Un pas és un lloc de trànsit obligat. Pot ser que sigui l'únic accés (terrestre) que té una pesquera, una cova, un cingle, un penyal o un cim. A vegades no és l'únic accés però sí representa una alternativa més directa i ràpida respecte d'altres camins més còmodes però també més llargs.

Un pas també duu implícita la noció de dificultat, de que es requereix un esforç per a la seva superació i que aquesta pot no estar a l'abast de tothom. No debades els pagesos de Mallorca graduaven la seva dificultat en funció de la persona o animal que era capaç de transitar-los: un home, una cabra, una mula, un porc, una vaca, una dona....L'experiència també es tenia en compte i així hem sentit dir: "Aquest és un pas d'homes, no de reclutes".

Quan la verticalitat del terreny no permetia una progressió còmoda s'adequava de la millor manera possible. Unes pedres col.locades, un marget en un indret estratègic, uns escalons picats, uns ferros clavats, un cable on aferrar-se, un tronc recolzat, una ferradura o una xapeta com a punt d'assegurament... I si tot això no bastava llavors s'utilitzava una corda. Algunes d'aquestes ajudes han passat a formar part dels noms dels passos: es Cable, sa Cadena, sa Corda, s'Escaleta, s'Escaló, l'Estaló, es Ferros.

Però no són els casos més freqüents. El primer lloc l'ocupen els noms que contenen un antropònim, ja sigui el nom, el llinatge, el malnom o l'ofici d'algú que potser hi transitava sovint, que tenia la seva feina a les proximitats o que n'era el propietari dels terrenys. Representen un vint per cent dels noms que coneixem, mereixent per la seva abundància una futura referència específica.

Entre els grans grups destaquen els noms de plantes: els Alls, s'Arboç, s'Aritja, el Cero, es Carritxar, es Ciuronar, sa Figuera Borda, sa Figuerota, es Figueral, el Garrover, s'Heura, la Mata, el Pi, es Pinot, sa Pomera Borda, es Ravenís, es Rotaboc, sa Servera, s'Ullastre. I també els d'animals: es Ases, es Boc, es Bou, es Boverons, es Cabrit, sa Geneta, sa Llebre, ses Llebres, es Mart, sa Mèrlera, sa Mula, s'Ovella, les Perdius, es Porcs, sa Rata, es Ruc, la Vaca, es Vedell, es Verro.

Són importants així mateix les referències a llocs o finques concretes on es troba el pas: cala en Tió, cala Moragues, en Coassa, Can Coves, Can Jeroni Gros, coll de ses Mates, s'Esclop, sa Granja, Honor, es Parral, punta de cala Roja, es Racó, es Ratxo, rota d'en Clapat, rota de Son Canta, sa Torre, Son Cabaspre, Son Cigala, Son Colomar, Son Creus, Son Poquet. Aquestes referències poden esser més genèriques: ses Cases, es Cingle, sa Coma, es Corral, l'Esquena, sa Mola, les Moles, es Morro, es Puig.

Manco representats trobam aquells noms que tenen relació amb:

-Un element del relleu que caracteritza l'indret:  s'Arreplegada, es Avencs, el Frare, es Grau, es Llisar, ses Osques, es Salt, sa Selleta, ses Tavelles, es Xaragall de Can Boqueta.

-Un element que s'hi pot trobar: l'Arrel, es Barrots/es Garrots, es Bastó, es Cocó, es Cossis, sa Creu, s'Estaca, es Fil, es Marge, sa Paret, es Pouet, sa Romana.

-Una característica distintiva de les roques (pas Llis, pas Vermell, sa roca Llisa) o la presència d'una fissura al terreny:  sa Crivella, s'Encletxa, s'Enquetja, sa Fesa, sa Regata.

-L'ofici o ocupació dels que hi transitaven amb major freqüència: es Caçadors, es Frares, sa Madona, es Mestre, es Peixeters, els Pescadors, es Sagristà, es Torrers.

-La seva posició relativa: d'Aprop, de Damunt, d'Enfora, pas Soberano.

-Si el seu ús és recent o vé d'antic:  pas Nou, els passos Nous, pas Vell de Son Ripoll, pas Morisc.

-Un fet luctuós (s'Al.lot Mort, s'Anglès) o històric (es Moros).

Com sempre queda una miscel.lània de noms no classificats o dubtosos:  ses Ànimes, s'Argamassa, s'Argentor, s'Arna, sa Biga, pas Candeler, es Carro, es Cotxe, es Diable, es Forrellat, pas Gran, es Duro, s'Herba Tendra, es Lladre, es Mal Pas, sa Nineta, es Mal Passos, es Passet, pas Petit, sa Pintella, es Setrí, sa Ventalla.

Aquests són els passos de la toponímia perquè a la realitat els passos són pràcticament infinits i en la seva major part innominats. N'hi ha un a cada lloc on ha passat algú sense fer ús de material d'escalada. I en tot temps hi ha hagut persones que semblen no conèixer la paraula por.


NOTA: Els passos han estat des de sempre un objectiu preferent per als muntanyers i avui en dia protagonitzen nombroses entrades de les webs dedicades a aquesta temàtica. S'ha de tenir sempre present que alguns recorreguts poden comportar l'alteració d'hàbitats ecològicament molt sensibles. Una bona pràctica per minorar aquesta alteració passa per evitar durant el període de nidificació (començament de febrer-finals de juny) els itineraris que discorren pel litoral de Cosconar, Mossa, Femenia, Mortitx, Ariant, Ternelles i el nord de Formentor. Tenir en compte aquesta recomanació demostra, de pas, que l'estimació per la Serra és autèntica.

 

Cova des Cingles, Mortitx (1985)

Foto: Manel Bover