Les cabres mallorquines autòctones i les assilvestrades es distribueixen per les muntanyes de la Tramuntana i de la península d'Artà. Com no podia ser d'altre manera aquesta distribució es manifesta en la toponímia. Per exemple a la Serra trobam els topònims cova de les Cabres, comellar de ses Cabres, cocons de ses Cabres o es pas des Cabrit. Podem afegir a la llista dos olivars de Fornalutx que antigament es coneixien amb els nom de sa Cabra i es Cabrit.
Per la seva banda a Artà tenim sa barraca de ses Cabres o es pas de sa Cabra. A ambdues zones el nom més habitual és es corral de ses Cabres, llocs tancats on eren arreplegades amb l'ajuda de llaços i cans. Altres topònims relacionats amb l'animal són es Cabriders (nom artanenc dels sestadors on eren recloses) o es puig des Cabrers (els encarregats de les guardes domèstiques), aquest a prop de Sant Salvador de Felanitx.
El nombre de topònims relacionats amb la cabra és escàs si atenem al seu nombre. A l'actualitat ens enfrontam a un important problema de sobrepoblació d'aquests animals, la qual té efectes devastadors sobre la vegetació de les muntanyes, inclosa la flora més amenaçada. De fet les densitats són tan elevades que ja no és rar veure-les ja pasturar per les zones urbanes, enllepolides pel menjar proveït pels jardins i les zones verdes.
Que les cabres entrassin als horts o jardins de les autoritats competents, aquest seria un bon motiu per a convèncer-les de la necessitat d'una dràstica reducció del nombre d'exemplars.
Boc capturat pel sistema tradicional amb llaç a Mortitx
Boc desforestant a la finca pública de la Victòria
Cabra podant els lledoners de la ronda del port de Pollença