci d'aquest tipus, com el del descobriment d'un talaiot a s'hort de Can Vic publicat recentment en el diari Ultima Hora, s'ha d'acollir amb una bona dosi d'escepticisme.

En un mitjà de premsa d'un món ideal abans de procedir a la seva publicació el periodista hagués contrastat la informació. Amb una mica d'iniciativa hagués consultat una font senzilla i de fàcil accés, per exemple la Gran Enciclopèdia de Mallorca. A l'article corresponent al municipi d'Inca, oh sorpresa ! hagués pogut contemplar, a la pàgina 87 del volum setè, una foto del monument "descobert". Però encara hagués pogut fer alguna cosa més com per exemple consultar el parer d'alguns arqueòlegs experts en el període talaiòtic. Així s'hagués adonat ràpidament de què la construcció ja era coneguda però que no hi ha unanimitat en què es tracti d'un monument prehistòric i que ha estat considerada per algun d'ells com una construcció moderna, tot el singular que volguem, però moderna.

Això, en un món ideal. En el món real el que compta és l'impacte mediàtic, el nombre de visites, els exemplars venuts, les xifres de negoci. A fer vaumes el contrast de la informació !

 

Talaiot ? de s'hort de Can Vic (Inca)

 

Si ens deixàssim guiar per la toponímia podríem dir que pel poble de Sant Joan ja collien hortalissa molt abans de que hi arribassin els moros. Ho deim perquè a una de les seves possessions més importants li diuen senzillament Horta, i la menció d'aquesta alqueria al Llibre del Repartiment ("Alqueria Orta, vuit jovades, és d'algun parent d'en Rubert d'en Berenguer Belvey i d'en Guillem Robert") significa, al manco per alguns lingüistes, que es tracta d'un mossarabisme.

Però a més de la seva antigor d'aquest nom podríem destacar el joc que ha donat en la formació de derivats. No està establerta amb seguretat la relació però sembla lògic pensar que Hortella, una altra antiga possessió santjoanera, deriva d'Horta així com de Carrutxa derivà Carrutxella (l'actual Son Gual) per citar un cas del mateix terme.

Era un fet comú que una finca segregada, normalment de menor extensió que la matriu, formàs el seu nom afegint com a sufix un diminutiu: Albenya/Albenyeta, Alcanella/Alcanelleta, Gomera/Gomereta, Lassarell/Lasserelleta, Vallgonera/Vallgornereta...i així d'Horta sorgí Horteta, amb unes cases edificades al 1826 que cent anys després cridarien l'atenció d'Arthur Byne i Mildred Stapley en el seu pas per la carretera de Manacor.

El que ja no és tan freqüent que s'hagués de cercar un nou diminutiu per a una nova divisió, triant-se en aquesta ocasió Hortí. Ja tenim per tant Horta, Hortella, Horteta i Hortí. Però com la història de les finques a Mallorca és una història de divisions els noms continuaren i continuen multiplicant-se (Horteta des Rafal, Hortella Nou, Hortella de Can Mesquida, Hortella d'en Petrer, Hortella d'en Cotanet...) i recargolant-se en tautologies (Hort d'Horteta, Hort d'Hortella).

Però tornem al començament. Si els horts donaren nom a les terres per força hi havia d'haver aigua. Certament aquesta no faltava. A menys de cent metres de les cases tenim la font d'Horta, amb el seu pou mare i els seus trenta-cinc metres de galeria subterrània que evidencien que hi hagué un temps en què rajava amb abundància. A l'aigua de la font s'hi afegia l'aigua del torrent d'Horta, que fou emprada també per a fer funcionar l'únic molí d'aigua del terme, el molí d'en Capbaix o des Ferros.

No cal dir que avui font i molí resten en el més absolut oblit, condemnats a un enrunament segur.

 

Font d'Horta

Molí d'en Capbaix o des Ferros

 

Hi ha antics noms de lloc de Mallorca que es resisteixen a desaparèixer. Els dos que presentam avui han anat canviat al llarg del temps allò que designaven i finalment han trobat refugi en dos magnífics pous comuns.

Hero donà nom a un antic poblament proper a Santa Margalida, existent com a mínim des de l'època romana. Posteriorment fou una gran alqueria islàmica que correspongué com a botí de guerra al comte d'Empúries el qual la convertí en cavalleria. Abastava les possessions de Son Femenia, Son Fluixà, Son Gebellí i Son Bonet i fou pertinença també dels comtes de Santa Maria de Formiguera.

A l'edat mitjana Hero designava un llogaret amb oratori propi, situat al creuer del camí vell de Maria (antic camí d'Hero) amb el camí de Son Llebre (antic camí de la Carrerassa). Al segle XVII el llogaret ja havia decaigut, les cases es trobaven en runes i de l'oratori només es conservava el trespol, tal com consta al Mapa de la Vila de Santa Margalida en el segle XVII, estudiat i publicat per Antoni Mas i Forners. L'únic vestigi que queda actualment és el pou, que es troba al costat de ponent de la moderna carretera de Petra a Santa Margalida, poc abans de la seva entrada a la Vila.

Coromines en el seu Onomasticon Cataloniae adscriu el nom als termes mossàrabs proposant dues etimologies: la paraula llatina erum com a nom d'un tipus de llegum i ero o eiro que en castellà o asturià antic tenia el significat de camp cultivat. Trobareu altres propostes etimològiques aquí .

Per la seva banda Judí apareix ja al Llibre del Repartiment de Mallorca com a nom d'un rafal de Pollença i d'una alqueria de Sineu, que aleshores englobava el terme de Sencelles. L'alqueria, situada entre Laiar, Cascanar, Ruberts i Pina, sofrí un gradual procés de segregació i les possessions resultants preneren el nom dels seus nous propietaris. Judí passà a designar la contrada i finalment alguns elements puntuals, entre ells el pou situat arran del camí reial de Sineu, famós per la seva posició i per les seves aigues. La posició perquè es considerava que marcava el centre o el cor de l'illa i l'aigua perquè es deia que augmentava la fertilitat de les dones. Segons l'etimologia tradicional (DCVB) el nom prové de la paraula àrab yahudi, jueu, tal vegada en al.lusió al propietari de les terres.

Hero, Judí. Per les parets d'aquests pous encara ressonen les antigues paraules.

 

Pou d'Hero

Pou d'Hero

Pou de Judí

Pou de Judí