Print

 

Les dones que determinen el nom d'aquest puig, també dit puig de Can Sales, eren tres dones ermitanes que escolliren aquests costers per a fer-hi vida contemplativa a mitjans del segle XIV. La seva estança hagués quedat a l'anonimat com tantes altres si no s'hagués lligat als miraculosos esdeveniments que originaren la construcció del santuari de Nostra Senyora del Puig.

Conta la llegenda que Flor Ricomana, la seva filla Simona Oltzina i Dolça Blanch començaren un vespre a veure grans clarors i raigs de llum sobre el cim del puig de Pollença, situat just al seu enfront. Els resplandors es repetien cada vespre, augmentant la seva intensitat els dissabtes. Assabentats en el poble, acudiren al cim on hi trobaren entre les mates una imatge de la Mare de Déu. La intervenció divina es reforçà encara amb dos fets més: la figura augmentava el seu pes a mesura que era allunyada del cim, essent impossible traslladar-la a la parròquia, i una forma sagrada s'enlairà i marcà amb la seva trajectòria el perímetre de l'oratori que s'havia de construir, davant els astorats assistents a la missa que se celebrava en acció de gràcies.

Els fets històrics són que a partir de 1348 comencen les donacions testamentàries a favor del nou santuari i que a partir de 1362 s'hi documenta la presència de les dones de Can Sales, que així es coneixen les tres ermitanes, i que Flor Ricomana en fou la primera priora.

Podem accedir a les restes del primitiu ermitatge de les tres dones pel camí de les rotes de Can Sales. El camí s'inclou amb el número 111 al Catàleg de Camins del Terme Municipal de Pollença aprovat per l'Ajuntament (BOIB 153, 30/10/08) el qual també l'havia senyalitzat com ha fet amb la resta de camins del terme. Pareix però que algun veí percebé la senyalització com una amenaça a la tranquilitat del seu petit redol i actuà. Degué pensar el següent en veure el nou rètol:

A qui se li ocorre posar aquesta senyal aquí! Ara ho veuràs. Dues engronsades i au, a darrere les mates. No volem gent passejant per aquí, que passegin per ca seva !

Tant se val. Amb rètol o sense, continuarem pujant per la costa de Can Sales, visitarem les ruïnes de l'ermita i contemplarem com el puig de Maria s'encèn amb les llums del cap al tard, talment com si fossin divines. No era el mateix Costa i Llobera, en el seu poema Les Ermitanes, qui ens exhortava a fer-ho ?

 

Puig de Maria

Puig de Maria desde les rotes de Can Sales

Senyal abatuda

La senyalització del camí, tirada per terra