Consultar els llibres que tenen com a objecte la toponímia de Mallorca és ràpid i senzill: es tracta d'una sèrie relativament curta de la qual en trobareu una mostra aquí. Complida aquesta tasca és el moment de recabar la informació continguda a les col.leccions de les revistes locals. Això ja són figues d'altre paner donada l'amplitud i la dispersió dels articles que contenen publicacions que són de distribució purament municipal.

Entre els diversos autors que han contribuït a augmentar el coneixement dels noms de lloc d'un municipi publicant els seus treballs a una de les seves revistes locals s'ha de destacar la tasca duita a terme per Francesc Canuto i Bauçà, qui durant més de vint anys i de manera periòdica ha anat publicant els seus articles a la revista Mel i Sucre.

De la multitud d'articles que composen aquesta sèrie hem seleccionat el dedicat a la toponímia del segon lloc més emblemàtic del terme de Sant Joan. El puig de Sant Onofre i rodalia és el nom d'aquest article, que aparegué al juny de 1990, en el número 120 de la revista que podeu trobar aquí.

I de tots els llocs referenciats en el treball d'aquesta fita senyera del Pla volem destacar el lloc conegut com a la taula de Sant Onofre, una penya situada al coster de llevant de la muntanya que durant segles ha tengut funcions de rellotge solar per als habitadors de les terres properes, així com en Xoroi marcava les hores, quan no estava ennuvolat, a la zona oriental de la badia d'Alcúdia.

Per l'article sabem que la taula de Sant Onofre regia sobretot el ritme dels treballs de finques com Son Riutord, Son Salí, Pinyella, sa Galera, Son Llendera, Son Tell o es Rafal Nou però que fins i tot els sineuers talaiaven la roca des de la plaça de Sant Marc, al costat de l'església de Santa Maria. L'observació continuada de la roca propicià el naixement de frases descriptives del fenòmen. Així de la progressiva il.luminació del penyal se'n deia fer es colomet o fer es colomí. Per la seva banda l'arribada del migdia i la desaparició de qualsevol rastre d'ombra de l'indret donava lloc a la sentència Sant Onofre ja ha posat taula !.

Francesc Canuto i la toponímia santjoanera continguda a la revista Mel i Sucre. Una bona mostra dels valuosos coneixements conservats a les revistes de la part forana.

Les ombres s'aferren al penyal: Sant Onofre encara no ha posat taula