Malgrat els escassos fons que les administracions públiques dediquen a la investigació arqueològica podem assegurar que aquesta disciplina viu un moment d'esplendor al manco si ho jutjam pel nombre d'intervencions que es duen a terme enguany.

Són ja conegudes i clàssiques les excavacions que periòdicament es realitzen a la ciutat romana de Pol.lèntia (Alcúdia), basílica de Son Peretó i s'Hospitalet Vell (Manacor), la necròpoli de Son Real (Santa Margalida), els poblats de Son Forners (Montuïri) i de ses Païsses (Artà) i al conjunt de navetes dels closos de Can Gaià (Felanitx).

A les anteriors s'han afegit un seguit de nous indrets que permetran ampliar el coneixement del nostre passat. Es tracta per exemple de l'assentament costaner fortificat de sa Ferradura (port de Manacor), el nucli de resistència islàmica del segle XIII d'Almallutx (Escorca), el poblat talaiòtic de s'Illot (Sant Llorenç) o el túmul esglaonat conegut amb el nom de talaiot de Mestre Ramon (Son Servera).

La inusitada febre ha arribat fins i tot a alguns municipis petits que subvencionen excavacions amb la lloable intenció de crear nous atractius pel turisme cultural com són els casos de Sencelles, amb la cova del camp del Bisbe, i de Sineu, amb la cova del molí d'en Gaspar.

Però de tots els jaciments en els quals s'està treballant a l'actualitat volem destacar-ne un que es troba situat a Palma, municipi que històricament ha destacat sobretot per les excavacions d'urgència prèvies a la desaparició d'estacions emblemàtiques engolides per grans infraestructures com l'aeroport (Son Oms) o l'hospital de referència (Son Espases).

Es tracta de l'illot de sa Galera situat a la badia de Palma, a prop de cala Estància, del qual era conegut el seu caràcter d'assentament púnic i que ha estat objecte d'una sèrie de campanyes que han tret a la llum un edifici quadrangular de cinc metres de costat que ha estat interpretat com a centre cerimonial d'època púnica entre d'altres interessants troballes que es detallen en el blog nagalerapunica.

Qui sap si les investigacions podran aclarir una de les referències clàssiques més debatudes entre els historiadors, la que féu l'historiador romà Plini el Vell (23-79) en la seva Història Natural (3.78) en la qual fa referència a l'illa de Cabrera i a unes illes situades a prop de Palma:

 "et e regione Palmae urbis Menariae ac Tiquadra et parva Hannibalis".

Ens costa molt no relacionar la petita illa dedicada a Aníbal (parva Hannibalis) amb l'illot de sa Galera, sobretot si tenim en compte que és l'illot més proper a la ciutat de Palma (concretament 6.300 m el separen del palau de s'Almudaina). Si aquesta interpretació fos certa podríem identificar les Menarie amb ses Illetes de Calvià (situades també a la mateixa distància) i la illa Tiquadra amb l'illot d'en Sales,  jaciment arqueològic en el que Víctor Guerrero documentà escòries de ferro, ferro sense fondre i material ceràmic del segle II ANE i situat a 7.600 m de s'Almudaina. I ja que hi som traduir la famosa frase pliniana de la següent manera:

"i a la regió de Palma, ses Illetes (Menariae) amb l'illot d'en Sales (Tiquadra) i l'illot de sa Galera (petita illa d'Anníbal - parva Hannibalis )".

Tot plegat, molt engrescador.

 

Illot de sa Galera, possible parva Hannibalis de Plini el Vell ?

 

A l'antiga capella del castell de Bellver i fins el proper dia quinze de juny romandrà oberta la molt recomanable exposició "El monestir de Cabrera". En ella s'exposen els coneixements que a dia d'avui es tenen sobre la comunitat monàstica i eremítica que ocupà l'illa entre els segles V i VII i de la qual es tenia constància documental per una carta del papa Gregori I Magne. Sabem per aquesta carta que a l'agost de l'any 603 un enviat del papa, el defensor Joan, rebé l'encàrrec de reinstaurar la disciplina perduda en el cenobi.

