L'ermita de Betlem sempre fou reconeguda per la seva producció de mel, la qual era destinada a la venda entre els visitants. Un dels germans, l'anomenat  ermità de sa mel o ermità abelleroler, s'encarregava específicament de la cura dels bancs d'abelles localitzats a distints llocs com la mateixa ermita, la finca de Son Sureda o la finca des Verger.

En aquesta darrera, a l'anomenat pla de ses Bitles es conserven encara les restes de quatre barraques que protegien les caseres d'argila, canyes o fusta. Fins no fa molt podien observar-se encara nombrosos fonells, nom que rebien les tapadores circulars de les caseres, fetes de test o de mar√®s amb forats per a permetre el pas de les abelles. Dues de les barraques s'adossen formant una estructura quadrangular de set metres i mig de costat amb coberta de teules, mentre que les altres estan a√Įllades. La configuraci√≥ del terreny i una paret seca de quaranta metres de longitud protegia les construccions de l'aire salat de la mar.

Avui en dia aquest conjunt es troba en terrenys integrats en el Parc natural de la península d'Artà, però aquest fet no les ha salvades de l'oblit ni de l'amenaça certa de la desaparició a la que pareixen condemnades. En aquest sentit podem senyalar que els recents treballs de repoblació forestal duits a terme a la zona han agreujat la precària situació d'aquestes barraques i de la resta d'elements etnològics propers. Hem vist com  s'han sembrat pins sobre els camins marjats que bastiren els carboners per accedir a les sitges situades vora el torrent des Galleric i com el pas de la maquinària ha provocat l'enrunament del senzill cocó cobert que es situava a prop de les barraques.

Per√≤ no tot est√† perdut. La singularitat del conjunt en fa m√©s que recomanable la seva recuperaci√≥ i la difusi√≥ de les activitats que s'hi realitzaven, aprofitant la seva localitzaci√≥ a uns escassos vuitanta metres de l'itinerari n√ļmero 6 del Parc, el cam√≠ d'en Mondoi. Podria constituir fins i tot una nova aturada per a l'audioguia de l'itinerari.

Vet aquí una proposta modesta i factible per aturar la degradació i evitar la desaparició d'una construcció etnològica singular.


NOTA: dues s√≥n les principals propostes etimol√≤giques per explicar el top√≤nim d'avui. Per una banda cal tenir en compte la pron√ļncia local, pla de ses Biules. A Art√† una biula √©s una anella que va fixa a una porta o tapadora, i que serveix per tocar o per estirar (DCVB). Per un altre Coromines (DECat) documenta diversos significats relacionats amb carboners i llenyaters. Aix√≠ una bitla √©s un tronc net de branques i bitllar √©s anar ficant pals o barretes de llenya al forat d'enmig de la sitja per mantenir el foc. No importa dir que el lloc s'av√© m√©s amb la segona de les accepcions. D'altra banda ses Bitles √©s tamb√© el nom d'una possessi√≥ llorencina situada entre es Pou Colomer, ses Llenques i Son Llulls.

 

Barraques per a les caseres al pla de ses Bitles o pla de ses Biules

Tapadores de caseres -fonells-

Coc√≥ cobert al pla de ses Bitles, ja destru√Įt