La compra d'una gran finca per part de l'Administració és sempre una bona notícia, al manco per dos motius. Per un costat perquè es presuposa que es durà a terme una bona gestió del medi natural. Per l'altra perquè és previsible que es dugui a terme una important rehabilitació del patrimoni històric.

Ho hem pogut comprovar en el casos de les possessions de Tossals Verds i de Son Amer rehabilitades pel Consell de Mallorca i convertides en refugis de la Ruta de la pedra en sec,  i en el futur ho podrem veure a altres indrets que encara esperen el seu torn com és el cas de l'emblemàtica Raixa o la recent Planícia.

Ara no entrarem en els criteris que regeixen la compra de finques ni en la seva idoneitat. Simplement ens centrarem en una compra efectuada al 2004, any en què foren adquirides 427 hectàrees, pertanyents a les finques des Racó i de sa Duaia, situades a la península de Llevant i nucli del Parc Natural de Llevant, juntament amb s'Alqueria, Albarca i es Verger.

Cinc anys després de la compra la propietat pública es fa palesa en diversos aspectes: en primer lloc en el lliure accés, aspecte que en els temps que corren no és un tema menor. El segon, les importants tasques de repoblació forestal que s'han duit a terme a un indret molt castigat pels incendis forestals. El tercer, la recuperació del sistema hidràulic de s'Hort de sa Duaia, espai on l'aigua ha recuperat el seu protagonisme.

L'aigua, provinent de la capçalera de la vall  i de la font Soberana,  possibilità el desenvolupament d'un assentament andalusí que ens ha deixat com a testimoni nombrosos fragments de ceràmica i el mateix nom del lloc. Sa Duaia té el seu origen en una paraula àrab, day'a, llogaret, que també constitueix l'etimologia del nom del poble de Deià.

El pròxim element a recuperar a la finca pública és la caseta des Garriguer, als Cabriders, segurament per destinar-lo a refugi. Ja ens agradaria que també a les propietats privades fós més freqüent  la conservació i rehabilitació del patrimoni, i no depenés tant sols de cada sensibilitat particular.

Que aquestes sensibilitats poden ser molt diferents ho podem comprovar a la zona d'avui observant les actuacions que s'han duit a terme sobre sengles cases centenàries. Si en el cas de sa Duaia de Dalt podem parlar de conservació amb dignitat,  a sa Duaia de Baix li ha pertocat la desfiguració sense contemplacions.

 

Safareig buit a s'hort de sa Duaia

Safareig abandonat a s'hort de sa Duaia (octubre 2004)

Safareig recuperat a s'hort de sa Duaia

Safareig recuperat a s'hort de sa Duaia (abril 2009)

sa Duaia de Dalt

sa Duaia de Dalt

sa Duaia de Baix

sa Duaia de Baix