El regnat de Felip II (1556-1598) es caracteritz√† a les Illes per un agreujament dels conflictes amb els pirates i corsaris turcs i barbariscos, produint-se una intensificaci√≥ dels atacs soferts tant per les embarcacions com per les poblacions i les possessions situades a prop de la costa. Algunes de les r√†tzies m√©s famoses s√≥n d'aquest per√≠ode o dels anys immediatament anteriors: Pollen√ßa (30/5/1550), Valldemossa (octubre 1552), S√≥ller (11/5/1561), Andratx (2/8/1578). L'any 1558 es convert√≠ en s'any de sa desgr√†cia per a Ciutadella i la situaci√≥ arrib√† a sentir-se com a tant extrema que el monarca orden√† al 1570 l'evacuaci√≥ de Menorca, finalment no produ√Įda.

La resposta davant aquesta situaci√≥ consist√≠ en refor√ßar l'armament i les forticacions existents, especialment les murades de Ciutat, i procedir a la construcci√≥ d'un nou conjunt de fortificacions i torres de defensa. D'aquesta √®poca s√≥n la fortificaci√≥ de l'esgl√©sia de S√≥ller, la torre del monestir de Lluc, la talaia d'Alc√ļdia o les torres de Valldemossa, na Seca, mola de Tuent, cala Figuera, Portocolom, s'Estalella, cap Enderrocat, cap Blanc i sa R√†pita.

Enmig d'aquest context alg√ļ, no sabem si de Mallorca o de la cort madrilenya, an√† m√©s enll√† i ide√† una esp√®cie de soluci√≥ final. En cas de perill es concentraria tota la poblaci√≥ de l'illa no necess√†ria per a la defensa, la poblaci√≥ in√ļtil segons la denominaci√≥ de l'√®poca (nins, dones i vells), a l'√†rea central de la serra de Tramuntana la qual es convertiria aix√≠ en una mena de super castell natural on tots els accessos i passos estarien custodiats per gent armada. El projecte inici√† el seu desenvolupament i se'n realitz√† fins i tot un document cartogr√†fic que fou analitzat fa ja bastants d'anys en un article de la revista Treballs de Geografia. De dif√≠cil consulta fins ara, la digitalitzaci√≥ dels fons de l'Arxiu General de Simancas ens permet descarregar aquesta joia, un mapa de part de l'illa de Mallorca de l'any 1594 , en el seg√ľent enlla√ß.

Com podem apreciar en aquest mapa quatre eren els forts previstos. N'hi havia dos de principals, el denominat n√ļmero 1 (Lluc) i el n√ļmero 2 (C√ļber, Almallutx, Binimorat i Lofra). El tercer el constitu√Įa el mass√≠s del Teix i el quart les muntanyes d'Orient. Centrem-nos avui en el fort n√ļmero 2 que com hem dit abastava les altes terres d'Almallutx, C√ļber, Lofra i la serra d'Alf√†bia. La defensa d'aquesta zona havia de correspondre a 115 homes que es distribu√Įen pels deu passos principals de la zona. Aquests passos eren (les notes entre par√®ntesi s√≥n nostres):

1: pas de la muntanya d'en Torrella (coll des Puig, a la coma d'en Arbona)
2: altre pas molt estret (segurament el portell de sa Costa)
3: pas del barranc anant envers Sóller (camí del barranc de Biniaraix)
4: al pas de s'Arrom damunt Sóller (camí de s'Arrom)
5: al pas de Son Bennàsser damunt la vila de Sóller (camí des Alous o de sa Serra)
6: al pas Morisc d'Alfàbia (pas Morisc)
7: al pas de les Vaques damunt Orient (camí de sa Serra a Honor)
8: al pas de na Maria damunt Orient (pas de na Maria)
9: al pas de la font de la Parra (coll des Cards)
10: al pas de la Foradada damunt Coma-sema i se junta en els Tossals Verds (pas de sa Foradada)

De tots els passos anteriors el menys conegut en la seva denominaci√≥ antiga potser sigui el pas Morisc el qual es situa a una altura de 750 metres, a la cresta que separa les dues vessants de la serra d'Alf√†bia, just a l'entrada de la finca de sa Serra per la carretera que puja a les antenes. L'antic cam√≠ que condu√Įa al pas des de s'Hostalet ha desaparegut en bona part degut als desprendiments i a les rossegueres per√≤ encara √©s possible resseguir les traces dels nombrosos revolts que feia en el seu ascens per dins l'alzinar. Lamentablement a l'actualitat l'arribada al pas Morisc no pot ser m√©s decebedora. Alguns dels usuaris que transiten per aquesta carretera privada l'han convertit en un fastig√≥s femer ja que, emparats per la impunitat que ofereix el lloc, aturen els seus cotxes en aquest punt i llancen les seves deixalles coster avall.

Des d'aquí els pregaríem que en lloc d'embrutar d'aquesta manera un indret carregat d'història només s'aturin si de cas per contemplar el magnífic paisatge que s'estén des de la possessió d'Alfàbia fins a Ciutat. Per eliminar els seus residus convendria que fessin un esforç i arribassin amb el cotxe fins al punt verd més proper. No creim que sigui demanar-los massa.

Pas Morisc de la serra d'Alfàbia

Abocador incontrolat al pas Morisc de la serra d'Alfàbia