L'impuls que experimentà la construcció de carreteres a mitjans del segle XIX i la previsió de sembrar arbres a les seves voreres motivaren la instal.lació d'un viver forestal al costat de la carretera d'Inca, en terrenys de Son Monserrat. Era el Vivero de Carreteras Generales, depenent del Ministerio de Obras Públicas, i el seu nom oficial serví per denominar la barriada de Palma que cresqué als voltants del primitiu tancat de xiprers, es Vivero.

Però a la toponímia de Mallorca més abundants que els vivers d'arbres són els vivers de peixos. Arreu de la costa mallorquina trobarem les restes, malmeses per les onades i per l'abandó, de petites construccions que tancaven al seu interior un tros de la mar. No hi havia geleres i el peix i el marisc es conservava viu fins al moment del seu transport i venda. També es conservava així l'esquer viu que seria aprofitat per a futures pescades.

La major part de vivers es confonen amb les roques de la costa i són mals de distingir, només delatats per algunes pedres col.locades o pel rastre de l'argamassa. Alguna construcció assoleix però més entitat. És el cas del viver que trobam a la Colònia de Sant Pere, amb una falsa cúpula que li confereix un aspecte singular, com si fós l'habitatge d'un nanet. Es Vivers, perquè n'hi ha dos, donen nom a un carrer del nucli costaner més tranquil de l'illa i formen part dels elements inclosos al Catàleg de protecció del patrimoni històric del terme d'Artà, aprovat enguany.

 

es Viver (Colònia de Sant Pere)