A Mallorca durant el segle XVI el perill d'atacs otomans i berberescs fou màxim. Pobles com Pollença (1550), Sóller  (1561) o Andratx (1578) sofriren atacs importants. Ciutadella de Menorca fou assolada l'any 1558, l'any de sa Desgràcia.
Aleshores es decidí la construcció d'una xarxa de torres voltant l'illa per tal de vigilar i defensar la costa. Al municipi d'Escorca, en el sector més abrupte de la serra de Tramuntana, se'n construiren cinc: la torre de na Seca (1582), la torre des Forat (1611), la torre de sa Mola de Can Palou o de sa Mola de Tuent (1596), la torre de sa Calobra o des Bosc (1604) i la torre de Lluc (1606).

Avui en dia, exceptuant la torre de sa Mola de Can Palou, les torres d'Escorca es troben en un estat ruïnós, deixades de la ma de Déu i esbucant-se progressivament. La bona notícia és que aquesta situació podria canviar ja que per a l'any 2017 el Consell de Mallorca ha destinat 500.000 euros per al Programa de conservació de torres de defensa i es detecta un interès creixent per aquest monuments. Ho demostra el fet que s'hagi programat per al proper dia 7 de gener una recreació de l'antic sistema de comunicació que a través de senyals de foc i fum transmeses entre les torres informava dels possibles perills. Vint-i-quatre seran les talaies mallorquines que recobraran el protagonisme per un dia.

Tant de bo que les iniciatives esmentades serveixin per impulsar la restauració i conservació de les torres d'Escorca. Perquè si l'abandó continua el seu destí està cantat: totes acabaran com la torre de Lluc.

 

ACTUALITZACIÓ (3/01/2017): trobareu els detalls de l'acte que ha estat programat  per la Societat Balear de Matemàtiques (SBM-XEIX) i un grup de professors de l'IES Marratxí per al proper dissabte aquí. Talaies de Mallorca: torres de defensa dels drets humans és el  nom del manifest en el que es recolza l'activitat. El trobareu aquí.  

 

 

Els arqueòlegs i aficionats que avui en dia visiten alguns dels abundants monuments prehistòrics de l'illa el que solen trobar al jaciment és una espessa vegetació que fa impossible una mínima contemplació del conjunt. Molt diferent era la situació fa cent anys quan el camp es trobava en plena explotació i es controlava l'expansió natural de la vegetació. Les fotos antigues ens mostren sovint monuments que destaquen enmig de sementers impol.luts.

Un dels principals monuments que avui s'ha fet invisible per l'efecte de la vegetació és l'anomenat talaiot de sa Gruta que fou descrit per Miquel Alcover i Sureda (1941) com el "rey de los monumentos megalíticos mayoricenses". Al 1929 havia estat descrit i fotografiat per dos seminaristes manacorins,  Guillem Pascual Galmés i Guillem Nadal Gelabert, que el varen incloure en la segona part del seu treball Monumentos prehistóricos existentes en Manacor, que fou guardonat amb un dels premis del Certàmen científico-literari del Seminari d'aquell any.

Duim aquí la descripció i les fotografies esmentades així com una fotografia actual del jaciment. Està clar que el rei dels monuments megalítics mallorquins ha conegut temps de major noblesa.

A unos dos kilómetros de estos monumentos encontramos el grandioso talayot de sa Gruta que parece ser guarda de todos los demás que vamos a describir por su gran altura que los domina a todos. Desde la cima de este talayot se distingue expléndido panorama, divisándose a los lejos y hacia el noroeste los numerosos monumentos de Bellver, sa Murtereta, etc. El talayot es cuadrado y mide 13 m de lado. Sus paredes formadas por piedras de gran magnitud tienen [...] de espesor y en la parte mejor conservada de la pared mide 2,8 m. El montículo sobre el que está siutado el talayot tiene 142 m de ruedo y se divisa de distancias muy lejanas. ...la columna central mide 1,1 m de espesor. Alrededor de este monumento se ve gran cantidad de piedras de gran tamaño que hacen ver que allí existían otros monumentos que han sido totalmente destruidos.

