Antigament la paraula jai o jaia era una de les que s'empraven per a designar a les persones velles. Avui en dia el seu ús ha decaigut encara que potser sigui possible escoltar-la en boca de persones d'edat avançada, és a dir de jais.

Potser la més famosa de les jaies sigui la jaia Corema encara que la jaia Xaloc, la jaia Bigalot i la jaia Grill de les Rondalles no quedin massa enrere, així com els seus companys el jai de sa Barraqueta o el jai de sa Lluna. A Búger fins i tot tenen una festa pròpia, la festa des Jai.

Un ràpid repàs de la toponímia mallorquina ens mostra els següent exemples: Can Jaia (Andratx), prat des Jai i rotes des Jai Moll (Artà), Cas Jai Tit (Binissalem i Sencelles), camp des Jai (Bunyola), costa de sa Jaia i pou de sa Jaia (Calvià), rotes des Jai (Deià), Cas Jai (Deià i Palma), coves des Jai Toni (Escorca), pou des Jai Toni (Felanitx), es Jai (Felanitx), rota des Jai (Llucmajor, Puigpunyent i Selva), garrigó des Jaiulí (Jaiulí < Jai Aulí ? , a Palma), font des Jai Negre i cova de sa Jaia (Puigpunyent), fort de na Jaia (Sant Llorenç), Can Jai (Santa Margalida i Santa Maria), torrent des Jai (Santanyí), Ca sa Jaia (Selva), comellar des Jai Andreu (Selva), Cas Jai Benet, Cas Jaio i es Jaiot (Sóller), clova des Jai Martí (Manacor).

Acabarem dient que als costers del castell d'Alaró hi ha una important cova prehistòrica funerària de l'edat del ferro que ha estat espoliada com ho han estat el 99 % de les coves mallorquines. És la cova des Jai Mora.

Cova des Jai Mora

 

El temps semblava haver-se congelat a es Jonquet. Una passejada per aquesta barriada de cases baixes emblanquinades i molins fariners et transportava a una Palma del passat, que ja apareix representada a les primeres cartografies de la ciutat, com la del prevere i matemàtic Antoni Garau de 1644. Aquesta agrupació de cases de fora murada, aferrades al camí que de la porta de Santa Catalina es dirigia a Andratx (actual carrer Sant Magí) i amb un enllaç amb el camí de Puigpunyent (actual carrer Verja) era habitada per gent humil, molts d'ells dedicats a la pesca, que cercaren aquí allotjaments més econòmics ja que estaven exempts del pagament d'alguns imposts que gravaven les cases situades dintre de les murades.

El barri però no fou aliè als canvis introduits per l'arribada del turisme. Aquí s'instal.laren famosos locals d'oci nocturn com el Molino, Jack el Negro o Abraxas, que aprofitaren -com abans els molins aprofitaven el vent -  els avantatges que oferia la  localització sobre l'inestable talús de vorera mar situat al centre de la badia. Amb el temps aquests locals també declinaren.

Ara el rellotge s'ha posat en marxa de nou. Una promoció d'habitatges de luxe amb la corresponent dotació de  tendes i aparcaments és a punt de construir-se. Com passa habitualment les mobilitzacions en contra del projecte arriben tard, quan s'han penjat els cartells anunciant la venda d'habitatges  o quan s'alcen les grues. Això significa que ja s'han superat les complexes tramitacions urbanístiques i que han estat consolidats tots els drets per part de la propietat, i és molt més difícil - i amb tota seguretat molt més car-  conseguir l'aturada del projecte.

En el cas que ens ocupa, un solar amb vistes immillorables, a primera línia del Passeig Marítim i a escassos dos cents metres del Reial Club Nàutic de Palma,  el que realment ens sorprèn és que la promoció hagi tardat tants d'anys en posar-se en marxa.

Fa temps que no creix el jonc, per aquesta ribera.

 

Mapa d'Antoni Garau -detall des Jonquet-

Mapa de la Ciutat de Mallorca d'Antoni Garau (1644). Detall des Jonquet

Molins del Jonquet

Molins del Jonquet

Molins del Jonquet

 

 

Molins de Ponent

Molins de Ponent. Gravat de l'Arxiduc Lluís Salvador. Die Balearen