Els llocs més emblemàtics poden arribar a apropiar-se d'un nom genèric fent innecessari qualsevol determinant. Així tothom sap que es Coll és el coll de Sóller, que es Barranc és el barranc de Biniaraix i que sa Canaleta és la canaleta de Massanella.

Sa Canaleta és emblemàtica per ser una de les obres d'enginyeria tradicional més importants de la Serra, construïda per solventar els problemes d'aigua que patia el llogaret de Massanella. Que la solució es trobava a la font des Prat feia temps que es sabia, com a mínim des del segle XVI. Això afirmava Joan Baptista Binimelis, el primer historiador de Mallorca:

Per a socórrer el lloc de Massanella se podria tenir en consideració que a dalt de la muntanya en la part de ponent, on es troben les terres i  cases anomenades es Tossals Verds, hi ha quatre fontanelles que corren tot l'any i amb una calçada argamassada podria ser portada dita aigua al dit lloc de Massanella sense molt de cost.

El cabdal de la font era prou important i ja s'aprofitaven les aigües per fer funcionar un molí (es Molinot), però l'orografia del terreny que calia travessar, brufat de barrancs i espadats, complicava molt l'execució. Tant que s'hagué d'esperar fins a mitjans del segle XVIII per dur a terme la desitjada obra gràcies a l'empenta del majoral de la finca, Monserrat Fontanet (1706-1762). Per portar l'aigua al seu destí s'hagué de construir un aqüeducte de quatre arcs de mig punt (es Arcs d'en Fontanet), s'hagué de foradar la roca (sa Foradada)  i s'hagué de salvar un bot als penyals mitjançant un salt d'aigua (s'Arreplegada).

La làpida commemorativa que es troba al coster des Castellot des Rafal ens recorda que finalment a l'any 1750 l'aigua circulà per la síquia fins a les cases. 7.200 metres lluny de la font i 543 metres més avall donà nova vida al llogaret: es construí un molí fariner, s'amplià la tafona i augmentaren els cultius de l'hort.

L'aigua va córrer lliurament per sa Canaleta durant 233 anys, fins a l'any 1983 quan es procedí al seu entubament per millorar el subministrament d'aigua del poble de Mancor. Perduda la seva funció va desaparèixer la necessitat del seu manteniment i començà la seva degradació, ben constatable a l'actualitat.

Avui podem contemplar una canal amb trams plens de pedres i amb nombrosos esboldrecs a les parets de la síquia conseqüència dels desprendiments de roques, de la caiguda d'arbres i també del pas continuat de milers d'excursionistes, que hi acudeixen atrets per l'especularitat de la ruta.

I per si aquests problemes no bastassin, ocasionalment també s'hi pot observar algun cafre que intenta fer el recorregut en bicicleta de muntanya. El coatí no és l'única espècie que caldria erradicar de les muntanyes.

 

Canaleta plena de pedres

sa Canaleta, reblida de pedres

sa Canaleta, arbres caiguts

sa Canaleta, arbres caiguts

sa Canaleta, esboldrecs

sa Canaleta, esboldrecs de les parets de la síquia

Ciclistes de muntanya a sa Canaleta

Ciclista de muntanya a sa Canaleta