El sentiment paralitzant de la por té tres profundes arrels que el nodreixen i el reforcen: la malaltia, la locura i la mort. Impregnant tots els aspectes de la vida no és estrany que en ocasions també s'hagi associat a llocs concrets, especialment a edificacions.

Aix√≠ en els relats fant√†stics trobam cases on es senten veus, rossegades de cadenes, trencadisses de plats i olles, on els mobles es mouen, on ning√ļ hi gosa dormir llevat dels m√©s valents que ho afronten com un repte. En les rondalles recollides per l'Arxiduc s'esmenta la por de Conques, la por del Rafal de Plan√≠cia i la por de s'Albufera. Moss√®n Alcover hi afegeix la por de Son Fortesa -en el final moralitzant resulta ser un simple moix-, la por de Son Cotoner o la por des Putxet.

A la realitat les cases que concentren els mals averanys han estat escenari de crims o altres esdeveniments tràgics que han marcat les parets, al manco les de la memòria col.lectiva. A qualsevol poble trobareu cases d'aquest tipus.

Amb la categoria de topònim sabem de dos llocs que comparteixen el determinant de la por malgrat divergir en el seu destí:

Ca sa Por és una propietat que gaudeix d'una nova oportunitat, rehabilitada i habitada de nou, malgrat la seva localització en principi poc propícia, davant del cementeri de Binissalem.

L'altre representa el triomf de la maldici√≥, la condemna inapelable a la desaparici√≥. No hi ha redempci√≥ possible per les parets que resten dempeus enmig del pinar i que un temps pertanyeren a un ric i bell casal, com ens indiquen els esplandits i les proporcions de les seves elegants finestres emmarcades en mar√®s. No sabem que fou el que motiv√† la denominaci√≥ del lloc per√≤ el cert √©s que ning√ļ s'atrev√≠ a continuar habitant la casa.

Davant la curiositat infantil sobre el motiu d'aquell abandó les padrines llucmajoreres responien amb un simple nom, ben poc tranquil.litzador: és sa casa de sa Por !

 

Casa de sa Por

Casa de sa Por (Llucmajor)