A vegades les paraules no signifiquen el que pareixen. Així es Canyet, es Jonquet o es Vinyet no fan referència a llocs on hi hagi o hi hagi hagut una planta de petites dimensions. El sufix -et en aquest cas fa referència a agrupacions de plantes tractant-se d'una partícula que ha reculat davant la més utilitzada avui en dia, -ar. Així és més habitual referir-se a es Joncar o es Canyar.

Només es Vinyet manté la seva vigència i no ha estat substituït per un hipotètic vinyar. Com a nom de lloc es troba bastant estès, tant a la documentació històrica com a zones de cultiu actual. Del primer grup n'és un exemple es Vinyet que ocupava la zona de ponent del terme de Ciutat i que s'estenia per les terres de les possessions de Son Moix Blanc, Son Serra i Son Dameto de Dalt.

L'auge del cultiu de la vinya experimentat els darrers fa que siguin molts els vinyets en plena producció, sent els més importants els que es localitzen als municipis del Raiguer, de gran tradició vitivinícola. Citarem es vinyet de Can Ribes on es conserva, sense gaire canvis,  la caseta de vinya bastida al 1861 -ens ho diu la data inscrita a la llinda- quan la vinya ocupava el 4,29 % de l'illa de Mallorca (15.543 Ha), segons anota l'Arxiduc Lluís Salvador a la seva meticulosa obra, el Die Balearen.

Es Vinyet de Can Ribes, un indret que no ha canviat el seu paisatge en 150 anys no pot qualificar-se a la Mallorca d'avui més que com una autèntica raresa.

 

es Vinyet de Can Ribes (Consell)