Els dies de tempesta la mar regalava un tresor als pobles antics. Només calia esperar que l'aigua s'evaporàs per anar a recollir la preuada sal que es depositava entre les roques. A Mallorca aquesta activitat es feu tradicional sobretot a la costa de Migjorn lloc on també s'hi bastiren les instal.lacions d'escala industrial (ses Salines, es Salobrar). Encara avui algun santanyiner es dirigeix a la costa per recollir-hi la sal de cocó.

Que la sal era important ho entenem r√†pidament considerant que es troba a la base etimol√≤gica de la paraula salari. O que l'estat es reserv√† la seva producci√≥ en r√®gim de monopoli, a l'igual que el tabac. √Čs curiosa la not√≠cia que aporta l'Arxiduc Llu√≠s Salvador segons la qual hi havia funcionaris d'Hisenda dedicats a destruir la sal acumulada als cocons per tal d'evitar una disminuci√≥ dels ingressos de l'Estat !

La sal aixecada pels temporals tamb√© tenia a indrets concrets un efecte perjudicial sobre els cultius. El lloc de l'illa on es produ√Įa el fen√≤men amb m√©s intensitat era als sementers de la vall de B√≥quer. Ja Monserrat Fontanet se'n va fer ress√≤ al seu Art de conr√≥ (1747): a Pollen√ßa, a la part de tramuntana hi ha un forat a les penyes de la mar que dona tanta saladina que molts anys mata els favars, toma les garroves i crema els olivars. Tants eren els perjudicis que es prengu√© una mesura dr√†stica: es dinamit√† la punta de la Salada, a l'extrem de la serra del Cavall Bernat, encara que no sabem si la cosa va millorar gaire.

Un grapat de noms constitueixen la toponímia salinera. Al costat dels més importants ja citats trobam genèrics com es Salinar o noms on la sal fa de determinant: cocó de sa Sal, entrador de sa Sal, grum de sa Sal, punta de la Sal.

Aquest darrer lloc em recorda que un bon temporal és, deixant de banda la sal i tots els aspectes materials, un espectacle corprenedor pels esperits romàntics.

 

Punta de la Sal

Punta de la Sal

Punta de la Sal