Són escassos els nuclis de població el nom dels quals deriva d'un tipus de cultiu com per exemple es Garrovers de Marratxí. Tenim però un cas ben especial en el que el nom prové d'un cultiu que es remonta ni més ni manco que al segle XV. Corria l'any 1466 quan sis prohoms decidiren impulsar una explotació que ja s'havia provat amb èxit a les terres morisques de València. Es tractava de la canyamel a partir de la qual s'obtenia el sucre.

Per a introduir el nou cultiu a Mallorca es triaren les terres planes que envoltaven l'antiga torre d'en Montsó, al costat d'un gran estany litoral del terme d'Artà.  Decidit l'emplaçament es prepararen els terrenys, es construiren les síquies i els safarejos necessaris els quals s'omplirien amb l'aigua aportada pel torrent des Millac i pel torrent des Pollets. Es bastí també el molí sucrer o trapig, enginy similar a les tafones on era mòlta la canya una vegada pelada i trossejada. Una sèrie de transformacions posteriors permetien l'obtenció de sucre de distintes qualitats, així com productes derivats com la melassa i la bromera.

L'explotació no degué oferir els rendiments esperats perquè només set anys després les moles del trapig deixaren de rodar. Desaparagueren les síquies, els safarejos i el molí però com a record d'aquella explotació es mantingué en el nom amb el que es coneixeria a partir d'aquell moment la contrada: Canyamel.

Perdur√† tamb√© la torre d'en Monts√≥ o del Trapig rebatiada com a torre de Canyamel. La torre ha estat condicionada novament per a la seva visita p√ļblica. A part de gaudir de la l'arquitectura defensiva de la imponent fortalesa-refugi el visitant pot assistir a la projecci√≥ d'un documental sobre la seva hist√≤ria, aix√≠ com rec√≥rrer una petita exposici√≥ que ocupa les distintes plantes i en la qual es mostren eines del camp, telers, armes i reproduccions d'alguns dels ex-vots m√©s famosos de Mallorca.

Però els quatre euros que costa l'entrada ja es poden considerar ben pagats només per la pujada a la terrassa del darrer cós de la torre i la contemplació de la la panoràmica que es bada als tres-cent seixanta graus: a tramuntana ses muntanyes de sa Mesquida, al gregal s'Heretat i Son Favar, al llevant sa Talaia i es puig Negre, amb els costers encara ferits per la recent urbanització, al xaloc la badia amb la seva cinta blava, al migjorn i al ponent la serra de Son Jordi, al mestral s'Almudaina d'Artà. I com a teló de fons, sa talaia Freda i el ja recorregut pas de ses Osques.


Torre de Canyamel

Torre de Canyamel

Arc de la torre

Badia de Canyamel