Sortir a la carrera de les cases i encarar-se amb la majestuosa coma Fosca del puig Major era una sensaci√≥ quotidiana pels estadants des Colls, possessi√≥ de la qual avui nom√©s en resten quatre parets esbucades i una era que es poden contemplar des del cam√≠ des Cingles, abans d'arribar a s'Alzina Fumadora. Originada¬† a principis del segle XIV a partir d'una segregaci√≥ de Bini la possessi√≥ perdur√† durant segles fins que les cases foren abandonades i les terres foren reintegrades a la finca mare de Bini i a la ve√Įna Cals Reis.

Al llarg del temps les partions des Colls amb la finca mare foren objecte de freq√ľents controv√®rsies, tal com posen de manifest els nombrosos documents estudiats i transcrits per l'infatigable arxiver de Lluc, el pare Rafel Juan. Les actes que recullen aquests litigis solen descriure amb minuciositat els indrets per on disc√≥rren les partions i sovint constitueixen aut√®ntics tresors topon√≠mics per les relacions de noms que contenen. Serveixi d'exemple la seg√ľent sent√®ncia arbitral de l'onze d'octubre de 1522, estudiada pel pare Rafel a l'arxiu de la casa Torrella.

"En primer lloc, pronunciam, sentenciam i declaram la possessió o muntanya dels germans Aixelons, dita Bini, afrontar d'una part amb una paret que davalla de dalt a baix, això és, que parteix del peu de la muntanya dita el puig de Sant Salvador, que passa, llinyola batuda, a prop de la font dita la font Subauma, i va, dreta llinyola, a afrontar, juxta nostres consciències, a un gran tudossal de muntanya que està damunt la coma de Bini, i després d'aquí se acala baix el peu de la dita muntanya en una creu feta de nou per nosaltres; i d'aquí després va, llinyola dreta costa avall, a una creu feta per nosaltres sobre una gran roca plana; i després va, llinyola dreta, a una creu feta per nosaltres sobre roca, enllà del torrent, feta a mode de cresta; de dita roca o creu, llinyola batuda, costa amunt, a un gran tudossal de roca, on hi ha una creu i una monjoia de còdols i d'aquí després amunt, a una altra creu, sobre una roca plana, que està davant un ullastre gros; i després va, dreta llinyola batuda, a afrontar a un gran tudossal de penya molt alt, al costat dels Clots Carbons, on hi va una altra creu; i de dita creu, llinyola batuda, a una creu sobre una gran roca plana, davant el pla del Puriol; i de dita creu o roca va, dreta llinyola batuda, costa amunt, a una creu sobre una roca gran, a prop d'un pi, i de dita creu o roca, costa avall, cresta, cresta, a un coll mirant de sal buquor on hi ha una creu sobre una roca; i de dita creu, després, llinyola batuda, al cap de la paret dita el Canal, a prop d'un pi."

Segons consta a la sent√®ncia foren tres les persones que s'encarregaren de rec√≥rrer la parti√≥ i de marcar les fites esmentades i cadascuna d'elles cobr√† per la seva feina un parell de perdius. √Čs dif√≠cil imaginar-se les condicions de vida dels pagesos de Mallorca en plena Germania per√≤ aix√≠ i tot ens sembla una magra recompensa per una dura jornada trescant amunt i avall per un terreny tan esquerp, marcant les alineacions i gravant les roques escollides.

Ara que pensant-ho bé, tal vegada només ho varen dir, que havien marcat les partions. Qui ho aniria a comprovar ? Però i si fos cert que les haguessin marcades, hi hauria alguna possibilitat de retrobar les creus fetes per Miquel Gabaró, Antoni Arbona des Raig i Pere Serra enmig de l'immens roquissar que s'estèn entre el peu del puig Major i la canal d'en Termes damunt el coll de Sant Llorenç, cinc cents anys després ?

Un cop de sort, i la resposta és afirmativa.

 

a una altra creu, sobre una roca plana, que està davant un ullastre gros