En el terme de Manacor, hi ha una gran cova anomenada d'en Pardines, que bé mostra que ha estat habitació de gegants i té grans i variades sales, obertes manualment a la penya, i té al sostre algunes claraboies, i és fama hi hagi un gran tresor de monedes amagades, es determina molta gent a entrar-hi amb llums i cordes, i allí solen trobar ossos de gegants, i caminant arriben fins a un riu o corrent d'aigua que porta en si tan gran tirania de vents que apaga els llums i amb allò que descobreixen no gosen passar més envant i entre ells diuen que en memòries antigues s'afirma que a l'altra part del riu hi ha un gegant armat amb una gran maça de plom i que allí està el tresor amagat.


Està clar que afirmacions com l'anterior contribuiren al desprestigi que sofrí com a historiador Joan Binimelis, desprestigi que sumat a la pèrdua del suport dels seus antics valedors i als problemes amb la inquisició acabaren per bloquejar la publicació de la Història nova de l'illa de Mallorca i d'altres illes a ella adjacents, situació que malhauradament ha perdurat fins als nostres dies.

Per√≤ m√©s enll√† de les refer√®ncies fant√†stiques als gegants que formen el cap√≠tol catorz√® (Que els primers pobladors de les Illes Balears foren gegants) del primer llibre de la gran obra binimeliana el text ens va portar a cercar la resposta a les seg√ľents preguntes:

Qui era en Pardines ?

Per aclarir-ho podem recórrer a l'obra de mossèn Antoni Gili on descobrim que els Pardines eren una família procedent del poble gironí homònim que s'establí a Mallorca just després de la conquesta. Una família de notables que entre els segles XIII i XV foren propietaris de grans finques del terme de Bellver (Sant Llorenç) de la parròquia de Manacor com Son Vives (dita en aquell temps la Torre d'en Pardines), sa Blanquera o Pocafarina, els membres de la qual foren protagonistes d'esdeveniments històrics com el del jurament de fidelitat i homenatge al rei Alfons d'Aragó de 1285. A la documentació apareix un Pere de Pardines que al 1264 estableix una cova (la nostra ?) i terra a la seva alqueria de Bellver.

Es té constància històrica de la cova ?

Sí. Sabem que al manco durant el segle XVI fou habitual dirigir-se a la caverna per provar-hi fortuna. Ho sabem per Ramon Rosselló qui aporta nombroses referències relatives a cercadors de tresors, de les quals en podem destacar una de 1579, per tant contemporània de Binimelis:

Es comunica als batles de Manacor i Artà la llicència concedida a Guillem Ferrer i companyia per cercar en la cova d'en Pardines or, argent, plom, estany, aram, ferro, alcofoll i monedes; donaran la cinquena part al Rei. Altra a Gabriel Llull.

I què en sabem avui de la cova, perviu el seu record ?

Idò en sabem més bé poca cosa. Les referències són febles i no apareix a les cartografies i llistats habituals. Unes coordenades inexactes ens portaren a la coma Gran, al centre de les muntanyes de Pocafarina, on només trobàrem una impenetrable barrera de gatoves que ens feu desistir. Sempre ens queda l'esperança de què cercadors més coratjuts ens revelin si hi ha ossos o claraboies o sales artificials o al manco una corrent d'aigua subterrània. Pel que fa al tresor donam per fet que va desaparèixer ja fa molt de temps. Però qui sap ?

 

sa coma Gran (Pocafarina)