Més que la mostra moderna, atractiva i ben organitzada que hauria de ser, la Setmana del Llibre en Català té més a veure amb un mercat de vell en el qual s'ha de recercar entre els llibres amb afany, amb la recompensa de què es pot produir la troballa d'algun exemplar rar, desconegut o què passà per malla en el seu moment. Enguany el descobriment va ser un llibret de Damià Duran que du per títol Aspectes materials i lingüístics de la cultura dels Pescaires d'Artà. En ell l'autor fa una aproximació antropològica al món dels pescadors de canya de la costa artanenca i gabellina incloent una extensa relació de les seves pesqueres.

Aquest llistat és un bon exemple de la riquesa continguda en aquesta categoria de microtopònims. Hi abunden les referències a les característiques de la pesquera, ja siguin descriptives (na Gratallosa, na Plana, sa pedra Aïllada) o metafòriques (s'Albardà, es Bres, sa Ferradura, sa Troneta, es Balancí, sa Selleta, es Retaule). La descripció pot referir-se a l'espècie predominant (pesquera des Mabres), al vent favorable per pescar-hi (na Xaloc) o recordar el nom d'algun dels homes que les visitaven amb freqüència (na Torrens, na Pastor, na Jaume, na Jordi, na Massot, na Lliteres, na Quetgles, pesquera d'en Joan Manuel, pesquera d'en Tastra, pesquera des senyors des Olors, pesquera de l'amo en Miquel de s'Heretat).

Particularment destacables són alguns noms com el que rememora un fet luctuós -la mort d'un pescador al far de Capdepera- (na Traïdora), referències a personatges mítics (pesquera d'en Jaume Primer), els noms composts que denoten una fina ironia  (na Destorbajornals, na Pocpeix), autèntiques relíquies com na Picarandau o sa Cuguça (un cuguç és en català antic un home banyut, enganyat per la dona) o les paraules de sonoritat especial com aquesta que destaca el caràcter ombrívol de l'espai: na Tenebrelles.

Els noms de les pesqueres testimonien la repetició de l'acte de pescar en un mateix indret, potser durant generacions, a causa de les condicions favorables (sabonera, profunditat, orientació...) que s'hi produeixen. Però de fet qualsevol indret de la costa pot convertir-se en pesquera com ho demostra el senyor de la fotografia, que gaudia tranquilament de la seva afició practicant-la des d'una altura equivalent a un sisè o setè pis.

 

Pescant a la punta de ses Olleretes (Santanyí)