Cada època té les seves pròpies paraules i així avui estam sota l'imperi de les marques comercials nord-americanes relacionades amb la telefonia mòbil i l'internet: iPhone, iPad, Google, Facebook, Twitter, Android...

Com a contrapunt a l'aparició de les noves paraules a mesura que van canviant els usos i les activitats de la societat altres paraules van decaient i desapareixent. Desapareixent de tots els àmbits, excepte en ocasions de la toponímia on poden quedar fossilitzades, desprovistes ja de significat per a la majoria de persones. És el que ha passat amb la família de paraules relacionades amb la ramaderia i concretament amb la ramaderia ovina, relativament abundants donada la seva importància i la seva estreta relació amb el territori.

En són exemples d'aquest fet paraules com esperó de sa Baciva (ovella que no cria o no està fecundada), penyal de s'Anyell, tanca de ses Anyelles (cap de bestiar de llana que encara no té un any), corral de sa Toïssa (cap de bestiar de llana entre un i dos anys d'edat), comellar des Mardà, cingles des Mardans (mascle de l'ovella destinat a la procreació)...

Una paraula ramadera que també ha esdevingut opaca i que apareix en els mapes, sovint mal escrita, és s'Aprés. Designa una construcció formada per dues parets seques paralel.les i properes entre sí que donen lloc a un corredor llarg i estret, disseny apropiat per a una funció molt específica: era el lloc on es munyien les ovelles i l'estretor de l'espai facilitava la tasca al pastor i al seu ajudant, car sovint eren dues les persones que la realitzaven.

Un bon i accessible exemple d'aquest tipus de construcció la trobarem a les oblidades i enrunades cases de Betlem, just al costat del camí de la popular pujada a l'ermita artanenca.

Mira per on avui haurem après el que era un aprés.

 

Aprés de les cases de Betlem (Artà)