Un dels episodis de la conquesta de Mallorca que coneixem amb major luxe de detalls és el que fa referència a la captura d'un grup de musulmans que s'havia refugiat a les serres d'Artà. Feia tres mesos que havia caigut Madina Mayurqa i els que havien pogut fugir de la desfeta s'havien dirigit cap a les muntanyes, on es prepararen per resistir a l'espera d'un ajut que no arribà mai.

Al mes de març de 1230 el rei en Jaume encapçalà una expedició contra els fugitius. Partiren de la capital, passaren per Bunyola i per la vall d'Orient i arribaren a Inca. Aquí es jutjà massa perillós entrar al cor de la Serra i es fixà un objectiu més assequible: un grup que s'havia refugiat a unes coves d'Artà.

Comptam amb un relat pormenoritzat d'aquest episodi a diverses cr√≤niques medievals, com per exemple la de Marsili. Transcrita i tradu√Įda al castell√† per Josep Maria Quadrado al 1850 la trobarem aqu√≠. Per√≤ molt millor si √©s el protagonista, el propi rei, el que ens narra els esdeveniments amb tota casta de detalls. Disposam per exemple de l'edici√≥ del Llibre dels Feyts a c√†rrec de Ferran Soldevila aqu√≠.

Un aspecte sobre el que han especulat desde sempre els investigadors és el que fa referència a l'escenari concret de l'enfrontament. De l'ampli ventall de propostes efectuades destacarem aquí la realitzada pel prevere Miquel Alcover, germà de mossèn Alcover, a l'opuscle El conquistador y las dos cuevas del distrito de Artá, aparegut al 1933.

Per aquest autor la cova principal del relat no és altre que la cova Buida, situada als penya-segats de sa Jonquera. El campament dels cristians s'hauria establert al costat de la important font de sa Jonquera, que encara avui abasteix al nucli de sa Colònia de Sant Pere, i des d'allà i durant onze dies s'hauria produit el setge. La segona cova, on el cavaller Pere Maça capturà un altre grup en una expedició de dos dies serien les coves d'Artà.

Aquesta segona hip√≤tesi ja havia estat rebutjada pel mateix Quadrado per trobar-se les coves d'Art√† massa llunyanes i per la seva posici√≥ sobre la mar. De fet molt m√©s a prop podem trobar llocs adients per servir d'aixopluc d'un important contingent de persones, com per exemple la cova des Coloms, situada aig√ľes amunt de la cova Buida. La coma on es troben les dues cavitats no pot tenir un nom m√©s adequat per aquesta hist√≤ria ja que, casualitat o no, reb el nom de la coma des Captius.

Ens diu la crònica que finalment els fugitius es rendiren: "arrearen-se e plegaren la roba aquella que era de vestir... e començaren de davallar". Eren les deu i mitja del matí del 31 de març de 1230, el diumenge de Rams.

Podem imaginar la columna de 2.000 persones, 10.000 vaques i 30.000 ovelles, d'una llegua de longitud, dirigint-se penosament cap a Ciutat. Més difícil ens resulta imaginar el que devia passar pel cap d'aquella gent exhausta i derrotada, privada de tots els seus béns, per a la qual només s'obria un negre futur d'esclavatge.

 

Cova Buida

Cova Buida o coves de sa Jonquera

Balma de Betlem

Cova des Coloms

Coma des Captius

Coma des Captius