NOTA: constitueix una absoluta raresa l'ús d'aquesta paraula d'origen grec entre els nostres topònims front a l'usual cova. Apareix sobretot designant antres artificials construïts per aixoplugar una font (gruta de Son Verí, gruta de Son Noguera, gruta Roqueta...). Només en dos casos apareix per denominar una possessió. Al manco des del segle XVI tenim sa Gruta Vella (Manacor) a partir de la qual i amb el seu establiment s'han derivat nombrosos noms: sa Gruta Nou, sa Gruta d'en Fusteret, d'en Miquel Minyó, d'en Parrino, d'en Pelleta, d'en Pontet, d'en Prim, d'en Toni Lluís, de l'Amo en Martí, Can Pep de sa Gruta, refugi de sa Gruta, camada de sa Gruta, avenc de sa Gruta, talaiot de sa Gruta. A Palma trobam un hort, amb cases, safareig i sínia anomenat sa Gruta al manco des de 1685. Es trobava situat entre es Molinar i Ciudad Jardín, just al llevant de Son Perera.

Impossible saber quina és la cova que donà nom a la possessió manacorina ja que el subsòl manacorí es troba foradat talment un formatge de gruyere. En una d'aquestes coves situa mossèn Alcover la primera proesa del rei en Jaume que no és altra que l'alliberament de son pare, el rei Pere el Catòlic. Els moros el retenien engrillonat en una cova de sa Gruta de Manacor (Rondaies Mallorquines, Tom V).

 

Talaiot de sa Gruta (detall)

Talaiot de sa Gruta

Talaiot de sa Gruta. Guillem Pascual Galmés i Guillem Nadal Gelabert
Monumentos prehistóricos existentes en Manacor (1929)

 

El camí des Correu entre Esporles i Banyalbufar és un camí envoltat de llegenda. No debades segons la tradició popular fou construït pel mateix rei en Jaume (per aquest motiu també és conegut com el camí del Rei) i perdura encara a la roca la potada que hi deixà el seu cavall.

Un dels elements d'interès que trobam en el recorregut és un antiga era situada més o manco a mitjan camí entre els dos pobles. Enmig de l'alzinar constitueix el testimoni d'un temps en què un sector del bosc de Son Valentí fou transformat en rota i conrat.  Es coneix amb el nom de s'era des Moro i és possible que el determinant, emprat habitualment per denotar l'antigor de les construccions, no sigui aquí gratuït.

Ho deim perquè no molt lluny de l'era, sobre un estratègic promontori rocós que es troba defensat en el seu costat de tramuntana per una barrera de penya-segats, l'ull atent (*) pot observar una sèrie d'estructures rectangulars adossades i alguns murs que podrien tenir caràcter defensiu. Entre els fragments ceràmics que acompanyen les restes destaquen els típics cordons plàstics de les alfàbies andalusines.

Sembla doncs que ens trobam davant d'un dels assentaments bastits pels moros que es refugiaren a la serra de Tramuntana una vegada consumada la pèrdua de la Madina Mayurqa el 31 de desembre de 1229. El mateix rei en Jaume en el seu Llibre dels feits es refereix la presència de resistents a Banyalbufar:

 ...fo nostre acord que faessem una cavalcada que els sarrahins sen eren muntats en la muntanya de Soller e dalmaruig e de bayal bahar e tenien totes aquestes muntanyes e defenien als cristians que noy podien mal fer tro en polença.

L'assentament es troba dintre de la finca de ses Mosqueres i el nom del turó on es situa tampoc és gratuït ja que és habitual trobar-lo associat amb jaciments arqueològics.

Li diuen sa Talaieta.


* L'ull atent el tengué Antoni Pasqual Andreu i el tenia ben entrenat després de la visita de totes les alqueries andalusines dels municipis de Manacor i de Sant Llorenç juntament amb Eugènia Sitjes Vilaró. El resultat d'aquest minuciós treball de camp fou recollit en el llibre Per camins de terra i d'aiguael número 9 de la interessant col.lecció promoguda pel Museu d'Història de Manacor.

 

Estructures andalusines al cim de sa Talaieta

Fragments de ceràmica islàmica

 

Son Torrella d'Escorca és una possessió singular tant per la seva localització com per la manera en què ha estat gestionada durant els darrers vint anys. Amb una extensió de 440 Ha ocupa el costat meridional del puig Major fins a la cresta del puig de ses Vinyes estenent-se cap a l'oest per abastar tota la coma de Son Torrella. Situades a 850 m d'altitud són unes de les cases situades a major altura de Mallorca juntament amb les cases de sa Serra d'Alfàbia.

