Metafòricament parlant una taula és una llosa de pedra disposada de manera sensiblement horitzontal. Ja coneguérem de l'existència d'una taula situada als penyals de ponent del puig de Sant Onofre, que a més era utilitzada a manera de rellotge de sol natural. Per una altre costat  adscriure un element als moros significa generalment que es tracta d'un element pel qual es suposa una gran antiquitat, sense més concrecions. Però què trobam quan es combinen els dos termes a Mallorca ?

Trobam al manco dos llocs que responen a aquesta combinaci√≥. Un d'ells es troba a Son Servera i corona les anomenades penyes Roges, els penyalars que introdueixen una nota de color en el coster oriental del discret puig de s'Estepar, a la parti√≥ amb el terme de Sant Lloren√ß. En aquest indret s'hi localitza un jaciment arqueol√≤gic que est√† constitu√Įt per una plataforma esglaonada d'√®poca talai√≤tica. √Čs anomenat sa Taula des Moro i efectivament a tota la zona hi abunden les lloses de pedra de dimensions i posicions variades, per√≤ sense refer√®ncies m√©s precises es fa dif√≠cil triar-ne una concreta com a referent del nom.

Aix√≠ que canviam radicalment de contrada i ens dirigim a l'altra punta de l'illa a cercar una altra taula des Moros. Anam a la cala de Banyalbufar i concretament a la vorera de la plataforma coneguda com es C√≥s. Aqu√≠, penjades sobre la mar es conserven les restes dels famosos molins d'√®poca andalusina que foren declarats B√© d'Inter√®s Cultural a l'any 2007 (trobareu la declaraci√≥ aqu√≠) i que han donat el nom a la finca colindant: es Mol√≠. Els elements caracter√≠stics dels molins d'aigua (cups, obradors, carcavans, moles...) resisteixen de manera incre√Įble al desgast provocat durant segles pels embats de la mar i per l'erosi√≥ del coster. Doncs b√©, per alguns l'origen del top√≤nim es situaria a una de les moles que encara es conserva in situ. No cal dir que en aquest cas el determinant "des moro" es trobaria plenament justificat.

Però altra gent afirma que en realitat la taula no fa referència a cap element dels molins sinó que el nom designa un escull de forma planera que es troba devora la punta. Significativa és la llegenda que recolliren els autors del treball inèdit Pedres Marcades de boca de don Joan Font i que deia així:

Es moros varen anar a Banyalbufar i saquejaren es poble, compost llavors per set o vuit famílies: Can Font, Cas Batle, Son Borguny, sa Baronia, Can Gelabert...Després de saquejar el poble varen tirar sa campana grossa per avall des campanar i se va esquerdar. Per un camí es moros se l'endugueren damunt es Cós i la tiraren a la mar i va caure devora una pedra plana. I quan es moros se'n varen anar, es poble va anar a treure la campana. Hi havia molta mar i es varen haver d'esclafar ses ones tirant oli a la mar. D'aquí vé es nom de sa Taula des Moro.

Qui sap? L'√ļnic que podem concloure √©s que en el cas de les taules des moros les pedres encara resisteixen per√≤ els referents exactes dels noms ja trontollen.

 

Taula des Moro (ses penyes Roges, Son Servera)

Taula des Moro ? (es Molí, cala de Banyalbufar)