Antoni Pons Mascaró, es Sineuer, és un muntanyer que s'ha destacat per la seva predilecció especial per sa Fosca i pels atrevits passos que permeten superar la barrera de penya-segats litorals d'Escorca i de Pollença. El reconeixement de què gaudeix s'ha concretat en l'adopció del seu malnom per batiar un pas a la costa d'Ariant, donant-se en denominar pas des Sineuer l'estreta cornisa inclinada que permet connectar els sementers de la finca amb la vorera de mar, concretament a la raconada coneguda amb el nom de les Figueretes. Es tracta d'un pas utilitzat des d'antic com demostren la ferradura clavada a la roca i les restes de fil de ferro, constituint una arriscada alternativa al pas de sa Roca Llisa.

D'una generació prèvia, Príam Villalonga també gaudia del reconeixement dels excursionistes, els quals valoraven la seva vitalitat, el desig d'innovació i la recerca contínua de noves rutes que anassin més enllà dels itineraris tradicionals. En aquest cas el seu record perdura en el nom del pas d'en Príam, tirany d'accés a un dels colls de caçar tords de la finca de sa Coma (Valldemossa) i ràpida connexió entre la font de na Rupit i la part superior des Cairats.

En Príam i es Sineuer són les darreres incorporacions a una llarga llista formada per gent anònima el nom, el llinatge o el malnom dels quals han quedat ja per sempre lligats al nom d'un pas: n'Ali, n'Alis, n'Allò, n'Alòs, n'Arbona, en Barona, en Barqueta, en Bartomeu, en Bisquerra, en Botilla, en Capet, en Careta, en Cavaller, en Coix, en Colom, en Diable, en Franco, en Gil, en Grau, en Guida, en Mallol, en Marc, en Miquel, en Nana, en Neca, en Pinyol, en Polseres, en Ponça, en Pruaga, en Rai, en Ribera, en Sanat, en Segarra, en Sitges, en Soler, en Toni, en Topa, en Turbà, en Vallès. A la sèrie anterior podríem afegir alguns noms, que podrien fer referència -amb reserves- a dones. Són na Bel, na Boscana, na Bou, na Comes, na Jovera, na Lluïssa, na Maria, na Molinera, na Perota o na Sabatera.

En Príam i es Sineuer formen part de neotopònims als quals podem posar cara i ulls. Perquè d'en Reiners, que ha deixat el seu nom per la cara nord del Tomir, no en tenim cap referència.

 

ACTUALITZACIÓ (12/02/2015): L'any 2004 observant els moviments de les cabres obrí Pep Reynés el pas que porta el seu nom. Si abans no teníem referències d'aquest aficionat a la recerca d'itineraris alternatius ara fins i tot disposam d'un episodi televisiu dedicat a ell en el capítol 90 del programa Tira a Tira.

 

Pas d'en Príam

Pas des Sineuer