El camí des Cingles es correspon amb un tram de l'antic camí que comunicava Sóller amb Lluc passant per Monnàber. En un dels cingles que donen nom al camí, no gaire lluny de sa Roca Saltadora, es troba una font coneguda amb el nom de font de s'Ermita. L'existència d'aquesta font s'ha relacionat amb la possible localització als seus voltants d'un oratori medieval només conegut per la informació documental.

Fou el pare Rafel Juan i Mestre, arxiver del col.legi de Lluc durant trenta-set anys i gran coneixedor de la història del terme d'Escorca, qui tragué a la llum un conjunt de deixes testamentàries dels segles XIII i XIV que tenien com a beneficiari una anomenada capella de Sant Salvador d'Almallutx, fins aleshores desconeguda. El pare Rafel va mantenir durant molts d'anys la il.lusió del descobriment de les runes d'aquesta capella la qual completaria el quartet d'edificis religiosos medievals del històric terme de Muntanyes, juntament amb Santa Maria de Lluc, Sant Pere d'Escorca i Sant Llorenç de Tuent i sa Calobra.

Però finalment el desig no es va veure complit, malgrat que algun dels documents estudiats i publicats per l'erudit missioner porrerenc en permetia una localització aproximada. Particularment esclaridora és una acta de 1322, en la qual són esmentades les següents afrontes de la possessió de Bini:

-Del cap de la paret del portell inferior de la coma Estreta, segons mira cap a la penya Roja del puig que hi ha sobre els cingles.
-I de dita penya, en línia recta, fins a la capella de Sant Salvador.
-La carena que hi ha allà.
-L'honor d'en Pere Colom.

Sabent en base a les investigacions del pare Rafel que l'honor d'en Pere Colom correspon a la possessió des Colls avui descriuríem aquest tram de la partió de Bini de la següent manera:

-La partió va del cap de la paret del portell inferior de la coma Estreta fins al penyal des Migdia.
-I del penyal, en línia recta, fins a la base militar del puig Major.
-D'allà per la carena es dirigeix cap el morro d'en Pelut, la font Subauma i la partió amb es Colls.

En conseqüència i segons aquest document la capella de Sant Salvador es trobava per les altures del puig Major, presència que motivà una de les denominacions de la muntanya fins a finals del segle XVI: puig de Sant Salvador.

I l'ermita de la font ? El mateix pare Rafel en va proposar una resposta. Escriví: no hem d'oblidar que a Mallorca, amb el pas del temps, es donà una proliferació d'ermites realment extraordinària. Aquesta font pogué correspondre a una ermita posterior a la nostra capella.

Per la nostra banda ens atrevim a afirmar que els possibles indicis d'una capella medieval al puig Major desaparegueren definitivament amb la construcció de la base militar. Per si no bastaven tenim doncs un motiu més per a plànyer la seva malhaurada localització al sostre de Mallorca.

 

Font de s'Ermita

I de dita penya Roja, en línia recta, cap a la capella de Sant Salvador