A Mallorca els paisatges de major valor es localitzen a les muntanyes (serra de Tramuntana, serres de Llevant, massís de Randa...) i als trams de litoral que no han estat urbanitzats. Afortunadament podem afirmar que la preservació del paisatge d'aquests espais està garantida, al manco de manera general i sense que es pugui obviar l'aparició periòdica d'amenaces puntuals.
Malhauradament la degradació generalitzada s'estèn ara mateix per un altre tipus de paisatge, menys emblemàtic però també d'elevada qualitat: les àrees del Pla que combinen els turons tapissats de bosc o de garriga amb els tradicionals conreus de secà.
Això és així perquè les muntanyes i les marines gaudeixen de la protecció efectiva que otorga la Llei d'espais naturals i la legislació sobre ordenació territorial posterior mentre que les àrees del Pla han de conformar-se en general amb unes esquifides normes d'estètica i d'integració paisatgística. Normes del tipus : "els edificis, en la seva ubicació dins la parcel.la, hauran de salvaguardar la condició rústica dels terrenys, la protecció de les característiques generals del paisatge i la reducció de l'impacte visual" o "l'aspecte visual dels materials i acabats de les façanes serà de la gamma de la pedra, del marès o dels ocres terra" o "la coberta serà inclinada de teula àrab". Una ullada a dos dels darrers habitatges que han sorgit enmig dels sementers ens demostra com aquesta regulació i la derivada del planejament urbanístic municipal és clarament insuficient.
El primer pertany al terme de Sant Llorenç i el trobarem a la carretera de Calicant. Una de les fites paisatgístiques d'aquesta carretera és el turó anomenat sa Creu de sa Real, que deu el nom a l'antiga existència d'una creu, de la qual encara en resta la base, que marcava la partió entre tres importants finques manacorines: Bellver, Calicant i sa Real (les dues darreres llorencines des del 1892, any de la segregació del municipi de Sant Llorenç). Un turó molt discret, però que amb el seu verd fosc d'ullastres i mates i el seu rocam, farcit de construccions prehistòriques, constituïa un perfecte contrapunt per les terres blanquinoses del primer terme i pel verd clar del bosquet de ribera del torrent de sa Blanquera.
Aquesta perspectiva ha estat arruïnada per l'aparició d'una edificació massiva, d'altura excessiva, articulada en tres prismes rectangulars de grandàries diferents, d'un autèntic tafarrell. El predomini absolut de la línia recta és també la característica que defineix el segon projecte que exemplifica aquesta pèrdua. Novament tres prismes, de dues plantes el central i tan sols una planta els laterals, pintats d'un blanc immaculat per a més inri. Ha sorgit dins l'anomenat camp d'en Fillol, fent malbé en aquest cas la perspectiva que del poble de Sant Joan es tenia del turó de Consolació, on el pinar bressola un oratori que té els seus orígens en el segle XIII.
No sé vosaltres que trobau però al meu parer la integració paisatgística d'aquestes mostres d'arquitectura contemporània és nul.la, malgrat complir tota la normativa actual. Sembla clar que a part de la resignació no queda altra alternativa que la de perfeccionar la regulació existent per tal de protegir les principals visuals que encara es conserven i assegurar la integració real de les edificacions.
Fixau-vos que no hem esmentat la prohibició d'aixecar noves residències en el camp, per il.lusòria. I que del valor de la terra com a recurs agrari quasi ja fa vergonya parlar-ne.
sa Creu de sa Real (Sant Llorenç)
Consolació (Sant Joan)