La b√ļstia, com la cabina de tel√®fons, se'ns apareix ja com una romanalla del passat, s√≠mbol d'un servei estatal de correus progressivament arraconat per la generalitzaci√≥ de l'Internet i dels serveis privats de missatgeria. Iniciada la seva organitzaci√≥ moderna sota la dinastia borb√≤nica, a finals del segle XIX i principalment a les zones de muntanya la correspond√®ncia encara era transportava com sempre s'havia fet, a peu.

Segons l'Arxiduc Llu√≠s Salvador a Mallorca les rutes pedestres eren les seg√ľents: de Palma a Establiments i Esporles, de Palma a Valldemossa, de Palma a Calvi√†, de Palma a Puigpunyent i Estellencs, de Santa Maria a Marratx√≠, d'Inca a Lloseta, d'Inca a Selva i Escorca, de Manacor a Felanitx, de Montu√Įri a Sant Joan, de S√≥ller a Fornalutx, i de S√≥ller a Dei√†. Aquesta pr√†ctica ha deixat alguns top√≤nims que es conserven com per exemple el cam√≠ vell des Correu, entre Esporles i Banyalbufar, el cam√≠ des Correu entre Puigpunyent i Estellencs i el cam√≠ des Correu o del Rei a la vall de Superna, entre Son Vic i Can Poma.

El carter que feia aquest servei era anomenat "carter peató" i i gaudia de pitjors condicions de treball que la resta de carters urbans i rurals. Són bones d'imaginar les flastomies que devia amollar el carter que havia de travessar el coll d'Estellencs, a la partió entre Son Fortesa i Son Fortuny, enmig d'un temporal de pluja o de neu tot pensant en la seva mísera remuneració.

L'ofici de carter tamb√© ha donat nom a distintes cases de fora vila i aix√≠ trobam Cas Carter a Alc√ļdia, Llucmajor i Felanitx, i Cas Carteret a Palma. Al municipi de Selva √©s una rota la que rep la denominaci√≥ (rota des Carter) . Com a sin√≤nim de carter tenim correu, tot i que aquesta paraula s'aplicava tamb√© als transports motoritzats col.lectius, entre d'altres denominacions tals com sa camiona i s'exclussiva. A Palma hi trobam Cas Correu i al port de Manacor hi ha la cova des Correu, que recorda el malnom de Joan Amer Servera qui al segle XIX edific√† la seva resid√®ncia, sa casa Gran, damunt el penya-segat. En fi al mateix Manacor √©s fam√≥s s'hort des Correu, lloc on anualment es celebra la cerem√≤nia del vimer.

Per√≤ la que sens dubte √©s una aut√®ntica romanalla de temps antic √©s la b√ļstia de ferro forjat que es conserva a la pla√ßa Major del poble de Campanet. Sobre una gran base de pedra avellanada, de forma i gross√†ria singular, la b√ļstia continua complint la seva funci√≥ semblant immune als canvis que ha experimentat el seu entorn en els darrers seixanta o setanta anys. Aquesta petit element del mobiliari urb√† campanater constitueix l'element que ha cridat m√©s la nostra atenci√≥ entre els 378 que han estat inclosos en el Cat√†leg d'elements d'inter√®s art√≠stic i patrimoni arquitect√≤nic de Campanet aprovat recentment, publicat en aquest boib i descarregable en aquest enlla√ß.

 

B√ļstia a la pla√ßa Major de Campanet