Són moltes les històries que s'entrellacen en aquesta possessió de muntanya. Per exemple les derivades de més de cinquanta anys de presència militar des de que s'hi instal.là l'esquadró de vigilància aèria número set (EVA-7) de l'exèrcit de l'aire. Destaca per la trascendència del personatge la visita que realitzaren al 1934 Francisco Franco, aleshores comandant militar de la província,  i la seva esposa Carmen Polo convidats per la família Zayas. Visita que va incloure l'ascens al cim de la muntanya com s'aprecia a les fotografies incloses en aquest llibre.  Peculiar és la història d'aquell metge mig orat que als anys noranta va tenir la idea de construir un modern eremitori a les crestes de la serra de Son Torrella, al sector de sa Regana, set cenys anys després de que els primers ermitans es fixasin en la muntanya per edificar l'evanescent ermita de Sant Salvador que tant cercà el pare Rafel Juan.

Però avui ens interessa més parlar de la darrera etapa de la finca, que començà al 1994 quan es jubilà l'amo Jaume Vicens i se'n va fer càrrec Carlos Zayas Mariategui, germà de la propietària. Des d'aquell moment s'abandonà l'explotació tradicional de conró i ramaderia i la finca es destinà la caça i a la repoblació forestal. Amb l'ajuda dels Amics de la Terra començà un ambiciós programa de reforestació, centrat especialment en les zones més planeres i accessibles. Gràcies a diverses campanyes, aprenent dels errors i lluitant contra cabres i conills les alzines i els pins s'han anat estenent sobre una superfície de 69,5 Ha. Una estimulant experiència de reforestació que és explicada en aquest fulletó.

A hores d'ara el bosc comença cobrir els antics sementers de Son Torrella. Un bosc de trenta-cinc mil arbres que constitueixen el preciat llegat de Carlos Zayas i la seva meritòria contribució a la lluita contra el canvi climàtic.

NOTA: possible alqueria Entrecampos del Llibre del Repartiment (1232) pel pare Rafel Juan sabem que formava part de l'extensa cavalleria de sa Calobra instituïda al 1242 per l'infant Pere de Portugal a favor de Berenguer de Riu, que al 1325 era propietat de Raimon Masblanc i que el nom de la finca es remonta al segle XV ja que en un document de 1448 s'esmenta con a una de les confrontes de la possessió des Colls "el rafal que fou de Pere de Villalonga i que avui és de Joan de Torrella".

 

Son Torrella (Escorca)

Repoblació d'alzines al pla de Son Torrella

L'amo Jaume Vicens a la cuina de Son Torrella

Foto: Jesús García Pastor. Rutes Amagades. Núm. 81 Puig Major - Volta dels Cingles

Francisco Franco i Carmen Polo a la carrera de Son Torrella (1934)

Foto: arxiu Carlos Zayas

 

En el nostre vagar errabund per camps, muntanyes i marines arribàrem al racó des Morter, al port d'Andratx. Allà ens fixàrem que a un costat hi havia una torreta alta i estreta, paredada en verd. Tenia un diàmetre de 1,3 metres i una altura de 4 metres, tres pedres incrustades al costat com a escalons i estava coronada per tres peces de marès col.locades a manera de parapet.

Clarament es tractava d'una torreta de vigilància i el més curiós era que al costat de tramuntana de la raconada, a 120 metres de distància, hi havia les restes d'una torreta similar encara que molt més degradada, esperant només la darrera bufada de vent que acabàs per ensorrar-la.

Ens demanàrem sobre la funció d'aquestes torretes des Morter i com sempre feim acudírem en primer lloc a l'obra de l'Arxiduc Lluís Salvador, el Die Balearen, per saber si en feia alguna referència. I vaja si la feia:

"Vorejant la mola en direcció al port d'Andratx trobam s'Aguilot, roca erma i solitària, i tot d'una es Morter, petita cala amb sengles torretes a cada costat des d'on els pescadors observen les captures agafades a les xarxes; un company situat dalt del penya-segat completa aquest singular servei de vigilància".

Sabuda la funció de les construccions ens imaginam als pescadors enlairats sobre les seves talaies diminutes, escodrinyant la superfície de la mar a la recerca del peix desitjat. No sabem amb quins pensaments es distreien aquells estilites a la força mentre feien la seva tasca però segur que no imaginaren mai que les seves torretes acabarien essent simples elements decoratius per als jardins dels millonaris europeus.

 

Torreta sud

sa Torreta (sud)

Torreta nord

Torretes des Morter, racó des Morter (port d'Andratx)