La galera fou el navili de guerra per excel.lència de les nostres mars durant l'època medieval. La seva forma allargada, l'escàs calat i la lleugeresa el dotaren d'una gran velocitat i maniobrabilitat. Impulsades a rem les galeres també disposaven de veles llatines, que eren emprades amb bon temps i per a permetre el descans dels remers. De dos o tres pals, les seves dimensions arribaren als quaranta-cinc metres d'eslora per sis de mànega, amb prop de dos cents remers organitzats en fileres. Arquers, arcabussers, falconets i bombardes constituïen els mitjans d'atac. Un esperó de ferro o de bronze servia per enfonsar les embarcacions enemigues.

L'aparició de galeres a l'horitzó, amb el seu casc completament pintat i decorat,  no solia presagiar res de bo. Potser la impressió causada per aquesta visió és la que explica l'ample ús metàforic que es donà al seu nom. Arreu de la costa trobarem puntes llargues i primes que s'endinsen dins la mar, que degut al seu baix perfil representen un perill per a la navegació i que han donat nom a puntes, canals, coves i calons: caló de sa Galera, canal de sa Galera, punta de la Galera, pedra de sa Galera, escull de sa Galera. Alguns noms incorporen informació sobre la dimensió de l'accident, ja sigui aquesta reduïda (sa Galera Petita, es Galeró) o el contrari (sa Galera Grossa, el Galerot).

Però no només a la costa apareix la metàfora. Sa Galera és també un dels noms que reben els clapers oblongs, molt llargs i amples (DCVB). I  és el nom d'importants muntanyes com la que constitueix el contrafort nordoriental del puig des Teix o de possessions com sa Galera Vella (Felanitx).

En darrer terme no podem descartar que algun dels noms del litoral al.ludeixi a embarcacions reals. Podria ser el cas de ses Galeres, nom d'un caló situat a lapenínsula d'Alcúdia. I coneixem al manco un cas en què al costat d'una galera toponímica un nom recorda a un dels membres més importants de la nau, el còmit, cap de la tripulació i encarregat de dirigir la navegació i de compassar el ritme dels remers.

Així a Ciutat i segons el mapa del cardenal Despuig, un dels calons de terra ferma situats davant s'Illot de sa Galera rebia al segle XVIII el nom des caló des Còmit.

sa Galera (Banyalbufar)