Una de les gran classificacions del patrimoni és la que distingeix entre el patrimoni major, que seria el propi de manifestacions artístiques com la pintura, l'escultura o l'arquitectura, i el patrimoni menor, que englobaria les construccions populars fetes per cobrir les necessitats pròpies de l'economia tradicional.

A aquests dos grans grups nosaltres hi afegiríem el patrimoni diminut, incloent en aquesta categoria aquells elements que passen desapercebuts encara que els tenguis davant els ulls, excepte en el cas de què tenguis un coneixement previ de la seva existència. És el cas de les anomenades pedres del peix, que ens han estat revelades gràcies a un article aparegut al 1995 al número 50 de la revista Llum d'Oli que trobareu aquí.

Es tracta de pedres disposades a manera de seients, que es troben situades als creuers de camins de les rodalies dels pobles i que identifiquen llocs on els pescadors posaven a la venda els seus productes. Una vegada feta la pesca es tractava de seleccionar els exemplars de les espècies més perdurables. Posteriorment eren disposats dins coves, en sostres separats per tallades de llimona i coberts per una capa d'alga. El transport dels coves damunt el cap fins als punts de venda, sovint a un parell d'hores de distància, s'havia de fer a bon ritme per tal d'evitar que el peix es fes malbé, ritme que rebé un nom propi: el trot de mariner. El so del corn indicant l'arribada del peix feia acudir als compradors, residents a les cases i possessions dels voltants. Completada la venta, la paradeta era desmontada i tornem-hi torna-hi.

Rafel Picornell i Manresa, autor de l'article, n'esmenta tres, de pedres del peix. Una es localitza al terme d'Algaida i ha generat el topònim que identifica el creuer que formen el camí de Montuïri a Randa i el camí de Son Sastre: la pedra des Peix. Les altres dues es troben a Porreres: una al creuer des Tast i l'altra al camí de Sant Joan, a l'altura del pou de sa Carrera.

Patrimoni major, menor o minúscul, tant se val. L'important és la valoració otorgada per la societat en cada moment concret. Per això és un motiu de satisfacció comprovar que ajuntaments com el de Porreres tenen la voluntat de protegir construccions populars tan humils com aquestes pedres del peix. Alguna cosa ha millorat.

 

Pedra des Peix (camí de Porreres a Sant Joan)

Pedra des Peix (creuer des Tast)