De la diversa informació presentada en l'exposició ens ha cridat l'atenció el fet de què el monestir disposava d'una mena de terminal a la colònia de Sant Jordi. Aquest punt de contacte amb l'illa gran es localitzava a l'illot des Frares, en el qual excavacions arqueològiques d'urgència duites a terme al 1972 posaren de relleu l'existència de dues estructures rectangulars adossades i d'una necròpolis amb almanco quatre tombes, dues de les quals intactes, així com d'una taca de ceràmica d'àmplia cronologia (1450 ane -1972 dne) però amb una màxima concentració en l'època contemporània al monestir cabrerenc (segles V-VII). Segons les hipòtesis formulades a través de l'illot es produiria l'intercanvi de productes, per exemple de les donacions fetes en favor del monestir, i també la captació de nous adeptes per ingresar-hi.

Aquesta és la hipòtesi plantejada per Mateu Riera Rullan, arqueòleg especialitzat en l'antigüetat tardana de Mallorca, comissari de l'exposició de Bellver i autor d'algunes de les darreres campanyes arqueològiques duites a terme al parc nacional de Cabrera, el qual també analitzà en el seu moment el material ceràmic proporcionat per l'illot des Frares.

Contribucions com la seva fan que els que un dia foren anomenats els segles obscurs de Mallorca comencin poc a poc a clarejar.


NOTA: resulta altament suggerent relacionar el nom de l'illot des Frares amb la suposada activitat que hi dugueren a terme els monjos del monestir de Cabrera però al nostre entendre aquesta possibilitat és pràcticament nul.la.

El trencament poblacional i cultural que suposaren les conquestes musulmana i catalana borraren qualsevol record, incloses les referències toponímiques, a les constuccions aixecades a les èpoques vàndala i bizantina. Prova d'això és que monuments notables com les basíliques paleocristianes només han estat descobertes en èpoques recents gràcies a l'atzar i a l'arqueologia.

Creim en canvi que l'origen del nom ha de cercar-se en la freqüentació de l'indret per part de religiosos propers a la zona,  així com en els anys quaranta del segle XX la visita dels franciscans d'Inca donà lloc al sorgiment de la caleta des Frares, al Mal Pas alcudienc.

En el cas de l'illot la freqüentació seria anterior al 1784 perquè el nom ja surt al mapa Despuig (I. de los Frares). Uns bons candidats a tenir relació amb el nom serien els frares mínims establerts a Campos entre el 1607 i el 1835, any de la seva exclaustració. També serien candidats els frares carmelitans que a finals del segle XVI fundaren un convent a Sant Joan de la Font Santa. La pesca i la recollida de sal als cocons podrien ser dues de les activitats que atraguessin els religiosos a l'illot.

Certament no es una hipòtesi tan suggerent com la dels monjos cabrerencs, els monachos monasterii quod in Capria insula  de la carta gregoriana, però segurament sigui més plausible.

Illot des Frares

Illot des Frares (Colònia de Sant Jordi)

Tomba a l'illot des Frares

Tomba antropomorfa a l'illot des Frares

 

En una contrada on la religió catòlica ha estat un pilar vertebrador de la societat durant molts de segles no es sorprenent l'abundància d'hagiotopònims o topònims que tenen a veure amb els noms dels sants o d'altres aspectes relacionats amb les creences religioses.

Aquí ens centrarem en una parella de noms que simbolitzen les tribulacions que sovint patien els nostres avantpassats: el purgatori i l'infern.

La toponímia de Mallorca registra al manco set purgatoris: tenim possessions com Purgatori (a Llucmajor i Algaida) o s'Hospital del Purgatori (a Manacor). Tenim camins com el camí del Purgatori (Sant Llorenç). Altres indrets anomenats el Purgatori, els trobam a Son Macip (Escorca), a Moscari i a Ariant. Segons una llegenda pollencina al Purgatori d'Ariant es conserven petrificats el cap d'una princesa mora que habitava la vall i el cós del seu assassí.

I si el purgatori és el lloc dels sofriments temporals de les ànimes, l'infern és el lloc del sofriment etern. La forma més habitual d'aparició d'aquest nom a la toponímia és associada a depressions del terreny, ja siguin clots (clot d'Infern o clot de l'Infern) o comellars (comellar d'Infern o comellar de l'Infern). Aquesta associació pot ser deguda a la major temperatura que caracteritza a l'estiu als llocs enclotats, on no passa l'aire. També pot tenir relació amb la sensació d'aillament de la resta del món que s'experimenta en aquests indrets.

