El sant preferit de la pagesia mallorquina era indubtablement Sant Antoni dels Ases, al qual s'encomanava especialment la protecció del bestiar, per exemple posant estampes seves als estables i a les solls. Sant Antoni Abat visqué als segles III-IV a l'Alt Egipte i fou un dels iniciadors de l'eremitisme cristià i de la vida monàstica. Es retirà al desert de la Tebaida, on segons la tradició fou temptat repetidament pels dimonis. Trobareu més informació sobre les celebracions que a Mallorca es feien i es  fan en el seu honor aquí i aquí .

El sant és recordat per un grapat d'hagiotopònims arreu de l'illa. Per exemple en el nom de petites explotacions agràries de l'horta de llevant de Palma: s'hort de Sant Antoni (a Son Ferriol a s'Aranjassa) i Sant Antoni des Comte, aquesta desapareguda per la construcció de la pista nord de l'aeroport de Son Sant Joan.

A sa Pobla tenim el camí de Sant Antoni, que parteix del nucli urbà envers les terres de sa Marjal.

A la costa llucmajorera apareix el caló de Sant Antoni, situat a prop des Saluet i limitat pel dic del club nàutic de s'Arenal, amb la construcció del qual desaparagué l'anomenada pedra de Sant Antoni.

Espectacular és la cova de Sant Antoni, que bada la seva gran boca sobre el cingle de Son Cladera, als penya-segats del castell d'Alaró. La cova fou mínimament condicionada pels ermitans del castell, els quals segurament veneraven una imatge del sant a la capelleta que es troba al fons de la cova.

 

Cova de Sant Antoni

Cova de Sant Antoni (castell d'Alaró)