Vagi per endavant que setrí (setrill) és un malnom habitual a Mallorca i que es troba a la base de molts de topònims: Can Jaume Setrill, Son Setrill, sementer de na Setrill...

Però no són aquesta casta de noms els que criden la nostra atenció sinó d'altres on la paraula actua com a determinant amb un resultat aparentment mancat de lògica. Perquè quina relació podem trobar entre l'objecte domèstic i el nom d'un pont o d'un pas ? Què passava en aquests llocs, què s'hi feien pambolis ?

Tenim així el pont des Setrí a Son Servera, es Pont Setrí a Sant Joan i el pas des Setrí a Selva, concretament a Binibona. Rep aquest nom l'estret que formen el puig des Castell i el puig Mitjà per on passa el camí de ses Figueroles, seguint el curs del torrent des Picarols. Es tracta d'un lloc estratègic perquè consitueix una de les portes d'entrada a les muntanyes de Lluc, una alternativa a la ruta tradicional pel camí de ses Creus que partia de Caimari. Ho tengueren en compte els que finals del segle XVI tengueren la idea de convertir Lluc en un bastió de resistència contra possibles invasions, dedicant 141 homes a la defensa de les nou vies d'accés principals. En el mapa de part de l'illa de Mallorca es senyalaren aquests passos i els homes armats que els havien de custodiar:

A: al barracar d'en Marc (25 homes armats)
B: entre sa Pedrissa i el Tamboret (20)
C: pas que du al corral de Cosconar dins Albarca (20)
D: al pas del molí de Turixant (50)
E: pas dels Tossals Verds que afronta amb Almallutx (4)
F: al salt d'en Conill que afronta amb Can Sion de Massanella (4)
G: al pas del Grau Major (2)
H: al portell des Setrí (10)
I: entre es Frontó i sa Fontassa (6)

Per la seva banda al terme de Sant Joan trobam la possessió anomenada es Pont Setrí, documentada al 1665 com a rafal de dotze quarterades (GEM). Sobre aquest topònim Joan Coromines (Onomasticon Cataloniae) aportà una proposta etimològica segons la qual setrí constituiria un prolongament mossàrab de  la paraula llatina subteriorem "inferior" amb una hipotètica evolució subteriorem > sotruir > setruir > setrir. El pont que hauria donat nom al rafal (avui els tautològics Pontets des Pont Setrí) seria el pont inferior que permetia al camí reial de Manacor superar el torrent d'Horta o de Son Pericàs. Per la seva banda el pont superior, sobre el mateix torrent a l'altura de les cases de Son Pericàs, seria travessat pel desviament a Sant Joan.

El mateix filòleg reconeix que es tracta d'un bon conjunt de suposicions sense cap tipus de suport documental. Potser per tant que no es tracti de l'explicació correcta però no se li pot negar una certa plausibilitat.

 

Entre el puig des Castell (esquerra) i el puig Mitjà (dreta) es localitza el portell o pas des Setrí