Trobam veritables inferns a sa Calobra, entre el torrent de Pareis i la carretera, al torrent de s'Esmorcador darrera el puig Roig o al puig Gros de Ternelles. Però els inferns de la toponímia apareixen també a contrades que presenten condicions molt més suaus: serra de na Burguesa, s'Estremera, Galilea (comellar des Inferns), Biniatzent, puig de Santa Magdalena, Moscari (devora el Purgatori), Pastoritx, Son Fuster (Selva), Hortí (Sant Joan), serra de Galdent, Son Coll (Algaida), puig de ses Donardes (Santanyí)... El nom pot aparèixer en singular, sense determinant: l'Infern (Biniforani, Santiani). Apareix també la forma plural: Inferns des Morells (Porreres), Inferns de ses Voltes - Inferns de Balafi (Sant Llorenç), es Inferns (Carrossa). I la forma diminutiva: es Infernets (s'Albufera de Muro).

A certs indrets s'estableix una contraposició que pareix apuntar a les diferents característiques dels llocs comparats: comellar de l'Infern/comellar de l'Infernó (es Filicomís -Lloseta), comellar de s'Infern/comellar de s'Infernet (Roqueta, Maria). Llampant és la contraposició entre es clot de l'Infern i es puig de la Glòria (Míner, Llucmajor) que a més tenen com a veí es clot del Dimoni.

L'infern també apareix al nom de dues possessions llorencines (Infern Vell / Infern Nou), a un torrent esporlerí (torrent d'Infern) , a una clova manacorina (clova de l'Infern) i a una sèrie de camins: camí de l'Infern (Petra, Algaida), camí des Infernets (Maria), camí dels Inferns (Sencelles). Hi ha un racó de l'Infern a la serra d'Alfàbia i un forat d'Infern al port des Canonge. Els més curiosos són es Tremolor de l'Infern a les muntanyes d'Artà i ses portes de l'Infern, topònim recollit per Mascaró i situat als penya-segats de la marina de Llucmajor, al sector de Llucamet.

El fet de què les tribulacions del poble fossin antigament superiors als moments de delit  es podria deduir de l'absència del cel dintre del conjunt de noms de lloc. El cas que més s'aproparia seria el del torrent de Pareis, que alguns autors interpreten com una transformació d'un originari torrent del Paraís.

 

Infern Vell

Possessió d'
Infern Vell (Sant Llorenç)
Clot d'Infern

Clot d'Infern (sa Calobra)
Clot d'Infern

 

Torrent de Pareis

El paraís -torrent de Pareis- des del clot d'Infern


Illetes és el nom d'una urbanització i d'una platja calvianera molt concorreguda a l'estiu per la transparència de les seves aigües i sobretot per la seva proximitat a Palma. El nucli començà a desenvolupar-se a partir de l'any 1933 en terrenys de la possessió de Bendinat i el nom es deu a la presència de tres illetes molt properes a la costa.

Que són tres illetes ho sabem per la documentació antiga perquè la zona ha sofert una gran transformació. A la illa major, illa de sa Torre,  es practicà un canal que la dividí en dues parts. L'illa de s'Estenedor o Illa des Pas fou transformada en un aparcament i connectada a la terra per la qual cosa deixà de ser una illa. L'aparcament dóna al servei de les instal.lacions militars d'oci localitzades a l'indret. L'única illa que no ha estat transformada és l'illa de sa Caleta, la situada més al nord.

L'illa de sa Torre deu el seu nom a una talaia que fou construïda entre 1577 i 1587 i que fou ampliada per tal d'augmentar la superfície de la terrassa destinada a l'artilleria. Aquesta ampliació es troba bastant esboldregada per l'acció dels temporals que han deixat a la vista els paraments de la torre original, paredada en verd, i que de moment aguanta bé els embats de les ones i les ventades.

Passejar per l'illa de sa Torre, on es pot arribar caminant, ens depara una desagradable sorpresa en forma d'atemptat ecològic: un antic abocador incontrolat de residus probablement d'origen militar. Donada la seva reduïda extensió i proximitat a la costa crec que no seria demanar molt que el Ministerio de Defensa -propietari dels terrenys- o la Demarcación de Costas, o ambdues institucions estatals conjuntament, procedissin a descontaminar l'indret.

L'assignació d'una fracció ínfima dels pressuposts generals de l'estat a aquesta acció donaria com a resultat un elevat benefici ambiental i d'imatge. Ànim.

 

Torre d'Illetes

Torre de ses Illetes

Illa de s'Estenedor o des Pas

Antiga Illa de s'Estenedor o Illa des Pas,  ara un aparcament

Abocador no controlat de s'illa de sa Torre

Abocador no controlat de s'Illa de sa Torre (juliol 2008)

Abocador no controlat de s'illa de sa Torre