La transformació inherent a la transmissió oral dels noms de lloc en ocasions du aparellada la pèrdua del seu significat. Es el cas del nostre nom d'avui, la Malè,  opac per a la majoria d'excursionistes que visiten la plàcida plana. No passa el mateix amb els historiadors que han documentat  les primeres referències medievals a aquestes terres poc productives de la finca d'Ariant, la qual apareix en els vells papers sota la seva forma original i transparent: la Malesa.

Per aquest topònim Joan Coromines (DECat) recollí dues accepcions principals, de distribució geogràfica diferent: al nord del Principat i als Pirineus s'empra en el sentit de terreny estimbat, amb aspres pendents rocosos. En canvi a València i fins a les terres del nord de l'Ebre designa terrenys amb vegetació espessa.

No sabem quina és l'accepció corresponent al nostre nom però si recorrem la zona deixant de banda els camins principals (el del Rafal d'Ariant pel pla de les Vergues i el pla de les Egües o el que comunica Ariant amb Mortitx pel pas del Garrover) potser ens decantem ràpidament pel domini septentrional.

Hi ha altres topònims afectats pel fenòmen de l'el.lisió o caiguda de l'esa intervocàlica com per exemple Son Fortè (Son Fortesa), sa Devè (sa Devesa), la Clo (la Closa), Son Manrè (Son Manresa) o sa Rescló (sa Resclosa). El nom s'escriu amb la forma el.lidida o amb la forma normativa en funció de la seva singularitat, però ara ja esteim entrant a terrenys acadèmics, a vegades més difícils de transitar que els reals.

 

la Malè

la Malè