Quan l'any 1472 arribà a València el cardenal llegat Rodrigo de Borja, enviat pel papa Sixt IV, els jurats de Mallorca consideraren la conveniència de fer un present que fos del gust de tant poderós personatge, que amb el temps seria elegit papa sota el nom d'Alexandre VI. Sabedors del seu gust per l'art de la seducció decidiren enviar-li un carregament d'aigua de murta, bona mostra de l'exclussivitat que caracteritzà durant segles aquest preuat producte tònic i cosmètic.

Però la murta, dita també murter o murtera, tenia altres utilitats. Era emprada per la medicina popular com antisèptic i diurètic i contra la caiguda dels cabells. Servia de base per a l'elaboració de licors aperitius. Les branques trepitjades impregnaven d'olor i de frescor els carrers dels pobles en els dies de festa.

No és estrany per tant que les murteres també servissin per nomenar els llocs. Ja fos a partir d'exemplars notables com sa Murtera de Son Buscai o ses Murteres de Son Berenguer o bé d'una agrupació el fet és que els noms es multipliquen: es Murtar, es Murtars, es Murterar, sa Murta, ses Murteres, ses Murteres de Can Bieles, ses Murteres Fosques, ses Murteres Velles, ses Murteretes.

Amb freq√ľencia tamb√© actuen com a determinants d'un gen√®ric: cala Murta, clot de ses Murteres, coc√≥ de sa Murtera, coll des Murtar, comellar de ses Murteres, coster de sa Murta, font de ses Murteres, font de ses Murteretes, pla de les Murteres, pla des Murtar, pou de sa Murtera, puig de sa Murta, puig de sa Murtera, sementer des Murterar, serra des ses Murteres, tanca de sa Murtera, tanqueta de ses Murteres, rac√≥ des Murter, clot des Murteret.

A Manacor hi trobam una bona concentració, derivada del nom primigeni de la important possessió de sa Murtera: sa Murtera des Rosari, sa Murtera d'en Vives, sa Murtera des Rafal, sa Murtera Sitges, sa Murtera Vella, sa Murtereta, hort de sa Murtera, font de sa Murtera i escola de sa Murtera. I un redol del nord del poble de Campanet és conegut amb el nom de sa Murtera Blanca. Precisament en aquest poble Jeroni Berard documentà un altre dels usos tradicionals de la planta, el que feien els adobadors de pell.  Berard descriu l'existència en alguns carrers de trulls destinats específicament a moldre fulla de murta, afegint que "d'aquest producte en fan considerable comerç i dona fragància i alegria a les voreres dels camins, on els deixen créixer per tal de no incomodar els camps".

La producci√≥ de pols de murta i el seu comer√ß perdur√† a Campanet fins al 1945 com es dedueix de l'entrevista realitzada per Dami√† Ferr√† Pon√ß al 1983 a Guillem Amer (Quaderns de Campanet n¬ļ 1), continuador d'una activitat a la qual ja s'havien dedicat son pare i el seu padr√≠. Encara que era possible comprar la murta a talladors independents habitualment el negoci passava per arribar a un acord amb el senyor d'una possessi√≥, per exemple Son Cladera, Son Mascord, Son Llompard, Ca na Mercera o Oriolet, que assegur√†s l'explotaci√≥ d'una sort de murtes per un per√≠ode determinat, per exemple quatre anys, a canvi del pagament d'una renda. Fonamental era tamb√© el transport de la pols obtinguda, amb carros o amb el tren, fins a les f√†briques de sabates situades a Inca, Llucmajor, Palma o S√≥ller.

Però deixem que sigui el mateix Guillem Amer qui ens relati el procés d'elaboració de la pols de murta i la seva decadència:

La murta es tallava des del mar√ß fins al mes d'agost, aturant-se en temps de sega perqu√® segar sortia m√©s rentable. Els homes tallaven la murta i en tenir el manat fet el posaven damunt sa murtera o en terra. I quan aquelles rames de murta s'havien secat les posaven damunt llen√ßols i amb garrots atupaven sa murta i la fulla queia dins es llen√ßols. I en tenir el viatge hi an√†vem amb un dels nostres dos o tres carros i d√ļiem aquella fulla de murta dins els llen√ßols al dep√≤sit de Can Capell√≠. All√† hi ten√≠em un torrador de trispol de mescla i esten√≠em la murta fins que es sec√†s del tot i la pogu√©ssim moldre. En aquest dep√≤sit de Can Capell√≠ hi cabien mil dos-cents quintars de fulla de murta. Les moles dels trulls de murta eren de pedra avellanada o de pedra foguera. Despr√©s pos√†vem la pols de murta dins sacs i la tragin√†vem en carros.

La murta s'empleava per curtir soles de sabata. Les soles fetes amb murta podien rebre humid i no les entrava. Anava b√©, molt b√©, per curtir. Per√≤ llavors varen dur els l√≠quids i la murta ja no va tenir tanta demanda, perque els l√≠quids eren m√©s r√†pids i m√©s barats que la murta. Record que en temps de la Rep√ļblica les f√†briques comen√ßaren a no voler murta. L'any 1936 la murta ja era morta. Per√≤ amb la guerra no podien dur l√≠quids de fora de Mallorca i varen tornar a demanar murta. I jo vaig seguir fent murta. Els anys 1937 i 1938 en vaig fer molta ! i en vaig seguir fent fins a l'any 1945 que va ser quan varen tornar dur els l√≠quids i tot aix√≤ de la murta es va morir definitivament.

 

Murta, murter, murtera