La norma és molt clara, no és interpretable. En la seva disposició addicional novena les Directrius d'ordenació territorial estableixen el següent: Queda prohibida la publicitat en sòl rústic, exceptuant-ne els rètols de caràcter informatiu ubicats a la mateixa finca on es desenvolupa l'activitat anunciada, que seran objecte de regulació reglamentària específica, els cartells que assenyalin llocs d'interès públic, no comercials, i les indicacions d'ordre general.

I de fet la major part d'empresaris coneixen perfectament aquesta norma i quan decideixen vulnerar-la ho fan conscients de què els guanys seran superiors als perjudicis i comptant amb la lentitud de reacció, o directament amb la inacció, de l'administració competent en la matèria, que és la l'administració municipal. En realitat els grans anuncis comercials que podem veure instal.lats en el sòl rústic contenen un doble missatge. Un de caràcter explícit sobre el producte o sobre l'activitat anunciada i un de caràcter subliminal que diu: mirau el poder que tenc que em puc permetre botar-me la norma i a damunt puc fer-ne ostentació d'aquest fet.

Arreu de Mallorca en trobarem molts d'incompliments d'aquesta norma però a l'actualitat hi ha un cas especialment sagnant. L'atenció dels que transiten per la carretera que va de Manacor al Port, quan arriben a l'altura del castell des Hams, és literalment segrestada per un ròtul de dimensions gegantines que fa empetitir el perfil urbà del nucli turístic i el seu característic campanar. Això és el que han aconseguit els propietaris de les coves des Drac, protagonistes d'un episodi més de la guerra que lliuren des de fa dècades amb els propietaris de les coves des Hams.

En aquesta ocasió pareix evident que se'ls ha anat la mà. Que facin tots els esforços que vulguin per no perdre ni un sol potencial client per a les coves, però que ho facin sense botar-se les normes d'una manera tan descarada. És el mínim que se'ls ha de demanar.

Per cert, el cartell es localitza en terrenys que freguen el límit del sòl urbà, que antigament varen pertànyer a la gran possessió de sa Marineta i que es coneixen amb el nom de Cas Garriguer. Aquest era efectivament l'ofici dels propietaris d'aquest tros de terra, però no eren garriguers de la finca matriu si no d'una altra de les grans finques la reparcel.lació de les quals donà origen en el segle XIX al Port de Manacor: sa Carroja.

PS: No puc evitar fer aquí referència a un altre cas singularment desgraciat, en el que les omnipresents tanques publicitàries desmereixen absolutament un element valuós. En aquest cas es tracta de sòl urbà i l'afectat no és el paisatge sinó un bé patrimonial. No sabem si es violenta alguna norma, però el sentit comú i la sensibilitat sí que pateixen quan transitant per l'antiga carretera d'Andratx, deixat enrere el palau de Marivent, es contempla l'hotel príncipe Alfonso, edifici modernista projectat al 1906 per Gaspar Bennàsser Moner i Jaume Alenyar Guinard.

Ah ? què fa més de vint-i-cinc anys que es dona aquest fet ?. Idò molt bé pels successius consistoris de Palma.

 

Cartell publicitari en terrenys de Cas Garriguer (Port de Manacor)

Hotel Príncipe Alfonso (Palma)