M√©s que la mostra moderna, atractiva i ben organitzada que hauria de ser, la Setmana del Llibre en Catal√† t√© m√©s a veure amb un mercat de vell en el qual s'ha de recercar entre els llibres amb afany, amb la recompensa de qu√® es pot produir la troballa d'algun exemplar rar, desconegut o qu√® pass√† per malla en el seu moment. Enguany el descobriment va ser un llibret de Dami√† Duran que du per t√≠tol Aspectes materials i ling√ľ√≠stics de la cultura dels Pescaires d'Art√†. En ell l'autor fa una aproximaci√≥ antropol√≤gica al m√≥n dels pescadors de canya de la costa artanenca i gabellina incloent una extensa relaci√≥ de les seves pesqueres.

Aquest llistat √©s un bon exemple de la riquesa continguda en aquesta categoria de microtop√≤nims. Hi abunden les refer√®ncies a les caracter√≠stiques de la pesquera, ja siguin descriptives (na Gratallosa, na Plana, sa pedra A√Įllada) o metaf√≤riques (s'Albard√†, es Bres, sa Ferradura, sa Troneta, es Balanc√≠, sa Selleta, es Retaule). La descripci√≥ pot referir-se a l'esp√®cie predominant (pesquera des Mabres), al vent favorable per pescar-hi (na Xaloc) o recordar el nom d'algun dels homes que les visitaven amb freq√ľ√®ncia (na Torrens, na Pastor, na Jaume, na Jordi, na Massot, na Lliteres, na Quetgles, pesquera d'en Joan Manuel, pesquera d'en Tastra, pesquera des senyors des Olors, pesquera de l'amo en Miquel de s'Heretat).

Particularment destacables s√≥n alguns noms com el que rememora un fet luctu√≥s -la mort d'un pescador al far de Capdepera- (na Tra√Įdora), refer√®ncies a personatges m√≠tics (pesquera d'en Jaume Primer), els noms composts que denoten una fina ironia¬† (na Destorbajornals, na Pocpeix), aut√®ntiques rel√≠quies com na Picarandau o sa Cugu√ßa (un cugu√ß √©s en catal√† antic un home banyut, enganyat per la dona) o les paraules de sonoritat especial com aquesta que destaca el car√†cter ombr√≠vol de l'espai: na Tenebrelles.

Els noms de les pesqueres testimonien la repetició de l'acte de pescar en un mateix indret, potser durant generacions, a causa de les condicions favorables (sabonera, profunditat, orientació...) que s'hi produeixen. Però de fet qualsevol indret de la costa pot convertir-se en pesquera com ho demostra el senyor de la fotografia, que gaudia tranquilament de la seva afició practicant-la des d'una altura equivalent a un sisè o setè pis.

 

Pescant a la punta de ses Olleretes (Santanyí)