La costa d'Estellencs presenta una tirallonga de platges salvatges, poc accessibles per la banda de terra i per aquest motiu pràcticament desconegudes. Són estretes platges de còdols, molt exposades als esllavissaments dels costers argilosos que abunden en aquest tram de la Serra.

Per les seves dimensions i pel seu entorn la més destacable de totes aquestes platges és la coneguda amb el nom de sa Figuera, nom antic que ja apareix al mapa del cardenal Despuig de 1784. Es situa entre la platja de Can Pruaga i la platja de sa Clota, i és separada d'elles per les puntes de s'Encletxa i de na Lluenta, respectivament.

Costers vertiginosos, esllavissaments brutals, esculls i farallons són els elements que caracteritzen aquest codolar esquerp i solitari. Però com sempre passa a Mallorca, per molt salvatge que pugui semblar un lloc hi abunden les petjades de l'activitat humana. Poden ser els omnipresents carboners, o les remotes guàrdies que bastiren una barraqueta a la punta de na Lluenta per tal de talaiar desembarcaments no desitjats a sa Clota o a sa Figuera. En aquest cas hi trobam fins i tot aprofitaments que podem situar en els inicis del boom turístic, quan tot era possible. En concret es tracta de les restes d'una turbina i d'una canonada emprades per bombejar aigua des de la platja fins al restaurant es Grau, situat 322 metres més amunt i inaugurat al 1966.

Això sí, per accedir a sa Figuera només se'ns presenten dues opcions: o disposam d'una barca o esteim disposats a patir.

 

Platja de sa Figuera

Esculls de sa Figuera

es Farallons