Els cans han descobert el seu cau, comença la carrera. Una llebre travessa veloç per la garriga quan de sobte ressona un tret. L'han aglapida, la sang s'escola suament mentre la llum s'esvaeix.
Peces de caça cobdiciades, l'abundància de llebres a certs llocs acabà designant-los: sa Tanca..., es Portell..., es Puig..., es Pas...de ses Llebres. Particularment descriptiu és s'Escanyador de ses Llebres, on devien parar-se llaços per a la seva captura. Altres noms tenen com a protagonista un únic animal: pi de sa Llebre, pas de sa Llebre. En darrera instància referències directes en trobam al manco tres: sa Llebreta, terrenys de Campanet propers a Biniatró, sa Llebrera -lloc on abunden- a Sóller i la més important, ja que ha donat nom a una possessió de sa Pobla: sa Llebre.
Però la llebre més famosa de Mallorca no era real sinó figurada. Havia sortit a la llum desde les profunditats d'un pou negre del solar ocupat pel convent de Santa Catalina de Sena, on avui s'aixeca el centre comercial Los Geranios. Fins a un milenar de peces sorgiren dels catorze pous excavats al 1967, gràcies a la campanya arqueològica realitzada amb motiu de la demolició del convent.
D'aquest conjunt una de les peces més destacables fou un plat fondo d'època islàmica (ataifor), decorat per la figura d'una llebre rodejada de flors estilitzades. El plat presentava molts de paral.lelismes amb notables peces d'època omeia (segles X-XI) trobades al jaciment de Madinat Ilbira (Granada) i va merèixer un lloc destacat en les vitrines del Museu de Mallorca.
Tan sobtada com un tret a la garriga fou la notícia del robatori del famós plat, que es dugué a terme ja fa molts d'anys, a l'agost de 1991, aprofitant les pobres mesures de seguretat del museu. El plat tornà a la foscor d'unes vitrines particulars i desde llavors la petita llebre vidriada en verd i manganès només pot ser contemplada pels ulls d'un col.leccionista sense escrúpols.
Per a nosaltres ha quedat el seu record fotogràfic.
Plat de la Llebre