Al món fantàstic de Mallorca habitaven un éssers diminuts ben curiosos, els dimonis boiets. Es caracteritzaven per la seva hiperactivitat,  tot el temps fent bots i xecalines i enfuites i cucaveles i salts mortals,  i per la demanda contínua de feina: feina volem! feina! feina! feina!

Els amos i madones que tenien la sort de disposar d'aquests dimonis aviat veien complides les seves ordres, per extenuants que fossin. Que si fer una síquia per dur l'aigua de sa font des Molins (Son Servera) fins a sa cova de s'Aljub (sa Gruta), que si fer una mina per davall les cases de Son Vives de Dalt, que si voltar de paret tota la possessió de Mainou, que si escapçar un penyal que fa nosa per passar, que si cavar una cisterna fonda i ampla, que si llaurar una clova mala de rompre...

Però el que en principi pareix una sort es transforma en amenaça per la seva manca d'aturall:  donau-mos feina! de pressa! o si no, vos tomam ses cases!...Donau-mos feina! o tot fa ull!. La situació compromesa es salva a les Rondalles gràcies a l'enginy de la madona la qual els hi comana una feina impossible: rentar un vell de llana negra les vegades necessàries fins que torni blanca. Rendits d'aquesta manera els boiets fugen llançant renecs.

Per les Rondalles de Mallorca de l'Arxiduc Lluís Salvador coneixem un dels llocs on es solien refugiar aquests dimonions. Es tracta de quatre forats coneguts metafòricament com es Armaris i que es troben als penyals que acompanyen al vell camí des Grau de Son Martí, via de comunicació entre els pobles des Capdellà i Galilea abans de la construcció de la carretera actual, inaugurada al 1929.

Que hi aniria de bé si rebostejant pels Armaris trobassim encara uns boiets que ens llevassin de la feina !

 

es Armaris (Son Martí)

es Armaris (Son Martí)