El regnat de Felip II (1556-1598) es caracteritzà a les Illes per un agreujament dels conflictes amb els pirates i corsaris turcs i barbariscos, produint-se una intensificació dels atacs soferts tant per les embarcacions com per les poblacions i les possessions situades a prop de la costa. Algunes de les ràtzies més famoses són d'aquest període o dels anys immediatament anteriors: Pollença (30/5/1550), Valldemossa (octubre 1552), Sóller (11/5/1561), Andratx (2/8/1578). L'any 1558 es convertí en s'any de sa desgràcia per a Ciutadella i la situació arribà a sentir-se com a tant extrema que el monarca ordenà al 1570 l'evacuació de Menorca, finalment no produïda.

La resposta davant aquesta situació consistí en reforçar l'armament i les forticacions existents, especialment les murades de Ciutat, i procedir a la construcció d'un nou conjunt de fortificacions i torres de defensa. D'aquesta època són la fortificació de l'església de Sóller, la torre del monestir de Lluc, la talaia d'Alcúdia o les torres de Valldemossa, na Seca, mola de Tuent, cala Figuera, Portocolom, s'Estalella, cap Enderrocat, cap Blanc i sa Ràpita.

Enmig d'aquest context algú, no sabem si de Mallorca o de la cort madrilenya, anà més enllà i ideà una espècie de solució final. En cas de perill es concentraria tota la població de l'illa no necessària per a la defensa, la població inútil segons la denominació de l'època (nins, dones i vells), a l'àrea central de la serra de Tramuntana la qual es convertiria així en una mena de super castell natural on tots els accessos i passos estarien custodiats per gent armada. El projecte inicià el seu desenvolupament i se'n realitzà fins i tot un document cartogràfic que fou analitzat fa ja bastants d'anys en un article de la revista Treballs de Geografia. De difícil consulta fins ara, la digitalització dels fons de l'Arxiu General de Simancas ens permet descarregar aquesta joia, un mapa de part de l'illa de Mallorca de l'any 1594 , en el següent enllaç.

Com podem apreciar en aquest mapa quatre eren els forts previstos. N'hi havia dos de principals, el denominat número 1 (Lluc) i el número 2 (Cúber, Almallutx, Binimorat i Lofra). El tercer el constituïa el massís del Teix i el quart les muntanyes d'Orient. Centrem-nos avui en el fort número 2 que com hem dit abastava les altes terres d'Almallutx, Cúber, Lofra i la serra d'Alfàbia. La defensa d'aquesta zona havia de correspondre a 115 homes que es distribuïen pels deu passos principals de la zona. Aquests passos eren (les notes entre parèntesi són nostres):

1: pas de la muntanya d'en Torrella (coll des Puig, a la coma d'en Arbona)
2: altre pas molt estret (segurament el portell de sa Costa)
3: pas del barranc anant envers Sóller (camí del barranc de Biniaraix)
4: al pas de s'Arrom damunt Sóller (camí de s'Arrom)
5: al pas de Son Bennàsser damunt la vila de Sóller (camí des Alous o de sa Serra)
6: al pas Morisc d'Alfàbia (pas Morisc)
7: al pas de les Vaques damunt Orient (camí de sa Serra a Honor)
8: al pas de na Maria damunt Orient (pas de na Maria)
9: al pas de la font de la Parra (coll des Cards)
10: al pas de la Foradada damunt Coma-sema i se junta en els Tossals Verds (pas de sa Foradada)

De tots els passos anteriors el menys conegut en la seva denominació antiga potser sigui el pas Morisc el qual es situa a una altura de 750 metres, a la cresta que separa les dues vessants de la serra d'Alfàbia, just a l'entrada de la finca de sa Serra per la carretera que puja a les antenes. L'antic camí que conduïa al pas des de s'Hostalet ha desaparegut en bona part degut als desprendiments i a les rossegueres però encara és possible resseguir les traces dels nombrosos revolts que feia en el seu ascens per dins l'alzinar. Lamentablement a l'actualitat l'arribada al pas Morisc no pot ser més decebedora. Alguns dels usuaris que transiten per aquesta carretera privada l'han convertit en un fastigós femer ja que, emparats per la impunitat que ofereix el lloc, aturen els seus cotxes en aquest punt i llancen les seves deixalles coster avall.

Des d'aquí els pregaríem que en lloc d'embrutar d'aquesta manera un indret carregat d'història només s'aturin si de cas per contemplar el magnífic paisatge que s'estén des de la possessió d'Alfàbia fins a Ciutat. Per eliminar els seus residus convendria que fessin un esforç i arribassin amb el cotxe fins al punt verd més proper. No creim que sigui demanar-los massa.

Pas Morisc de la serra d'Alfàbia

Abocador incontrolat al pas Morisc de la serra d'Alfàbia