Com en altres ocasions el nom d'avui designa llocs que fan referència a personatges reals i també és emprat en sentit metafòric. Són fàcils de distingir ja que en el primer cas van acompanyats de l'article literari, senyal inequívoca de què ens trobam davant una alta autoritat, al manco en el passat.
Així tenim la desembocadura del torrent de na Borges, coneguda amb el nom de s'estany del Bisbe. Segons Antoni Gili fa referència al primer bisbe de Mallorca, Ramon de Torrella (1203-1266), propietari d'aquestes terres al segle XIII. El porxo del Bisbe ens recorda al solleric Bernat Nadal Crespí (1745-1818) personatge il.lustrat, liberal i reformista que fou diputat per les Corts de Cadis. El porxo, realment una casa també coneguda també com a Son Crespí, es troba baixant el coll de Sóller cap a la vall, trajecte que segons Antoni Pons el bisbe feia assegut a una cadira de braços transportada per vint-i-quatre homes que feien torns.
En sentit metafòric el nom designa roques isolades l'aparença de les quals recorda la figura d'un bisbe portant el seu característic capell. A la costa de Llucmajor tenim per exemple es Barret del Bisbe. Més imponent és el penyal situat en el coster de tramuntana del Galatzó, conegut simplement com es Bisbe, l'agulla Forcada pels escaladors. Es coneix que dissabte passat es Bisbe des Galatzó estava de celebració ja que a més de la mitra vestia un esplèndid mantell blanc. Com tota la Serra.
es Bisbe (Galatzó)