El bandolerisme mallorquí té el seu apogeu al segle XVII, qualificat per alguns autors com el segle dels bandejats o bandolers, encara que el fenòmen perdurà fins al primer terç del segle XVIII. Les males collites que propagaven la misèria, les disputes pel poder entre els clans nobiliaris i el gran nombre d'armes en mans de la població expliquen la intensificació dels episodis violents que omplen les cròniques d'aquests anys, les quals descriuen una autèntica espiral de crims, venjances i repressions. En són un bon exemple els centenars de morts que seguiren a l'assassinat d'Arnau de Santacília i Pax (1615), en el marc de l'enfrontament entre els bàndols coneguts amb els noms de Canamunt i Canavall.

Sovint al servei d'un senyor els bandolers s'organitzaven en colles, que podien arribar a tenir desenes de membres. Es beneficiaven d'una xarxa de protecció que els subministrava allotjament i aliment, municions i fins i tot un sou. Armats amb arcabussos, coltells i cans alans les colles imposaven la lògica del terror mitjançant el robatori, el rapte, la violació i l'assassinat. De manera violenta es dirimien tot tipus de litigis, ja afectassin a un dret sobre l'aigua, a les partions d'una finca, a una herència o a una qüestió d'honor que afectàs a la família.

Les colles es movien per fora vila, amb una especial predilecció per la zona del Raiguer, entre els municipis de Bunyola i Selva, degut a la presència d'importants possessions propietat dels bàndols enfrontats (Alfàbia, Raixa, Biniforani, Morneta, Massanella...) i a la facilitat i rapidesa de la fuita cap a les muntanyes, on era més difícil la seva captura. Per exemple la documentació del procés per l'assassinat de l'oïdor de la Reial Audiència Jaume Joan de Berga (1619) ens descriu als bandolers vagant pels boscos d'Alfàbia, de Massanella, o de la comuna de Selva.

Alguns bandolers es feren tristament famosos, i aquest fama ha estat trasmesa també per la toponímia la qual ens recorda la seva relació amb certs llocs. Tenim així s'olivera i sa cova d'en Rotget (a Morneta i a Can Patos respectivament), sa pedra d'en Moiana (a Montuïri), sa cova d'en Pelleringo (a Santa Eugènia) o sa cova d'en Castellà, discreta cavitat enfilada als costers de la moleta de Can Bajoca que es diu serví de refugi a l'inquer Julià Amer -Castellà-. Una breu nota al Cronicón ens assabenta que fou executat el 1610, entre d'altres motius per haver injuriat al batle reial de Selva.

Per sort a l'actualitat no hi ha a Mallorca aquest nivell de violència. Al segle XXI els bandolers més perillosos són els que actuen a les borses i als mercats financers. No es refugien a les coves sinó a les grans corporacions.

 

Cova d'en Castellà

Cova d'en Castellà (Mancor de la Vall)

Panoràmica des de l'entorn de la cova

Panoràmica des de l'entorn de la cova d'en Castellà