S'experimenta un sentiment reconfortant en contemplar indrets amenaçats en el seu moment per projectes urbanitzadors que finalment no es dugueren a terme. Amb el permís de sa Dragonera i de cala Mondragó potser la màxima aberració que es va plantejar mai a Mallorca fou el de la urbanització de sa Costera.

Corrien els anys seixanta i la major part dels 623 quilómetres de costa  de l'illa restaven sense explotar i a la disposició dels inversors disposats a financiar els nous desenvolupaments residencials i turístics, fortament esperonejats per les mesures aperturistes del règim franquista.

Malhauradament alg√ļn d'aquests inversors es va fixar en una cala paradisiaca enclavada al cor de la Tramuntana, i considerant els possibles guanys pos√† en marxa la maquin√†ria del planejament, aconseguint que el 3 de juliol de 1968 la Comissi√≥ Provincial d'Urbanisme aprov√†s el Pla General d'Ordenaci√≥ de Cala Tuent.

Era l'època del desenvolupisme desaforat, sense límits. Com exponent d'aquests tipus de creixement apareixeren els Centros de Interés Turístico Nacional, impulsats pel Ministerio de Información y Turismo, regit en aquells moments per Manuel Fraga Iribarne.  Un d'aquells centres fou el nucli de cales de Mallorca (Manacor), aprovat el 4 d'abril de 1966.

Aquest desenvolupisme tamb√© es feu pal√®s en el Pla que ens ocupa. Es plantejaren 11 pol√≠gons, set dels quals afectaven a cala Tuent i els quatre restants a sa Costera. Els quatre pol√≠gons ocupaven 86 Ha els quals amb la densitat prevista es tradu√Įen en 6.880 habitants. Tots els √†mbits d'aquest tram costaner es veien afectats: el coster septentrional, a la zona des Serradell i la torre des Forat. La part central, de la font des Verger i la f√†brica de s'Electricitat fins es Mal Pas. El coster meridional, a la zona de ses cases de sa Costera, des del morro de cala Roja fins al coll de Biniamar.

El projecte es completava amb la recuperació  de la carretera provincial que havia de comunicar sa Calobra i Sóller, projectada als anys trenta per l'enginyer Antoni Parietti amb un traçat sensiblement coincident amb el vell camí empedrat, avui tan transitat pels excursionistes.

En definitiva una esp√®cie de mal son que afortunadament nom√©s es plasm√† sobre els papers. No podem dir el mateix de cala Tuent, afectada per l'obertura de vials i la construcci√≥ d'habitatges unifamiliars. Aixo s√≠, una min√ļcia si ho comparam amb el que havien previst els planificadors dels anys seixanta.

 

Pla General d'Ordenació de sa Costera

Pla General d'Ordenació de Cala Tuent. Sector sa Costera

sa Costera

sa Costera

sa Costera